Vissi d'arte
Forma musical | ària |
---|---|
Compositor | Giacomo Puccini |
Vissi d'arte és una ària per a soprano del segon acte de l'òpera Tosca de Giacomo Puccini. Mario Cavaradossi, l'amant de Floria Tosca, ha sigut detingut per ordre del Baró Scarpia, que l'acusa d'ocultar un republicà fugit de la justícia. Scarpia fa torturar a Cavaradossi i n'ordena la seva posterior execució. Seguidament, Scarpia exigeix a Tosca que accedeixi a la seva demanda de casar-se amb ell a canvi de perdonar la vida a Cavaradossi. El segon acte de l'òpera es caracteritza pels diàlegs i fortes disputes entre Scarpia i Tosca. L'ària Vissi d'arte ("He viscut de l'art") és un monòleg intimista en el qual Tosca pregunta a Déu què ha fet ella per a ser tan castigada a la vida. L'assassinat de Scarpia per part de Tosca posa fi al segon acte.[1]
Després de la interpretació de Maria Jeritza (1887-1982) a principis del s. XX, tradicionalment les sopranos interpreten aquesta ària estirades a terra, de cara al sòl, en senyal d'aflicció.[2] No obstant, les sopranos "modernes" la canten assegudes o bé de genolls. Maria Callas, en canvi, en la seva versió de 1964 al Covent Garden,[3] la canta de peu, amb les mans en gest de pregària.
LLetra
[modifica]
|
|
Referències
[modifica]- ↑ "Vissi d'arte" Arxivat 2007-12-14 a Wayback Machine.. Aria database site. Retrieved 17 July 2018
- ↑ Mary Jane Phillips-Matz, Puccini: a biography, Northeastern University Press, 2002 ISBN 1-55553-530-5, p. 121.
- ↑ Vissi d'arte a YouTube.