William Neile
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 desembre 1637  Bishopthorpe, York (Anglaterra) |
| Mort | 24 agost 1670 (32 anys) White Waltham (Anglaterra) |
| Causa de mort | icterícia |
| Sepultura | Església de Santa Maria 51° 29′ 25″ N, 0° 46′ 13″ O / 51.4902°N,0.7702119°O |
| Formació | Universitat d'Oxford (1655–1657) Wadham College (1652–1657) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Middle Temple (1657–) |
| Membre de | Royal Society (1663–) |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pare | Paul Neile |
| Parents | Gabriel Clarke, avi matern Richard Neile, avi patern |
 | |
William Neile (Bishopthorpe, York, 16 de desembre de 1637 - White Waltham, 24 d'agost de 1670) va ser un matemàtic anglès, del segle xvii.
Vida
[modifica]Molt poca cosa es coneix de la vida de William Neile,[1] Era el fill gran de Sir Paul Neile (un dels dotze fundadors de la Royal Society) i net de Richard Neile, arquebisbe de York.[2] El 1652 va ingressar al Wadham College (Universitat d'Oxford), però no es va matricular fins al 1655. Tot i que es va interessar molt per les matemàtiques sota l'ensenyament de Seth Ward i John Wilkins, va abandonar la universitat el 1657 per estudiar lleis al Middle Temple i el 1663 va esdevenir membre del consell privat del rei Carles II.[3]
El 1663 va ser escollit membre de la Royal Society i el 1666 va passar a ser membre del seu consell rector.
En aquests anys, i fins a la seva mort prematura als 32 anys, va fer observacions astronòmiques a la casa paterna, Hill House (avui anomenada Waltham Place), a White Waltham (Berkshire).
Es diu[4] que va morir de melangia en no obtenir el permís patern per casar-se amb la dona que estimava.
Obra
[modifica]Neile és conegut per haver estat el primer a calcular la longitud de la corba anomenada paràbola semicúbica (), tot i que aquest descobriment és contemporani del que va fer Hendrik van Heuraet a Holanda. Aquest resultat va ser publicat per John Wallis en el seu llibre Tractato duo de cycloide (1659) i havia estat anunciat anteriorment pel mateix Neile, amb cartes dirigides a Christopher Wren i William Brouncker, qui va publicar un any després una millora en el càlcul.[5]
El 1669, en una sèrie de cartes a Henry Oldenburg (secretari de la Royal Society), va exposar una teoria del moviment[6] que va ser amplament discutida i que es basava en el desconeixement profund dels conceptes bàsics dels fenòmens de les col·lisions (duresa i elasticitat dels cossos).[7]
També es conserven manuscrits seus referents a l'orientació de la recerca que podia resultar admissible per a la Royal Society, defensant que calia primer establir hipòtesis causals i després verificar-les experimentalment, enlloc del cec experimentalisme defensat per altres col·legues.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Sonar, 2021, p. 336.
- ↑ Ronan i Hartley, 1960, p. 159.
- ↑ Leahy, 2016, p. 48.
- ↑ Ford, 1894, p. 1.
- ↑ Sonar, 2021, p. 336 i ss.
- ↑ Jalobeanu, 2011, p. 114.
- ↑ Kemeny, 2017, p. 42-49.
- ↑ Hunter, 1989, p. 208.
Bibliografia
[modifica]- Hunter, Michael. Establishing the New Science: The Experience of the Early Royal Society (en anglès). Boydell Press, 1989. ISBN 978-0-85115-506-7.
- Jalobeanu, Dana. «The Cartesians of the Royal Society». A: Dana Jalobeanu, Peter R. Anstey (eds.). Vanishing Matter and the Laws of Motion: Descartes and Beyond (en anglès). Routledge, 2011, p. 103-130. ISBN 978-0-415-88266-8.
- Kemeny, Max «What motion is: William Neile and the laws of motion» (en anglès). Annals of Science, Vol. 74, Num. 3, 2017, pàg. 42-49. DOI: 10.1080/00033790.2017.1362033. ISSN: 0003-3790.
- Leahy, Andrew «William Neile′s Contribution to Calculus» (en anglès). The College Mathematics Journal, Vol. 47, Num. 1, 2016, pàg. 42-49. DOI: 10.4169/college.math.j.47.1.42. ISSN: 0746-8342.
- Ronan, C. A.; Hartley, Harold «Sir Paul Neile, F.R.S. (1613-1686)» (en anglès). Notes and Records of the Royal Society of London, Vol. 15, 1960, pàg. 159-165. ISSN: 0035-9149.
- Sonar, Thomas. 3000 Years of Analysis (en anglès). Birkhäuser, 2021. ISBN 978-3-030-58221-0.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Neile» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Clerke, A.M.; McConnell, Anita. «Neile, William» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 17 octubre 2024].
- Ford, David Nash. «William Neile (1637-1670)» (en anglès). Royal Berkshire History, 1894. [Consulta: 5 juliol 2014].