William Neile

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaWilliam Neile
Dades biogràfiques
Naixement 16 de desembre de 1637
Bishopsthorpe, York, Anglaterra
Mort 24 d'agost de 1670(1670-08-24) (als 32 anys)
White Waltham, Berkshire, Anglaterra
Alma mater Wadham College, Universitat d'Oxford
Es coneix per Rectificació de corbes
Activitat professional
Camp de treball Matemàtiques
Ocupació Matemàtiques
Influències de
Altres dades
Membre de
Modifica dades a Wikidata

William Neile va ser un matemàtic anglès, del segle XVII.

Vida[modifica]

William Neile era el fill gran de Sir Paul Neile (un dels dotze fundadors de la Royal Society) i nét de Richard Neile, arquebisbe de York.[1] El 1652 va ingressar al Wadham College (Universitat d'Oxford), però no es va matricular fins al 1655. Tot i que es va interessar molt per les matemàtiques sota l'ensenyament de Seth Ward i John Wilkins, va abandonar el Wadham el 1657 per estudiar lleis al Middle Temple.

El 1663 va ser escollit membre de la Royal Society i el 1666 va passar a ser membre del seu consell rector.

En aquests anys, i fins a la seva mort prematura als 34 anys, va fer observacions astronòmiques a la casa paterna, Hill House (avui anomenada Waltham Place), a White Waltham (Berkshire).

Es diu[2] que va morir de melangia en no obtenir el permís patern per casar-se amb la dona que estimava.

Obra[modifica]

Neile és conegut per haver estat el primer a calcular la longitud de la corba anomenada paràbola semicúbica (), tot i que aquest descobriment és contemporani del que va fer Hendrik van Heuraet a Holanda. Aquest resultat va ser publicat per John Wallis en el seu llibre Tractato duo de cycloide (1659) i havia estat anunciat anteriorment pel mateix Neile, amb cartes dirigides a Christopher Wren i William Brouncker, qui va publicar un any després una millora en el càlcul.[3]

El 1669, en una sèrie de cartes a Henry Oldenburg (secretari de la Royal Society), va exposar una teoria del moviment que va ser amplament discutida i que es basava en el desconeixement profund dels conceptes bàsics dels fenòmens de les col·lisions (duresa i elasticitat dels cossos).[4]

Referències[modifica]

  1. Ronan i Hartley, pàgina 159.
  2. Ford, David Nash
  3. Oxford Index
  4. Jalobeanu, pàgina 116.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]