Xuixtar

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaXuixtar
Roman.Bridge.Shushtar.jpg

Localització

32° 02′ 37″ N, 48° 51′ 25″ E / 32.043611111111°N,48.856944444444°E / 32.043611111111; 48.856944444444
País Iran
Província Khuzestan
Xarestans Shushtar County
Bakhsh Central District
Geografia
Forma part de Shushtar County
Altitud 70 m
Modifica dades a Wikidata

Xuixtar (Persa: شوشتر, àrab Tustar) és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial. La seva població el 2005 era de 89.255 habitants. Es troba prop del riu Karun que neix a pocs km al nord de la ciutat. Aquesta circumstància la va afavorir al llarg dels segles, permetent un bon desenvolupament de l'agricultura; les principals obres hidràuliques són: el canal An-i Gargar (antic Masrukan) al nord, la resclosa de Band-i Kaysar (l'embassament del Cèsar) a l'est, i el canal Minaw (Miyan-ab) al sud.

Història[modifica]

Es suposa que era la ciutat elamita de Adamdun i l'aquemènida de Šurkutir. La ciutat ja existia sota els parts i els sassànides així com les obres hidràuliques. Plini esmenta la vila de Sostra (Xoixtar). Fou un bisbat nestorià segons els documents siríacs. Les tradicions perses la consideren fundada pel mític rei Husheng, després de fundar Susa (Xuix), i Xuixtar voldria dir "Millor que Susa", però més probablement voldria dir "Camí de Susa". El canal Minaw fou construït segons la mateixa tradició per Darios el Gran i que l'embassament de Band-i Kaysar fou obra d'Ardashir I i fou acabat sota Sapor II per presoners de guerra romans entre els quals l'emperador Valerià.

Xuixtar fou conquerida pels àrabs manats per al-Barra ibn Malik, en temps d'Umar ibn al-Khattab. A la pujada dels omeies va esdevenir un centre kharigita i un dels caps d'aquesta secta, Shahib, la va fer la seva capital i la va conservar fins a la seva mort, però llavors la va ocupar al-Hajjaj; fou llavors quan el port que existia sobre l'embassament, fou destruït. En el califat abbàssida fou capital d'un dels almenys set districtes que formaven el Khuzestan. La fundació de Bagdad la va beneficiar i un barri de la capital del califat es va dir Mahallat al-Tustariyyin i era el lloc on residien els comerciants de la vila i diversos notables. D'aquest temps data la mesquita més antiga de la ciutat, que es va començar a construir vers el 865 (però no es va acabar fins vers 1125). Xuixtar va ser la principal ciutat del Khuzestan al mateix nivell que Ahwaz, i Mustawfi la considerava la capital.

Tamerlà la va ocupar a finals del segle XIV i va restar en mans de la dinastia timúrida un segle; el 1514 va caure en mans d'una dinastia de sayyids vassalls dels safàvides i va esdevenir centre de propaganda xiïta. Algunes famílies van fundar efímeres dinasties locals, sent el més destacat Wakhishtu Khan (1632-1667) els descendents del qual van conservar el poder fins a la caiguda dels safàvides el 1724.

A l’inici del segle XIX pertanyia al grup de províncies governades per Muhammad Ali Mirza, fill de Fath Ali Shah, que va restaurar l'embassament i el pont. Es creu que tenia uns 45.000 habitants, però després va decaure considerablement i el 1836 la població s'estimava ja només en 15.000 i Lord Curzon la fixava el 1890 en només 8.000. La població era iraniana, protoiraniana i àrab, barrejats (coneguts com a Xuixtaris), i encara hi havia llavors molts mandeans (unes 300 famílies almenys a mitjan segle). El 1887 es va obrir una línia de vaixells de la societat Lynch, i la ciutat es va aprofitar d'aquesta activitat per prosperar; les mercaderies que desembarcaven al port havien de pagar drets per ser transportats per les caravanes.

A l'inici del segle XX va quedar en poder de dos clans, Nimati i Haydari, els primers favorables als bakhtiyaris i a la constitució i els segons monàrquics i proàrabs. El 1938 havia recuperat importància i tenia uns 28.000 habitants; l'acabament del ferrocarril Transpersa va fer guanyar importància a Ahwaz i altre cop la població va començar a baixar. El 1971 només tenia 27.532 habitants, però després de 1973 la dinastia Pahlavi va iniciar esforços per dinamitzar la zona i es va fundar una ciutat satèl·lit a l'altre costat del riu anomenada Nova Xuixtar principalment destinada treballadors de la canya de sucre que fou posada en explotació intensiva. Després de la revolució islàmica de 1979 la vila nova va començar a créixer de manera ràpida i el 1991 va arribar (junt amb la vella) a 70.294. La llengua xuixtari es parla a Xuixtar i a Dezful i deriva de l'antic persa, sent un dialecte del farsi o persa modern.

Fonts[modifica]

Hartung, Fritz; Kuros, Gh. R. (1987), "Historische Talsperren im Iran", a Garbrecht, Günther, Historische Talsperren, 1, Stuttgart: Verlag Konrad Wittwer, pp. 221–274, ISBN 3-87919-145-X Hodge, A. Trevor (1992), Roman Aqueducts & Water Supply, Londres: Duckworth, p. 85, ISBN 0-7156-2194-7 Hodge, A. Trevor (2000), "Reservoirs and Dams", a Wikander, Örjan, Handbook of Ancient Water Technology, Technology and Change in History, 2, Leiden: Brill, pàgs. 331–339 (337f.), ISBN 90-04-11123-9 Huff, Dietrich (2010), "Bridges. Pre-Islamic Bridges", a Yarshater, Ehsan, Encyclopædia Iranica Online Kleiss, Wolfram (1983), "Brückenkonstruktionen in Iran", Architectura 13: 105–112 (106) Kramers, J. H. (2010), "Shushtar", in Bearman, P., Encyclopaedia of Islam (2nd ed.), Brill Online O'Connor, Colin (1993), Roman Bridges, Cambridge University Press, p. 130 (No. E42), ISBN 0-521-39326-4 Schnitter, Niklaus (1978), "Römische Talsperren", Antike Welt 8 (2): 25–32 (32) Smith, Norman (1971), A History of Dams, Londres: Peter Davies, pp. 56–61, ISBN 0432150900 Vogel, Alexius (1987), "Die historische Entwicklung der Gewichtsmauer", q Garbrecht, Günther, Historische Talsperren, 1, Stuttgart: Verlag Konrad Wittwer, pp. 47–56 (50), ISBN 3-87919-145-X

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xuixtar Modifica l'enllaç a Wikidata


Coord.: 32° 03′ N, 48° 51′ E / 32.050°N,48.850°E / 32.050; 48.850