Vés al contingut

Wer hat Angst vor Braunau?

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaWer hat Angst vor Braunau?

Cartell de la versió original en alemany
Fitxa
DireccióGünter Schwaiger Modifica el valor a Wikidata
ProduccióGünter Schwaiger Modifica el valor a Wikidata
GuióGünter Schwaiger Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRoland Hackl Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGünter Schwaiger Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGünter Schwaiger Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenÀustria Modifica el valor a Wikidata
Estrena23 agost 2023 Modifica el valor a Wikidata
Durada99 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàNo No
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt28798653 Filmaffinity: 926059 Modifica els identificadors a Wikidata

Wer hat Angst vor Braunau? Ein Haus und die Vergangenheit in uns[1] (lit. ‘Qui té por de Braunau? Una casa i el passat dins nostre’) és una pel·lícula documental austríaca de 2023 dirigida i escrita per Günter Schwaiger. La producció van anar a càrrec de Julia Mitterlehner i Günter Schwaiger.[2] L'estrena va ser el 23 d'agost de 2023 al festival de cinema Der Neue Heimatfilm a Freistadt, on es va projectar com a pel·lícula d'obertura del concurs de cinema documental[3][4][5] i va guanyar el premi del públic.[6] L'1 de setembre de 2023 es va estrenar als cinemes d'Àustria.[2]

El 2018, abans de començar a treballar en la pel·lícula, el director Günter Schwaiger es va preguntar per què mai s'havia fet una pel·lícula a Àustria sobre la ciutat de Braunau am Inn, a l'Alta Àustria, lloc de naixement d'Adolf Hitler i de presència de la Casa natal d'Adolf Hitler. El 14 de desembre de 2016, el Parlament austríac va aprovar una llei per expropiar l'anterior propietari del local i l'edifici va passar a ser propietat de la República d'Àustria.[2][7]

Durant els cinc anys següents, Günter Schwaiger va seguir els desenvolupaments relacionats amb l'ús posterior de l'edifici. A la pel·lícula, recull l'opinió dels ciutadans de la ciutat, inclosos els agents de la policia local, l'antiga tinent d'alcalde de SPÖ Lea Olczak i la professora d'història Annette Pommer. Entre altres coses, van informar de reaccions negatives quan van esmentar la seva ciutat natal en una conversa. El camí finalment va porta a Schwaiger a la seva pròpia història familiar.[2][8]

Polèmica

[modifica]

Mentre investigava la pel·lícula, l'historiador Florian Kotanko es va trobar amb un article de diari a Neue Warte am Inn del 10 de maig de 1939,[5][9] en què es diu que Hitler volia que l'edifici fos utilitzat amb finalitats administratives. Segons Kotanko, els plans per establir una comissaria de policia a la casa complirien en principi els desitjos de Hitler.[5][8][10]

L'historiador Oliver Rathkolb, membre de la comissió per tractar el lloc de naixement de Hitler, opina que no hi ha proves que la declaració de Hitler existís realment, ja que només era un reportatge de diari.[5][8] Va titllar d'absurdes les conclusions de Schwaiger a l'Agència de Premsa d'Àustria. No és un document, sinó un reportatge diari exagerat. El deixa bocabadat que es compari la instal·lació d'una direcció de districte de l'NSDAP amb un departament de policia del Ministeri de l'Interior austríac.[11][12]

No obstant això, el cap de l'arxiu de la ciutat de Braunau, Florian Kotanko, que apareix de manera destacada a la pel·lícula, va dir: «El fet que es tracti d'un article d'una època en què l'NSDAP ja ho controlava tot i en què apareix el nom de Hitler, no em puc creure que sigui el producte d'un editor». Això també sembla «poc probable» per a Schwaiger. Tots dos van deixar clar en diverses ocasions a la roda de premsa que no volien equiparar la direcció del districte i la policia.[13]

Producció

[modifica]

El rodatge es va dur a terme durant 60 dies des del juliol del 2020 fins a l'agost del 2022 a Braunau am Inn.[2]

