Wilco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióWilco

Wilco al Massachusetts Museum of Contemporary Art, Solid Sound Fest, 2011. De dreta a esquerra: Patrick Sansone, Mikael Jorgensen, Jeff Tweedy, Nels Cline, Glenn Kotche, John Stirratt
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1993, Chicago, Illinois, EUA
Activitat
Activitat1994–present
MembresJeff Tweedy
John Stirratt
Nels Cline
Glenn Kotche
Pat Sansone
Mikael Jorgensen
Membres anteriorsLeroy Bach
Max Johnston
Jay Bennett
Bob Egan
Ken Coomer
Segell discogràficdBpm, Nonesuch Records], Reprise Records
Artistes relacionatsUncle Tupelo, Loose Fur, Billy Bragg, The Minus 5, Son Volt, Golden Smog
GènereCountry alternatiu Modifica el valor a Wikidata
EstilRock alternatiu, indie rock, country alternatiu, folk rock, rock experimental
Format per
Lloc webwilcoworld.net
IMDB: nm0928152 TMDB.org: 105937
Facebook: wilcohq Twitter (X): wilco Instagram: wilco Youtube: UCb5aNlKdWOySR6Z-CnQieFQ Vimeo: dbpm Souncloud: wilcoworld Spotify: 2QoU3awHVdcHS8LrZEKvSM iTunes: 147603 Last fm: Wilco Musicbrainz: 9e53f84d-ef44-4c16-9677-5fd4d78cbd7d Songkick: 61494 Discogs: 102984 Allmusic: mn0000254215 Deezer: 1700 Modifica el valor a Wikidata

Wilco és un grup de rock alternatiu de Chicago, Illinois, Estats Units, formada el 1994 pels membres restants de la banda de country alternatiu Uncle Tupelo, poc després que en marxés el cantant Jay Farrar. La formació de Wilco ha patit diversos canvis des de la seva formació i només el vocalista/compositor Jeff Tweedy i el baixista John Stirratt es mantenen com a membres fixos des de l'inici. Des de principis de 2004, la resta de la banda consta del guitarrista Nels Cline, els multiinstrumentistes Pat Sansone i Mikael Jorgensen i el bateria Glenn Kotche. Han llançat al mercat set discos d'estudi, un àlbum en directe i tres col·laboracions: dues amb Billy Bragg i un amb The Minus 5.

La música de Wilco s'ha inspirat en una àmplia gamma d'artistes i estils, entre ells Bill Fay i Television, a més d'haver servit d'influència per altres bandes de rock alternatiu. En el seu àlbum de debut, A.M. (1995), van seguir amb l'estil country alternatiu d'Uncle Tupelo, mentre que en els seus discos posteriors han explorat aspectes més experimentals, tocant estils com el rock alternatiu i el pop més clàssic.

Wilco va recollir certa atenció mediàtica gràcies al seu quart disc, Yankee Hotel Foxtrot (2002), en part a causa de la controvèrsia creada al seu voltant. Després de completar les sessions d'enregistrament, Represa Records va rebutjar el disc i va rescindir el contracte amb la banda. Com a part del tracte, Reprise va cedir a Wilco tots els drets de l'àlbum. Després de penjar Foxtrot al seu lloc web oficial per escoltar amb reproducció en temps real, Wilco va vendre el disc a Nonesuch Records el 2002. Ambdues discogràfiques són subsidiàries de Warner Music Group, cosa que va portar a un crític musical a dir que «demostrava com de fotuda estava la indústria musical de començaments del segle XXI».[1] Yankee Hotel Foxtrot és el disc amb més èxit de la banda fins al moment, amb vendes superiors a les 670.000 còpies. Gràcies al seu cinquè disc d'estudi A Ghost Is Born llençat el 2004, la banda va guanyar dos premis Grammy incloent-hi el de millor àlbum de música alternativa. Van llançar el seu setè disc, Wilco (The Album), el 30 de juny de 2009 i en van vendre més de 271.000 còpies. El vuitè àlbum de la banda, The Whole Love, es va llançar el 27 de setembre de 2011.[2]

