We Can't Go Home Again
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Nicholas Ray  |
| Protagonistes | Richie Bock Tom Farrell Nicholas Ray Danny Fisher Jill Gannon Jane Heymann Leslie Levinson Stanley Liu Luke Oberle Phil Weisman |
| Guió | Nicholas Ray Tom Farrell Susan Ray |
| Fotografia | Richie Bock Peer Bode Danny Fisher Mark Goldstein Stanley Liu Steve Maurer |
| Muntatge | Richie Bock Charles Bornstein Tom Farrell Danny Fisher Mark Goldstein Nicholas James Carol Lenoir |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1976 |
| Durada | 93 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Nova York |
      | |
We Can't Go Home Again és un llargmetratge experimental dirigit per Nicholas Ray en col·laboració amb els seus estudiants de cinema a la Universitat de Binghamton. Ray i els estudiants interpreten versions de ficció d'ells mateixos.
La pel·lícula va ser el gran projecte de l'última dècada de la vida de Ray, i ell i els seus col·laboradors la van reeditar contínuament. Versions tallades de la pel·lícula es van projectar a festivals ja el 1972 (incloent-hi una estrena al de Cannes el 1973[1][2]), i el tall més conegut es va completar el 1976.
Ray encara hi estava fent alteracions en el moment de la seva mort el 1979.
Producció
[modifica]El 1971, Nicholas Ray va rebre una invitació per donar una conferència al Harpur College de la Universitat de Binghamton, que en aquell moment acabava d'establir un departament de cinema.[3] Això va fer que a Ray se li oferís una plaça de professor al departament durant dos anys, que havia estat fundat per Larry Gottheim i el cineasta experimental Ken Jacobs. Ray es va apropar als seus estudiants i, juntament amb ells, es van traslladar a una casa fora del campus on el grup va formar una comuna de realització de cinema.[3] Allà van començar a treballar a We Can't Go Home Again, compartint totes les tasques de realització de la pel·lícula.
La banda sonora de la pel·lícula inclou la cançó "God Bless the Family" escrita per Norman Zamcheck i interpretada per ell i Suzy Williams com el duo Stormin' Norman & Suzy.
La pel·lícula es va fer amb una gran varietat d'equips i formats de rodatge, incloent Super 8, 16mm, 35mm i un sintetitzador de vídeo que havia estat donat al projecte per Nam June Paik.[3]
Conservació
[modifica]L'Academy Film Archive va conservar We Can't Go Home Again el 2011.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Festival de Cannes: We Can't Go Home Again». festival-cannes.com. [Consulta: 20 abril 2009].
- ↑ Rosenbaum, Jonathan. «We Can't Go Home Again». [Consulta: 9 octubre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gallagher, Cullen. Not Coming to a Theater Near You: We Can't Go Home Again.
- ↑ «Preserved Projects». Academy Film Archive.
Enllaços externs
[modifica]- Podcast documentary on We Can't Go Home Again
- Tom Farrell, We Can't Go Home Again, "La furia umana" (www.lafuriaumana.it), n° 3, winter 2010
Pel·lícules dirigides per Nicholas Ray | ||
|---|---|---|
|  | |