La pel·lícula va ser produïda per l'empresa Dim Dim Film OG, i els seus productors van ser Julia Mitterlehner i Günter Schwaiger. La pel·lícula va comptar amb el suport de l'Institut de Cinema Austríac (OFI), Film Location Austria (FISA), els estats de l'Alta Àustria i Salzburg, el Future Fund de la República d'Àustria i la ciutat de Salzburg.[2] La càmera va ser dirigida per Günter Schwaiger, responsable del muntatge, juntament amb Martin Eller. La música va ser escrita per Roland Hackl, el so dissenyat per Stefan Rosensprung, Julia Mitterlehner i l'empresa Design Menura Film.[2]

Recepció

[modifica]

Al Frankfurter Allgemeine Zeitung, Hannes Hintermeier va elogiar la pel·lícula i la va definir com un «documental cinematogràfic amb explosius polítics». La pel·lícula de Schwaiger continua amb cura per tal de treure a la llum quelcom indescriptible.[14]

A Die Zeit, Christian Bartlau va qualificar la pel·lícula d'«una factura molt personal amb la política històrica austríaca».[15]

Al Kronen Zeitung, Christoph Hartner va escriure que el descobriment de Günter Schwaiger a l'arxiu de Braunau i aquesta pel·lícula tan personal, en què Schwaiger també tracta sobre la seva pròpia història familiar, podrien proporcionar un punt de reflexió sobre com podria continuar el cas. Les converses de Schwaiger amb Lea Olczak, de 100 anys, la dona més gran de Braunau, són especialment commovedores.[16]

A Subtext.at, Andreas Kepplinger va dir que les 150 hores de material eren tan diferents en estil, qualitat i narrativa que sovint era difícil encaixar-les en aquesta recopilació. Sola la tinent d'alcalde de 100 anys Lea Olczak, que explica amb esperit alerta i paraules d'alerta el que va viure de petita a Braunau, hauria merescut la seva pròpia pel·lícula. Una línia clara i una reducció a menys fils narratius hauria estat millor. Així que hi havia cinc pel·lícules en una pel·lícula amb debilitats editorials.[17]

La Comissió Austríaca de Mitjans Juvenils va donar a la pel·lícula la qualificació de «Recomanat com a documental per a majors de 14 anys». Es va subratllar: «A través d'una descripció diferenciada per part de testimonis contemporanis, el passat es fa tangible, mentre que els prejudicis contra la ciutat de Braunau són examinats críticament. La pel·lícula mostra de manera impressionant com la complicitat de les generacions passades configura les que segueixen. Les històries de vida personal s'entrellacen de manera intel·ligent amb esdeveniments històrics, creant una comprensió emocional i profunda. Atesa la disminució del nombre de testimonis contemporanis, aquesta pel·lícula esdevé un document important que posa l'accent en la importància de processar i transmetre la història».[18]

Al Kleine Zeitung, Julia Schafferhofer va trobar que el moment més emotiu va ser de la socialdemòcrata i exalcaldessa de gairebé 100 anys Lea Olczak, la família de la qual una vegada va donar refugi als treballadors forçats polonesos. Es va pronunciar a favor d'utilitzar la casa amb finalitats socials i benèfiques «perquè Hitler hi estaria en contra». Schafferhofer va dir que una mica més d'experiència històrica i investigació de la memòria no hauria perjudicat la pel·lícula empàtica. Al mateix temps, la pel·lícula ha reactivat el debat sobre aquest lloc.[19]

Al Der Standard, Colette M. Schmidt va escriure que «en la recerca de respostes a la culpa i la història reprimida, el cineasta Günter Schwaiger ha aconseguit crear un retrat de diverses capes de Braunau amb el documental sobre la "Casa de Hitler"».[20] Al diari Die Presse, Rosa Schmidt-Vierthaler va descriure la pel·lícula com una «súplica de reavaluació».[21] Al setmanari Falter, Sabina Zeithammer va fer una ullada a l'estructura de la pel·lícula i va escriure que el canvi repetit d'enfocament va donar lloc a una barreja encantadora i casual: «Schwaiger ofereix un mosaic de pel·lícules improvisats amb confiança en si mateix».[22]

