Black metal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Black metal
Orígens estilístics NWOBHM, thrash metal,[1] hardcore punk[2][3]
Orígens culturals Primera ona: primers anys de la dècada de 1980s, escena europea d'extreme metal
Segona ona: primers anys dels 1990s, escena escandinava d'extreme metal[1]
Instruments típics Veu, guitarra elèctrica, baix elèctric, bateria
Subgèneres
Dungeon synth,[4] Black metal simfònic, viking metal, blackgaze, Black metal atmosfèric
Gèneres de fusió
Blackened death metal, black/doom

El black metal és un subgènere extrem del heavy metal. Els trets típics d'aquest subgènere inclouen tempos ràpids, veus que criden, guitarres elèctriques molt distorsionades, blast beat de la bateria, gravacions lo-fi i estructures de cançons poc convencionals. Durant la dècada dels 1980, diversos grups de thrash metal van crear un prototip pel black metal. Aquesta anomenada "primera ona" estava constituïda per grups com Venom, Bathory, Hellhammer i Celtic Frost.[1][5] Va aparèixer una "segona ona" durant els primers anys de la dècada dels 1990, encapçalats per grups noruecs com Mayhem, Burzum, Darkthrone, Immortal i Emperor. L'escena noruega primerenca de black metal va desenvolupar l'estil dels seus avantpassats en un gènere diferent. Van emergir diverses escenes de black metal per tota Europa i Amèrica del Nord, basades en la noruega, tot i que també en van aparèixer amb estils propis sense connexions amb la noruega.[6][1]

A Catalunya hi ha hagut i encara hi ha una escena de black metal consolidada amb grups com Vidres a la Sang, Foscor, Maleït, Asgaroth i Obsidian Kingdom, dels quals Vidres a la Sang i Maleït tenen totes les lletres de les cançons en llengua catalana.[1]

A Orient Pròxim hi ha un moviment de black metal anti-islàmic, on es conten la Arab Anti-Islamic Legion. Grups d'aquest moviment són Janaza (grup d'Iraq liderat per Anahita, ex-membre de Desertor), Seeds of Iblis (d'Iraq també), Damaar (de Beirut), i Ayat (de Líban).[7]

Als Estats Units d'Amèrica hi hagué una onada formada pels grups Nachtmystium, Krallice, Wolves in the Throne Room i Liturgy.[8]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Black metal Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sellarès, Jordi. «Foscor, punta de llança del black metal català». Núvol, 5 desembre 2014 [Consulta: 1 octubre 2015].
  2. Weisbard, Eric. Pop When the World Falls Apart: Music in the Shadow of Doubt. Duke University Press, 2012, p. 279. ISBN 0822351080. 
  3. Phillips, William and Cogan, Brian. Encyclopedia of heavy metal music. Greenwood Press, 2009, p. 109, 234. ISBN 0313348006. 
  4. Carbon, Kaptain. «DUNGEON SYNTH DIGEST». Hollywood Metal, 28 juliol 2015 [Consulta: 31 març 2016].
  5. (2005). Metal: A Headbanger's Journey. Seville Pictures.
  6. (2007). Black Metal: A Documentary. Bill Zebub Productions.
  7. Kelly, Kim. «When Black Metal's Anti-Religious Message Gets Turned on Islam». The Atlantic, 11 juliol 2012.
  8. Ratliff, Ben. «That Was Putrid, Professor». The New York Times, 14 desembre 2009.