Yura Halim
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 maig 1923  Districte de Tutong (Brunei) |
| Mort | 11 abril 2016 (92 anys) |
Menteri Besar of Brunei (en)  | |
| 1967 – 1972 ← Dato Paduka Haji Marsal Bin Maun (en) | |
| Membre del Consell Legislatiu de Brunei | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Hiroshima |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, lletrista, autor, compositor de cançons |
Premis | |
 | |
Dato Pengiran Muhammad Yusuf bin Abdul Rahim o Yusof bin Pengiran Abdul Rahim o Pengiran Yusof[1] (Tutong, Brunei, 2 de maig de 1923 – 11 d'abril de 2016), més conegut com a Yura Halim, va ser un polític, funcionari, diplomàtic i escriptor bruneiès.[2] Va ser Cap de Ministres de Brunei entre 1967 i 1972 i a més és l'autor de l'himne nacional del seu país, Allah Peliharakan Sultan, escrit el 1947.[3] Aquesta cançó va ser adoptada com a himne nacional el 1951, quan el país era encara un protectorat britànic.[3] Halim va pertànyer per molts anys al Concell Legislatiu de Brunei, com membre actiu fins a la seva mort el 2016.[3][4]
Va anar a l'escola Bukit Bendera Malay School a Tutong, des dels deu anys fins al cinquè grau. El 1939 va començar a formar-se com a professor a aquesta mateixa escola[3] i va estudiar, per ser mestre del col·legi Sultan Idris Teachers College, a Perak, a la Malàisia britànica. Després de la invasió japonesa a Malàisia el 1941, va ser enviat a Kuching, a l'estat de Sarawak, per estudiar l'idioma japonès.[3] El 1944 va començar estudis avançats en japonès a l'Escola Internacional Kokusai Gakuyukai a Tòquio i, a l'abril de 1945, a la Universitat d'Hiroshima. El 6 d'agost de 1945 va sobreviure a la bomba atòmica d'Hiroshima, que va explotar mentre es trobava estudiant a la universitat;[3] va ser un dels tres únics estudiants del Sud-est Asiàtic que van sobreviure a les bombes d'Hiroshima i Nagasaki —els altres dos supervivents van ser Abdul Razak, qui després va ser professor de japonès a Malàisia, i Hasan Rahaya, un polític indonesi—.[3][4]
Halim va tornar a Brunei a la fi de la Segona Guerra Mundial, i va treballar com a docent a l'escola Kuala Belait Malay School. El 1954 va estudiar Administració Pública en el South Devon Technical College a Devon, Anglaterra.[3] El 1957 va començar a exercir com a oficial en l'Oficina d'Informació i, el 1962, va ser designat com a Sotssecretari d'Estat i Director de Difusió i Informació, càrrec que va mantenir entre 1962 i 1964.[3]
L'any 1964 va ser designat Secretari d'Estat i un any més tard va ser nomenat Cap de Ministres interí de Brunei —Menteri Besar—. El 1967 va ser confirmat en aquest càrrec de forma permanent. Va exercir entre 1967 i 1972[1] i es va retirar del servei civil al seu país el 1973.[3] El 1995, va ser designat Alt Comissionat de Brunei a Malàisia pel Sultà Hassanal Bolkiah i, el 2001, va ser nomenat ambaixador al Japó.[3]
El 22 d'abril del 2013 li va ser atorgat un doctorat honoris causa de la Universitat d'Hiroshima per promoure la pau i les relacions bilaterals entre Brunei i Japó, esdevenint el primer bruneiès a rebre aquesta distinció.[3][4] Va morir l'11 d'abril de 2016 a la seva residència a Tutong, als 92 anys.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Sidhu, 2010, p. 247.
- ↑ Sidhu, Jatswan S. «Historical Dictionary of Brunei Darussalam - page 247» (en anglès), 2010. [Consulta: 1r novembre 2016].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Hab, Rasida. «HM pays last respects to ex-chief minister» (en anglès), 12-04-2016. Arxivat de l'original el 2016-05-20. [Consulta: 1r novembre 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Piri, Sally. «Bruneian who survived Hiroshima bombings honoured» (en anglès), 23-04-2013. Arxivat de l'original el 2016-11-05. [Consulta: 1r novembre 2016].
Bibliografia[modifica]
- Sidhu, Jatswan S. Historical dictionary of Brunei Darussalam. 2nd ed.. Lanham: Scarecrow Press, 2010. ISBN 9780810870789.