La pel·lícula també va tenir resposta internacional; per exemple, al diari anglès The Guardian,[23] al diari francès Le Figaro,[24] al diari argentí Los Andes,[25] a l'agència de notícies espanyola EFE,[26] als diaris israelians The Jerusalem Post[27] i Haaretz,[28] als diaris estatunidencs The Washington Post[29] i The New York Times.[30]

Premis i nominacions

[modifica]

Festival de cinema Der Neue Heimatfilm 2023

  • Premi del públic[31]

Premi Franz Grabner 2024

  • Premi en la categoria de documental de cinema[32][33]

Premis del Cinema austríac 2024

  • Nominació a la categoria Millor documental (producció: Julia Mitterlehner, Günter Schwaiger; direcció: Günter Schwaiger)[34]
  • Nominació a la categoria Millor disseny de so (so original: Stefan Rosensprung, Julia Mitterlehner; disseny de so: Nora Czamler; mescla: Manuel Grandpierre)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Wer hat Angst vor Braunau?» (en alemany). Dimdimfilm.com. [Consulta: 22 agost 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Wer hat Angst vor Braunau?» (en alemany). Österreichisches Filminstitut. [Consulta: 22 agost 2023].
  3. ↑ Dirk, Valerie. «"Der neue Heimatfilm" ist zu Hause in der Welt» (en alemany). DerStandard.at, 24-08-2023. [Consulta: 25 agost 2023].
  4. ↑ Seyringer, Karin. «„Wer hat Angst vor Braunau?“ in den Kinos: Eine Doku „die uns vielleicht allen gut tut“» (en alemany). Tips.at, 21-08-2023. [Consulta: 22 agost 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Schmidt, Colette M. «"Hitler-Haus"-Diskussion durch Doku über Braunau neu entfacht» (en alemany). DerStandard.at, 21-08-2023. [Consulta: 22 agost 2023].
  6. ↑ «Festival #36 Der Neue Heiatfilm» (en alemany). Filmfestival Freistadt. [Consulta: 28 agost 2023].
  7. ↑ «Bundesgesetzblatt I Nr. 4/2017 (NR: GP XXV RV 1250 AB 1389 S. 157. BR: AB 9713 S. 863.) – Bundesgesetz über die Enteignung der Liegenschaft Salzburger Vorstadt Nr. 15, Braunau am Inn» (en alemany). Ris.bka.gv.at, 13-01-2017. [Consulta: 19 febrer 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Braunau: Kritik an Nutzungsplänen von Hitlers Geburtshaus» (en alemany). Zeit.de, 21-08-2023. [Consulta: 22 agost 2023].
  9. ↑ «Das Geburtshaus des Führers» (en alemany). Neue Warte am Inn p. 3. ANNO, 10-05-1939. [Consulta: 25 agost 2024]. «Das Geburtshaus des Führers: Der Führer hat sein Geburtshaus der Kreisleitung Braunau zur Verfügung gestellt. Über seinen Wunsch ist es zu Kanzleien der Kreisleitung umzubauen»
  10. ↑ «Geschichte - Braunau am Inn: Kritik an Nutzung des Hitler-Hauses als Polizeiinspektion» (en alemany). Sueddeutsche.de, 21-08-2023. [Consulta: 22 agost 2023].
  11. ↑ «Doku stellt Nachnutzungspläne für Hitler-Geburtshaus infrage» (en alemany). Science.apa.at, 21-08-2023. [Consulta: 22 agost 2023].
  12. ↑ «Erneut Debatte über Hitlers Geburtshaus» (en alemany). ORF.at, 21-08-2023. [Consulta: 22 agost 2023].
  13. ↑ Brader, Julia. «Innenministerium komme Wunsch Hitlers nach: Regisseur kritisiert Nachnutzungspläne von Geburtshaus» (en alemany). TT.com, 21-08-2023. [Consulta: 28 agost 2023].
  14. ↑ Hintermeier, Hannes «Adolf Hitler: Dokumentarfilm über Braunau und das Geburtshaus» (en alemany). Faz.net, 21-08-2023 [Consulta: 28 agost 2023].
