Zangboïta
Zangboïta | |
---|---|
Fórmula química | TiFeSi₂ |
Epònim | Yarlung Tsangpo |
Localitat tipus | mina Orebody 31, Qusum Co., Prefectura de Shannan, Regió Autònoma del Tibet, República Popular de la Xina |
Classificació | |
Categoria | elements natius > silicurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 1.BB. |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.BB. |
Dana | 1.1.33.8 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 8,6053(10) Å; b = 9,5211(11) Å; c = 7,6436(9) Å; |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Grup espacial | grup espacial 55 |
Color | gris acer |
Exfoliació | no observada |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 5,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negre |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 5,09 g/cm³ (calculada) |
Impureses comunes | Cr, Mn, Zr, Al |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2007-036 |
Símbol | Zgb |
Referències | [1] |
La zangboïta és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom del riu Yarlong Zangbo, el qual passa a prop de la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La zangboïta és un silicur de fórmula química TiFeSi₂, que va ser aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2007. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant grans i cristalls tabulars, generalment entre 0,002 i 0,15 mil·límetres. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zangboïta pertany a «01.BB - Silicurs» juntament amb els següents minerals: suessita, mavlyanovita, perryita, fersilicita, naquita, ferdisilicita, linzhiïta, luobusaïta, gupeiïta, hapkeïta i xifengita.
Formació i jaciments
[modifica]El mineral va ser separat dels components pesats i minerals derivats d'una mostra de 1.500 kg de cromitites allotjades en harzburgita ofiolítica. Va ser descobert a la mina Orebody 31, al comtat de Qusum, a la Prefectura de Shannan (Regió Autònoma del Tibet, República Popular de la Xina), l'únic indret on se n'ha trobat.