Xaver Scharwenka
 Retrat i signatura de Franz Xaver Scharwenka | |
| Nom original | (pl) Theophil Franz Xaver Scharwenka  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 6 de gener de 1850 Samter, prop de Posen, actual Polònia |
| Mort | 7 de desembre de 1924 (als 74 anys) Berlín, Alemanya |
| Sepultura | antic cementiri de sant Mateu |
| Nacionalitat |  Alemanya |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, professor |
| Ocupador | Conservatori Klindworth-Scharwenka |
| Gènere | Música clàssica i piano music (en)  |
| Estil | Romanticisme |
| Professors | Theodor Kullak |
| Alumnes | Bettina Walker, José Viana da Motta, Stella Stocker i John J. McClellan |
| Instrument | Piano |
| Obra | |
Obres destacables Mataswintha (òpera) | |
| Família | |
| Germans | Ludwig Philipp Scharwenka |
    | |
Franz Xaver Scharwenka (Samter, prop de Posen, actual, Polònia, 6 de gener de 1850 - Berlín, Alemanya, 6 de gener de 1924) fou un compositor alemany.
Era germà del també compositor Ludwig Philipp Scharwenka (1847-1917), feu els estudis a l'Acadèmia Kullak de Berlín, de la que en fou nomenat professor el 1858, i l'any següent es donà conèixer com a pianista, assolint tant d'èxit, que algun temps després deixà el càrrec de professor per dedicar-se exclusivament a la carrera de concertista.
El 1881 fundà un conservatori a Berlín, que dirigí fins al 1891 i on tingué alumnes com Kurt Schubert,[1] José Viana da Motta i Harald Fryklöf[2] entre ells, fins que fou cridat a Nova York per a dirigir un altre establiment similar, que encara porta el seu nom. El 1898 retornà a Berlín i es féu càrrec de la direcció del seu conservatori, sense deixar en absolut el de Nova York.
Com a compositor se li deuen:
- Diversos concerts per a piano:
- 2 trios, per a piano i instruments de corda
- 1 quartet, per a piano i instruments de corda
- 2 sonates, per a violoncel
- 2 sonates, per a piano
- Mataswintha, òpera (Weimar, 1896)
A més d'escriure molta música per a piano, és autor d'una Metohdik des Klavierspiels (1909) amb la col·laboració de August Spanuth.[3]
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 934 (ISBN 84-239-4554-5)
Referències
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 1173 (ISBN 84 239-4554-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 1425 (ISBN 84-239-4524-3)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 637 (ISBN 84-239-4557-X)
Enllaços externs