  15. ↑ Bartlau, Christian. «Geburtshaus von Adolf Hitler: Ein unscheinbarer Bau in Zahnbelag-Gelb» (en alemany). Die Zeit, 28-08-2023. [Consulta: 28 agost 2023].
  16. ↑ Hartner, Christoph. «So erfüllt Österreich den Wunsch von Adolf Hitler» (en alemany). Krone.at, 20-08-2023. [Consulta: 28 agost 2023].
  17. ↑ Kepplinger, Andreas. «Wer hat Angst vor Braunau?» (en alemany). Subtext.at, 25-08-2023. [Consulta: 27 agost 2023].
  18. ↑ «Filmdatenbank der Jugendmedienkommission» (en alemany). JMKExtern.BMB.gv.at. [Consulta: 28 agost 2023].
  19. ↑ Schafferhofer, Julia. «Das „braune Haus“ in Braunau und welche Filme sich (nicht) lohnen» (en alemany). Kleine Zeitung, 31-08-2023. [Consulta: 1r setembre 2023].
  20. ↑ Schmidt, Colette M. «Dokumentarfilm: Die belastete Stadt mit dem "Hitler-Haus"» (en alemany). Der Standard. [Consulta: 2 setembre 2023].
  21. ↑ Schmidt-Vierthaler, Rosa. «Die „Angst vor Braunau“ als Plädoyer für Aufarbeitung» (en alemany). Die Presse, 31-08-2023. [Consulta: 2 setembre 2023].
  22. ↑ Zeithammer, Sabina. «Hinter die Familienfassade der Österreicher schauen» (en alemany). Falter. [Consulta: 2 setembre 2023].
  23. ↑ «Hitler’s birth house in Austria to be turned into police station» (en anglès). The Guardian, 22-08-2023 [Consulta: 6 setembre 2023].
  24. ↑ «La maison de Hitler bientôt transformée en poste de police» (en francès). Le Figaro, 21-08-2023 [Consulta: 4 abril 2024].
  25. ↑ «Austria convertirá la casa natal de Hitler en un puesto de Policía y centro de formación en DDHH» (en castellà). Los Andes, 21-08-2023 [Consulta: 6 setembre 2023].
  26. ↑ «La casa de Hitler como símbolo de los problemas de Austria para confrontar su pasado nazi» (en castellà). Agencia EFE, 24-08-2023 [Consulta: 4 abril 2024].
  27. ↑ Axelrod, Toby «Austria’s plans for Hitler’s birth house stir controversy» (en anglès). The Jerusalem Post [Consulta: 6 setembre 2023].
  28. ↑ Hoare, Liam «The battle over Austrian plans to turn Hitler’s first home into a police station» (en anglès). Haaretz, 21-09-2023 [Consulta: 4 abril 2024].
  29. ↑ Francis, Ellen «Hitler’s birth house will become a police station to keep neo-Nazis away» (en anglès). The Washington Post, 03-10-2023 [Consulta: 4 abril 2024].
  30. ↑ Bowley, Graham «In Hitler’s Birthplace, Soul-Searching Over a Poisonous Past» (en anglès). The New York Times, 19-11-2023 [Consulta: 25 agost 2024].
  31. ↑ Fleischanderl, Oskar. «Der Neue Heimatfilm 2023: Die Gewinnerfilme» (en alemany). Subtext.at, 29-08-2023. [Consulta: 29 agost 2023].
  32. ↑ «Franz-Grabner-Preis: Die Nominierungen 2024» (en alemany). Ots.at, 19-03-2024. [Consulta: 19 març 2024].
  33. ↑ «Braunau-Projekt erhält einen Dokupreis der Diagonale» (en alemany). Salzburger Nachrichten/APA, 06-04-2024. [Consulta: 7 abril 2024].
  34. ↑ «Österreichischer Filmpreis: Nominierungen 2024» (en alemany). Oesterreichische-filmakademie.at. [Consulta: 11 abril 2024].

Enllaços externs

[modifica]
  • Tràlier de la pel·lícula a YouTube (alemany) (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Wer_hat_Angst_vor_Braunau%3F&oldid=33846595»