Why Do the Heathen Rage?

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'àlbumWhy Do the Heathen Rage?
TipusÀlbum d'estudi
ArtistaThe Soft Pink Truth Modifica el valor a Wikidata
Publicat17 juny 2014 Modifica el valor a Wikidata
Gèneremúsica electrònica Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaThrill Jockey Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 702636 Modifica el valor a Wikidata

Why Do the Heathen Rage? és el tercer àlbum del grup The Soft Pink Truth. El gènere musical al qual pertanyen les cançons és la música electrònica.[1] Consisteix en versions subversives de cançons black metal. Fou publicat el 2014 per la discogràfica Thrill Jockey.[2]

Daniel, el músic responsable de The Soft Pink Truth, reuní músics de l'escena de rock independent i del heavy metal per a fer versions de cançons del gènere del black metal, resultant en aquest àlbum.[1] La idea li vingué mentre estava fent una versió de E.S.P., una cançó de The Buzzcocks.[3] La motivació de la creació d'aquestes versions fou el xoc entre ser un seguidor de la música black metal i ser homosexual a causa de la homofòbia que hi ha a l'àmbit del black metal.[4]

Rebé crítiques positives per part dels crítics de Spin,[2] The Guardian,[5] Motherboard[6] i AllMusic.[3]

L'art de la coberta del disc està fet per Mavado Charon.[7]

Llista de cançons[modifica]

  • 1. Invocation for Strength (original de Sargeist)[1]
  • 2. Black Metal (original de Venom)[1]
  • 3. Sadomatic Rites (original de Beherit)[8]
  • 4. Ready to Fuck (original de Sarcófago)[1]
  • 5. Satanic Black Devotion
  • 6. Beholding the Throne of Might
  • 7. Let There Be Ebola Frost (original d'AN)[1]
  • 8. Buried by Time and Dust (original de Mayhem)[1]
  • 9. Maniac
  • 10. Grim and Frostbitten Gay Bar [3] (original del grup Impaled Northern Moonforest)[1]

A la primera cançó Antony Hegarty i Daniel lligen un fragment del text Witchcraft and the Gay Counterculture (d'Arthur Evans, 1978).[2]

El guitarrista Owen Gaertner i el vocalista Terrence Hannum participaren en la cinquena cançó. La vocalista Jenn Wasner, en la sèptima i la quarta.[1] També participà Anthony Hegarty com a vocalista.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Currin, Grayson Haver «The Soft Pink Truth: Why Do the Heathen Rage? Album Review». Pitchfork, 20-06-2014 [Consulta: 26 juny 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 Soderberg, Brandon «The Soft Pink Truth Dismantle Black Metal on ‘Why Do the Heathen Rage’». Spin, 17-06-2014 [Consulta: 26 juny 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 Phares, Heather. «AllMusic Review». AllMusic. [Consulta: 26 juny 2017].
  4. Stosuy, Brandon «Queer as Fuck: The Soft Pink Truth's Black Metal». Pitchfork, 29-05-2014 [Consulta: 26 juny 2017].
  5. 5,0 5,1 Simpson, Dave «The Soft Pink Truth: Why Do the Heathen Rage? review – fun satire of black metal». The Guardian, 19-06-2014 [Consulta: 26 juny 2017].
  6. Byrne, Michael «Soft Pink Truth's Black Metal Techno Is Perfect». Motherboard, 03-06-2014 [Consulta: 26 juny 2017].
  7. Cohan, Brad «The Soft Pink Truth: Not the Queer Satanic Weird Al Yankovic». Noisey, 09-06-2014 [Consulta: 26 juny 2017].
  8. Lynskey, Dorian «Murder, satanism and synths: giving black metal a dance makeover». The Guardian, 10-07-2014 [Consulta: 26 juny 2017].