Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2019-20 (II)/Grup 1

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Components del Grup 01[modifica]

A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup:

Tema escollit pel grup: Courselab

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia[modifica]

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

  1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
  2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
  3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
  4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
  5. Fase de revisió. Sobre la base d'una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de realitzar una revisió general per a assegurar que el text respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament. Quan tots els membres del grup hagin revisat i verificat la informació aportada, es podrà emplenar el document “Llista de control”, per a lliurar al docent via correu electrònic amb les explicacions necessàries en cada casella. Amb aquest document, el professor podrà indicar al grup les millores a realitzar abans del lliurament.
  6. Fase de verificació. Quan es realitzin els canvis indicats pel docent i es disposi de la versió definitiva, s'haurà d'escriure novament al professor per a demanar la seva autorització per a publicar.
  7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.
Tasca Responsable Setmana 1 Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments) Marta Massanés
Elements de l'artícle a modificar tots
Documentació tots de manera individual
Anàlisi i síntesi tots de manera individual
Publicació al taller tots
Revisió tots
Verificació Sandra Armiño
Notificació al professor Yesica Gallardo
Publicació a Viquipèdia Igansi Fortuny

Courselab[modifica]

Courselab és una eina d’autor per a crear contingut d’aprenentatge virtual interactiu. És un producte  de Websoft, una empresa de software especialitzada en la creació d’eines d’aprenentatge virtual amb seu a Moscou, fundada l’any 1999.[1]

Descripció[modifica]

Courselab és una eina que s'utilitza per a crear recursos d'aprenentatge. Permet crear unitats d’aprenentatge en format SCORM 1.2 o SCORM 2004, que facilita que els materials puguin utilitzar-se en plataformes educatives que incorporin el format estàrdard SCORM o LMS, com per exemple, Moodle.

Courselab organitza el curs en mòduls d’aprenentatge, que estan composats per un conjunt de diapositives; aquestes diapositives estan formades per un conjunt d’elements estàtics que s’articulen i generen moviment. L’aplicació admet objectes Javascript, Flash, àudios, finestres emergents, enllaços a pàgines web externes, etc. A més, hi ha un element conegut com a “agent”, que es tracta d’un avatar que realitza les accions que es configuren, amb l’objectiu de millorar l’aparença i el grau d’interactivitat amb l’estudiant. Tota aquesta combinació d’elements fan que l’eina tingui un caràcter participatiu i dinàmic.

Manuals d’ús[modifica]

Principals característiques[modifica]

  • Un ambient WYSIWYG (What-You-See-Is-What-You-Get) per a crear i manipular contingut interactiu d’alta qualitat.
  • No es necessiten coneixements HTML o altres habilitats de programació.
  • Permet la construcció de contingut e-learning de qualsevol complexitat.
  • La interfície permet ampliar i millorar fàcilment les biblioteques existents d’objectes i plantilles, incluides les creades per l’usuari.
  • Dispositius integrats per a l’animació d’objectes.
  • Introducció de continguts de rich-media com Macromedia Flash, Shockwave, Java i vídeo en diferents formats.
  • Fàcil inserció i sincronització d’arxius de so.
  • Importació de presentacions de PowerPoint en el material d’estudi.
  • El mecanisme de captura de pantalla permet imitar la funcionalitat dels diferents programes informàtics.
  • Llenguatge senzill i intuïtiu de descripció de l’acció.
  • L’accés a funcions addicionals del reproductor de curs per als usuaris avançats a través de JavaScript.

Requisits del sistema[modifica]

Requisits mínims del sistema per treballar amb CourseLab:

Requeriments mínims del sistema per visualitzar els mòduls d’aprenentatge:[modifica]

Compliment de les normes[modifica]

Els cursos d’aprenentatge electrònic creats per Courselab admet els següents estàndards d’e-learning:

  • AICC
  • SCORM 1.2
  • SCORM 1.3 (SCORM 2004)

Aplicacions didàctiques[modifica]

L'organització de Courselab queda estructurada en diferents mòduls d'aprenentatge. Aquest programari compta amb multitud de possibilitats d'aplicació i interacció, ja que disposa d’avatars que permeten una major interacció amb l'alumnat a què es dirigeix ​​la presentació, així com diverses possibilitats per projectar accions amb caràcter interactiu.

A l'àmbit de l'educació, CourseLab, promou pràctiques educatives obertes, en un entorn virtual d'aprenentatge desenvolupant una de les principals possibilitats d'aplicacions didàctiques que ofereix aquest programari, com són les Unitats Didàctiques Digitals.[2]

El desenvolupament dels continguts curriculars a través de les Unitats Didàctiques Digitals es caracteritzen per oferir serveis que beneficien a l'usuari i permetent que es pugui treballar qualsevol tipus de contingut:

  • Guia: disposa d’un menú que permet visualitzar tots els dispositius i navegar per ells.
  • Seguiment: permet comprovar en quin punt es troba cada usuari.
  • Suport: l’alumne té la possibilitat de rebre més informació.
  • Interacció: l’ús de comentaris permet l’intercanvi d’informació entre docent i alumne.
  • Autoavaluació: l’usuari pot comprovar en el punt en què es troba en tot moment.
  • Avaluació automatitzada: Courselab permet la inserció de preguntes tipus test que es resolen de forma automàtica un cop es finalitzin.

Avantatges i inconvenients[modifica]

Courselab presenta tant avantatges com inconvenients per al seu funcionament.[3]

Avantatges:

  • és una eina gratuïta
  • no requereix coneixements de programació
  • ofereix diverses opcions d’edició
  • interfície similar a altres eines de Microsoft (power point)
  • possibilitat d’exportar l’objecte d’aprenentatge desenvolupat a formats HTML

Inconvenients:

  • només es pot usar el software per crear un objecte d’aprenentatge  amb Windows
  • el disseny de la interfície està antiquat
  • limitacions de compatibilitat amb altres programes i/o dispositius (ADOBE, navegadors, altres SCORM etc. )
  • el tipus de preguntes és limitat:
    • selecció simple
    • selecció múltiple
    • ordenar ítems
    • completar espais
    • relacionar conceptes

Vegeu també[modifica]

Referències  [modifica]

  1. ↑ «CourseLab :: Main Page». [Consulta: 24 març 2020].
  2. ↑ GONZÁLEZ, JUAN MANUEL MUÑOZ; FANJUL, NOELIA NOEMÍ JIMÉNEZ; POVEDANO, NATIVIDAD ADAMUZ; GARCÍA, SEBASTIÁN RUBIO. TIC y recursos mediáticos en el aula de Primaria Colección: Didáctica y Desarrollo (en castellà). Ediciones Paraninfo, S.A., 2016. ISBN 978-84-283-3752-6. 
  3. ↑ «CourseLab» (en anglès). [Consulta: 31 març 2020].

Enllaços externs[modifica]

  • CourseLab Main Page. (English) Página oficial de Websoft que inclou productes i possibilitat de descàrrega de Courselab i Courselab Free. [Consulta: 24 de març]
  • CourseLab Manual de usuario. (Español) Manual d’usuari bàsic per a ús i disseny de contingut d’aprenentatge virtual interactiu de Courselab. [Consulta: 24 de març]
  • Aprende el línea. Plataforma académica para grado y posgrado. CourseLab. 30 d’abril del 2016.  [Consulta: 22 de març del 2020]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquiprojecte:Fonaments_Tecnològics_de_l%27e-learning_2019-20_(II)/Grup_1&oldid=28618599»