Visualitzador fluorescent de buit
Un visualitzador fluorescent de buit o VFD (en anglès Vacuum Fluorescent Display), vulgarment conegut com a visualitzador de plasma, consisteix en una ampolla de vidre que conté un o diversos filaments que actuen de càtode, diversos ànodes recoberts de fòsfor i una reixeta per caràcter. En polaritzar positivament els ànodes i les reixetes, els electrons emesos pel càtode són atrets per l'ànode, que s'il·lumina per fluorescència.[1]
Evolució[modifica]
L'evolució dels VFD va córrer paral·lela a l'evolució de les calculadores digitals, en competència amb els displays de LED. Finalment, a causa del seu elevat pes i consum, aquesta aplicació va caure en desús quan van aparèixer els LCD retro-il·luminats a preus competitius. El disseny del visualitzador és molt flexible, i pot afegir símbols i gràfics especials (Custom) per a cada aplicació. El fòsfor dels ànodes es pot tenyir de verd, groc, vermell, blau, etc., Amb el que s'obtenen visualitzadors amb colors molt vistosos, d'aplicació comuna en equips d'alta fidelitat i vídeo, fotocopiadores, etc. També s'utilitzen en caixes registradores i petits panells informatius.
Els fabricants ofereixen mòduls que contenen el VFD, els inversors per generar l'alta tensió del display i els circuits necessaris per adaptar i retenir la informació, i connectables directament al bus d'un microprocessador, alimentant-se a la mateixa tensió que aquest.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Joseph A. Castellano. Handbook of Display Technology. Gulf Professional Publishing, 3 juny 1992, p. 163–. ISBN 978-0-12-163420-9.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Visualitzador fluorescent de buit |