ZX Interface 2

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
ZX Interface 2

La ZX Interface 2 va ser un perifèric de Sinclair Research llançat el setembre de 1983, per al seu microordinador ZX Spectrum. Tenia dos ports de joystick i una ranura per a cartutxos ROM, que oferia temps de càrrega «instantanis». Els ports de joystick no eren compatibles amb la popular interfície Kempston, i així no funcionaven amb la majoria dels jocs per al Spectrum alliberats abans de la seva creació. A més, el bus d'expansió ofert per la Interface 2 va ser incomplet, i només va permetre afegir una impressora ZX.

Títols compatibles[modifica | modifica el codi]

La disponibilitat de programari en cartutxos era molt limitada: el cost va ser de gairebé el doble del que el mateix joc en cinta de casset, i cada cartutx només podria sostenir 16 kB, cosa que ha fet el dispositiu gairebé immediatament obsolet, com la majoria dels Spectrum venuts eren els models 48K, que eren l'objectiu dels editors de programari.

Només deu jocs van ser llançats comercialment:[1]

  1. Jetpac
  2. PSSST
  3. Cookie
  4. Tranz Am
  5. Chess
  6. Backgammon
  7. Hungry Horace
  8. Horace and the Spiders
  9. Planetoids
  10. Space Raiders

Paul Farrow ha demostrat que és possible produir cartutxos ROM personalitzats, incloent-hi l'habilitat per superar la limitació de disseny de 16 kB.[2]

Ports de joystick[modifica | modifica el codi]

La Interface 2 va venir amb dos ports de joystick que (a diferència del Kempston que utilitzava l'ordre IN31) van ser assignades a pulsacions de tecles reals. El «jugador 1» va correspondre a 1-5 i el «jugador 2» va correspondre a 6-0. Aquest principi semblava incompatible amb el disseny del propi teclat Sinclair, tenint en compte que el mateix tenia les tecles de cursor assignades a 5-8 amb 0 típicament sent utilitzat pels jocs com un botó de tret. Interfícies de joystick que assignaven les tecles de cursor estaven disponibles, però igual que la popular interfície Kempston es limitaven a a donar suport a un únic joystick. Era la funció de doble joystick de la ZX Interface 2, que va resultar ser el seu punt de venda principal.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «ZX Interface 2 - ROM Cartridge» (en anglès). Fruitcake.plus.com. [Consulta: 13-04-2012].
  2. Paul Farrow. «ZX Interface 2 - Custom ROM Cartridges» (en anglès). Fruitcake.plus.com. [Consulta: 13-04-2012].
  3. «Sinclair talks... to CRASH» (en anglès). CRASH, abril 1984. [Consulta: 13-04-2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]