Discografia[modifica]

Àlbums[modifica]

  • A.M. (1995)
  • Being There (1996)
  • Summerteeth (1999)
  • Yankee Hotel Foxtrot (2002)
  • A Ghost Is Born (2004)
  • Kicking Television: Live in Chicago (2005)
  • Sky Blue Sky (2007)
  • Wilco (The Album) (2009)
  • The Whole Love (2011)[3][4]
  • Star Wars (2015)
  • Schmilco (2016)
  • Ode to Joy (2019)
  • Cruel Country (2022)
  • Cousin (2023)

EPs[modifica]

  • Wilco: iTunes Session (2012)

Col·laboracions[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis Grammy[modifica]

Any Categoria Treball/artista Resultat
1999 Millor àlbum de folk contemporani Mermaid Avenue[5][6] Nominat
2005 Millor àlbum de música alternativa A Ghost Is Born[7] Guanyador
Millor paquet de gravació[7] Guanyador
2008 Millor àlbum de rock Sky Blue Sky[8] Nominat
2009 Millor àlbum d'americana Wilco (The Album)[9] Nominat

Premis de música Shortlist[modifica]

Any Premis Treball/artista Resultat
2004 Premi de música Shortlist A Ghost Is Born[10] Nominat
2007 Premi de música Shortlist Sky Blue Sky[11] Nominat

Premis Wired Rave[modifica]

Any Premi Treball/artista Resultat
2003 Premi Wired Rave Yankee Hotel Foxtrot[12] Guanyador

Referències[modifica]

  1. ↑ Fricke, David. «Yankee Hotel Foxtrot (review)» (en anglès). Rolling Stone, 09-05-2002. [Consulta: 22 setembre 2012].
  2. ↑ Perpetua, Matthew. «Wilco to Self-Release 'The Whole Love' in September» (en anglès). Rolling Stone, 29-06-2011. [Consulta: 22 setembre 2012].
  3. ↑ «Las cenizas de Wilco». El País, 26-05-2009. [Consulta: 22 setembre 2012].
  4. ↑ Fricke, David. «Jeff Tweedy Opens Up About Wilco's New Album» (en anglès). Rolling Stone, 25-04-2011. Arxivat de l'original el 2012-10-28. [Consulta: 22 setembre 2012].
  5. ↑ Marcus, Greil. «Mermaid Avenue (review)» (en anglès). Rolling Stone, 01-06-1998. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2006. [Consulta: 22 setembre 2012].
  6. ↑ Christgau, Robert. «CG: Billy Bragg & Wilco» (en anglès). robertchristgau.com. [Consulta: 22 setembre 2012].
  7. ↑ 7,0 7,1 «2005 Grammy Award Winners: Complete List of 47th Annual Grammy Awards Winners» (en anglès). CBS News, 13-02-2005. Arxivat de l'original el 20 de juny 2013. [Consulta: 22 setembre 2012].
  8. ↑ «50th Annual Grammy Awards Nomination List» (en anglès). Grammy.com. [Consulta: 22 setembre 2012].
  9. ↑ Fusilli, Jim «Grammy Awards: Americana, the Not-So Beautiful» (en anglès). The Wall Street Journal. News Corporation, 05-12-2009 [Consulta: 22 setembre 2012].
  10. ↑ Moss, Corey. «TV On The Radio Win Shortlist Prize, Topping Franz, Killers, Wilco» (en anglès). MTV, 16-11-2004. [Consulta: 22 setembre 2012].
  11. ↑ Associated Press. «Leslie Feist wins Shortlist Music Prize» (en anglès). San Francisco Chronicle, 06-02-2008. [Consulta: 22 setembre 2012].
  12. ↑ «Spike Jonze, Attorney General Eliot Spitzer and Wilco Among Award Winners at WIRED Magazine's Fourth Annual WIRED Rave Awards» (en anglès). The Free Library. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 setembre 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wilco
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Wilco&oldid=33080667»