Vire (riu)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaVire
Imatge
El Vire a Saint-Lô
TipusRiu principal i riu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaManche (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióChaulieu Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaManche (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarentan-les-Marais Modifica el valor a Wikidata
Desembocaduracanal de la Mànega Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 48° 45′ 09″ N, 0° 50′ 27″ O / 48.7525°N,0.8408°O / 48.7525; -0.8408
B 49° 20′ 43″ N, 1° 07′ 00″ O / 49.3454°N,1.1168°O / 49.3454; -1.1168
Afluent
Aure (en) Tradueix (marge dret), Elle, Allière, Brévogne, Drôme, Joigne, Souleuvre, Virène, Fumichon Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del riu Vire Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida128 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica1.240 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal12,6 m³/s (Saint-Lô) Modifica el valor a Wikidata

El Vire és un riu de la baixa Normandia, a França. Naix al municipi de Chaulieu a una altitud de 308 metres i desemboca al canal de la Mànega al nord de la ciutat d'Isigny-sur-Mer. Té un recorregut de 128 quilòmetres. Tres quilòmetres amunt de la desembocadura, el riu va ser canalitzat per fer el port d'Isigny. Excepte el darrere tram, avui no és navegable.

Al seu pas pel municipi de Saint-Lô té un cabal mitjà de 12,6 m³/s però amb un estiatge considerable d'estiu (entre 4,05 i 2,9 m³/s de juliol a setembre) i uns màxims de 23,5 a 26,2 de desembre a febrer.

A l'edat mitjana servia de via de transport fluvial per a petites embarcacions planes i com font d'energia de fins a vint-i-dos molins d'aigua.[1] Des del segle xviii es va parlar de canalitzar el riu fins a Condé-sur-Vire. Finalment el projecte va ser aprovat el 1833 i entre Saint-Lô i Pont-Farcy es construeixen 19 rescloses de 23,10 × 4,2 m (inferior al mínim de la futura Norma de Freycinet de 1879) i es lliberà un camí de sirga al marge. S'hi transportaven principalment materials de construcció i adob. Des de 1905 va començar la concurrència pel ferrocarril, el trànsit minva i el 1926 es desclassifica el tram amunt de Saint-Lô.[2]

A poc a poc, les construccions que fan d'obstacle per als peixos migratoris són enderrocats per facilitar la renaturalització, com ara la resclosa de Les Claies de Vire.[3]

Principals afluents[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Découvrir La Vire» (en francès). Ajuntament de Saint-Lô, 2016. Arxivat de l'original el 2008-11-18. [Consulta: 16 octubre 2020].
  2. ↑ Leconte, Bernard. «Écluses sur la Vire» (en francès), 2016.
  3. ↑ «Les Claies de Vire - La Meauffe - Pont-Hébert» (en francès). Parc naturel régional des Marais du Cotentin et du Bessin.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vire
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vire_(riu)&oldid=32140420»