VisiCalc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de programariVisiCalc
Visicalc.png
Captura de pantalla del Visicalc
Autor original Dan Bricklin i Bob Frankston
Desenvolupador(s) VisiCorp
Versió inicial 1978
Versió estable

VisiCalc Advanced Version

/ 1983
Sistema operatiu CP/M, MS-DOS, família Atari de 8 bits
Tipus Full de càlcul
Llicència Privatiu
Més informació
Lloc web Dan Bricklin (pàgina oficial)
Modifica dades a Wikidata

VisiCalc (anomenat així ja que respon a la idea de "calculadora visible") va ser el primer programa de full de càlcul disponible per a ordinadors personals. Sovint es considera l'aplicació que va convertir l'ordinador d'un hobby per entusiastes d'informàtica en una poderosa eina de negocis.[1] VisiCalc va vendre més de 700.000 còpies en sis anys.[2]

Història[modifica]

VisiCalc va ser creat i desenvolupat per Dan Bricklin, qui més tard va comptar amb l'ajuda de Bob Frankston, que va refinar el programa. El van desenvolupar a través de la seva empresa Software Arts i distribuida a través de Personal Software el 1979 (posteriorment anomenat VisiCorp).

En un inici, Dan Bricklin en el seu pas a Hardvard com a estudiant se'n va adonar de la complexitat i complicació que suposaven els càlculs financers basats en models de taules, ja que, quan els professors els explicaven, tenien que borrar i recalcular un munt de nombres secuencials a la pissara si realitzaven algún error o volien canviar alguna condició del problema. D'aquí li va sorgir l'idea de desenvolupar una calculadora que li permetés veure els seus càlculs i canviar, rectificar o marcar els nombres tal com si es tractés d'una pissarra electrònica, és a dir, l'idea de desenvolupar un software que permetés a l'usuari fer càlculs amb taules de manera interactiva.[3]

Després de dos mesos de treball (durant l'hivern de 1978 a 1979), Bricklin i Frankston van tenir una primera versió, la qual pretenien llençar al mercat a través de l'Apple II (el qual portava al mercat des de 1977) amb un preu de 100 dòlars de l'època.

Apple II, ordinador pel qual estava pensat VisiCalc.

VisiCalc només podia soportar 5 columnes i 20 files, però es va convertir en una de les aplicacions més vengudes de l'Apple II. A part d'ajudar a l'estandardització de l'ús de l'ordinador, va influir moltíssim en el món empreserial, ja que permetia estalviar gran quantitats de temps i diners que abans s'invertien en els tediosos fulls de càlcul.[4]

Patents i còpies posteriors[modifica]

Tot i això, ni Bricklin ni Frankston van poder patentar el programa degut a la regulació de patents que hi havia en aquella època als Estats Units, la qual no permetia la creació d'aquestes per a softwares. Però, tot i no haver pogut treure'n una fortuna, Bricklin va constatar el següent:

"Inventar VisiCalc no em va fer ric, tot i això sento que he canviat el món. Aquesta és una satisfacció que els diners no poden comprar".[5]

Així, ràpidament van començar a aparèixer altres programes de fulles de càlcul que es tractaven de còpis de VisiCalc amb algunes funcions millorades, com ara SuperCalc (1980), Multiplan de Microsoft (1982), Lotus 1-2-3 (1983), i el mòdul de fulla de càlcul d'AppleWorks (1984). Més tard, amb l'aparició d'Excel al Mac Os el 1985, i a Windowa 2.0 el 1987), va néixer una nova generació de fulles de càcul. I ja que, com ja dit anteriorment, VisiCalc no constava de patent, totes aquestes còpies no van suposar cap problema legal ni es va tenir que pagar qualsevol dret.

Impacte[modifica]

En el primer any de vida de VisiCalc, aquest només va estar disponible pels ordinadors Apple II, generant unes altes vendes d'aquest. Però, més tard i degut al seu gran èxit i demanda, Bricklin i Frankston van fundar la seva pròpia empresa, Software Arts, i van exportar VisiCalc a altres ordinadors, que van ser l'Atari 800 oel Commodore PET, ja que utilitzaven el mateix micropocessador que l'Apple II. Posteriorment també es va exportar a encara més ordinadors, com ara l'HP-150, el TRS-80 o el IBM PC.

VisiCalc va suposar un gran augment en el número de ventes d'ordinadors, així com també va aconseguir estendre l'ús dels ordinadors personals i va canviar la manera de treballar en les empreses, facilitant-la.[6]

Referències[modifica]

  1. Núria Almiron. «Dan Bricklin, Bob Frankston i el VisiCalc», 2001. [Consulta: 16 febrer 2010]. «No es cap exageració afirmar que aquesta aplicació ajudaria enormement a introduir l'ordinador personal a l'empresa i que la visió que des de l'empresa es tenia de la informàtica personal canviaria radicalment a partir d'ella.»
  2. Secrets of Software Success: Management Insights from 100 Software Firms Around the World. ISBN 1578511054 (1999)
  3. «DanBrickin, The Idea» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2017].
  4. «VisiClac, història de les fulles de càlcul» (en castellà). [Consulta: 27 novembre 2017].
  5. «VisiCalc, Saomi Villanueva» (en castellà). [Consulta: 27 novembre 2017].
  6. «Història de la tecnologia: VisiCalc, el primer software de fulles de càlcul» (en castellà). [Consulta: 27 novembre 2017].

Enllaços externs[modifica]