Vol 610 d'Iberia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentVol 610 d'Iberia
Iberia Boeing 727-256Adv EC-CBJ.jpg
Boeing 727-256Adv EC-CBJ d'Iberia similar a l'avió sinistrat
 43° 13′ 43″ N, 2° 35′ 24″ O / 43.228611111111°N,2.59°O / 43.228611111111; -2.59
Tipus Vol controlat contra el terreny
Data 19 de febrer de 1985 (1985-02-19)
Lloc Muntanya Oiz, Espanya
Estat Espanya
Tipus d'aeronau Boeing 727-256Adv
Origen Aeroport de Madrid-Barajas
Destinació Aeroport de Bilbao
Operador Iberia
Matrícula EC-DDU
Passatgers 141
Tripulació 7
Causa Ruta de vol incorrecta
Morts 148
Investigacions CIAIAC
Veredicte CFIT, Error del pilot
Modifica les dades a Wikidata

El vol 610 d'Iberia fa referència a l'accident que va patir el 19 de febrer de 1985 un Boeing 727 de la companyia espanyola Iberia anomenat "Alhambra de Granada", que realitzava el vol regular 610 (IB-610) entre Madrid i Bilbao, en xocar amb l'antena d'Euskal Telebista instal·lada a la muntanya Oiz durant l'aproximació a l'aeroport de Bilbao. Van morir les 148 persones que viatjaven a bord.

L'aparell[modifica]

L'aeronau sinistrada era un Boeing 727-256Adv que tenia 5 anys i 9 mesos d'antiguitat.

L'accident[modifica]

Eren les 09:25 quan l'avió, que estava descendint per realitzar la maniobra d'aterratge en l'aeroport de Bilbao, va copejar amb la seva ala esquerra contra una antena d'Euskal Telebista a la Muntanya Oiz. Després de l'impacte l'aeronau va volar fora de control al llarg d'un quilòmetre, es va invertir sobre el seu eix longitudinal i es va estavellar contra el terreny, lliscant-se en aquesta posició pel vessant nord-oest de la muntanya, talant desenes de pins que trobava al seu pas, alhora que els motors feien explosió.

Les imatges recollides pels mitjans de comunicació en aquella espècie de tallafocs creat en lliscar-se l'avió vessant a baix reflectien la magnitud de l'impacte. La nau havia quedat convertida en una llarga sèrie de restes metàl·liques repartides per tot el vessant i quant als 141 passatgers i 7 tripulants que viatjaven en l'avió solament van quedar múltiples i diminutes restes distribuïdes per tota la muntanya. En l'antiga caserna de Garellano, a Bilbao, habilitada com a dipòsit de cadàvers, es va informar llavors que tan sols sis cossos estaven "parcialment complets". Només es va trobar un cadàver sense mutilar: el d'un difunt que era traslladat en el seu taüt a Bilbao en el celler de l'avió.

Les causes[modifica]

Es van determinar com a causes fonamentals de l'accident l'excessiva confiança en el sistema d'alerta d'altitud, així com una incorrecta interpretació dels seus avisos, i possiblement un error de lectura de l'altímetre. A més, fou un factor contribuent la boira que cobria el cel en aquell moment.

Personalitats[modifica]

Entre els morts hi havia Gregorio López-Bravo de Castro, que havia estat ministre d'Indústria i després d'Afers Exteriors amb Franco. També va morir el doctor José Ángel Portuondo pioner de la fecundació "in vitro", l'empresari teatral i fundador de la cadena Astoria, Julián Vinuesa, el ministre bolivià de Treball, Gonzalo Guzmán, el directiu de Vidrieras de Llodio, Isidoro Delclaux i Miguel Ángel Portillo, exmassatgista del Rayo Vallecano.[1] Van salvar la vida el que seria ministre d'afers exteriors Francisco Fernández Ordóñez, i Marcos Vizcaya Retana, que era diputat del PNB en aquella època, perquè van renunciar a última hora a prendre aquest vol.

Referències[modifica]

  1. «Notícia a l'ABC». ABC, 12-03-1985.

Enllaços externs[modifica]