Zegama-Aizkorri
| ||
| Nom en la llengua original | (eu) Zegama-Aizkorri mendi maratoia  | |
|---|---|---|
| Tipus | competició esportiva | |
| Esport | cursa de muntanya | |
| Part de | Copa del Món de curses de muntanya i Golden Trail Series (en)  | |
| Localització i Dates | ||
| Localització | Zegama (Goierri) 42° 58′ 33″ N, 2° 17′ 25″ O / 42.9758°N,2.2904°O | |
| Estat | Espanya | |
| Vigència | 2002 – | |
| Període | juny | |
| Dades estadístiques | ||
| Més títols masculí | Kílian Jornet i Burgada (9) | |
| Més títols femení | Corinne Favre (3) | |
| Altres | ||
| Lloc web | zegama-aizkorri.com | |
La Zegama-Aizkorri és una cursa de muntanya de distància marató que té sortida i arribada a la localitat de Zegama (Guipúscoa) i recorre gran part dels cims més destacats de les Muntanyes Basques des de l'any 2002. És considerada per molts la millor marató de muntanya del món gràcies a la bellesa natural de la zona i a la gran afluència de públic que la fan molt atractiva per als corredors.
Història[modifica]
Per tal de promoure un canvi d'aires a la petita localitat guipuscoana de Zegama, l'any 2002 neix la idea de la mà de Alberto Aierbe,[1] amb la primera edició de la cursa prenent la sortida de Zegama el dia 2 de juny de 2002, amb un total de 226 atletes a la línia de sortida. Aquesta primera edició va vèncer-la, en categoria masculina, el basc Juan Martin Tolosa (4:14:23); i en categoria femenina, la també basca Rosa Lasagabaster (6:05:27).
A partir d'aquest moment, la popularitat de la cursa, considerada d'alta dificultat, creix de forma exponencial, fins al punt que l'organització es veu obligada a limitar el nombre de participants a 500, si bé el nombre de sol·licituds ronda els 7000.[1] Tanmateix, la popularitat de la cursa no tan sols es deu a la bellesa natural de la zona, sinó que és causada per la gran quantitat de públic que es concentra al llarg de tot el recorregut, provocant d'aquesta manera un gran escalf a tots els participants. Així doncs, a partir de l'any 2015 neix la categoria de quilòmetre vertical, l'explosivitat de la qual (3000m +1015m)[2] contrasta notablement amb la d'una marató de muntanya.
Les edicions de l'any 2020 i 2021 han estat cancel·lades per la pandèmia de la COVID-19.[3] Tanmateix, la 19a edició es durà a terme l'any 2022.
Recorregut[modifica]
El recorregut, de caràcter circular, té inici i arribada a la localitat de Zegama (296 msnm). Just començar, el recorregut portarà els participants en una pujada pràcticament ininterrompuda al cim de l'Aratz (km 16.1 +1300, 1443 msnm). A partir d'aquest instant, el camí duu de baixada cap a l'ermita del Sancti Spiritu (km 19.6) per, a continuació, prendre una de les pujades més espectaculars a causa de l'acumulació de públic: l'ascens a l'Aizkorri (km 21.5 +1950, 1528 msnm). A partir d'aquest punt, es cresteja fins al punt més elevat de la ruta, el cim de l'Aitxuri (km 23, 1551 msnm). A continuació, el circuit baixa cap als prats d'Urbia en una zona de terreny ondulat fins a Urbia (km 28.50), on es fa la darrera pujada dura del recorregut fins a Andraitz (km 29.4 +2500, 1433 msnm), a partir del qual comença la baixada final fins a Zegama, on acabarà el recorregut.
Palmarès[modifica]
| Any | Guanyador | Temps | Guanyadora | Temps |
|---|---|---|---|---|
| 2002 |  Juan Martin Tolosa |
4:14:23 | Rosa Lasagabaster |
6:05:27 |
| 2003 |  Fernando García |
4:08:44 |  Esther Hernández |
5:08:52 |
| 2004 |  Mario Poletti |
4:06:46 | Anna Serra |
5:27:51 |
| 2005 |  Rob Jebb |
3:54:18 |  Corinne Favre |
5:03:57 |
| 2006 |  Ricardo Mejía |
4:03:41 | Angela Mudge |
4:43:04 |
| 2007 | Kilian Jornet |
3:56:59 | Corinne Favre (2) |
4:50:01 |
| 2008 | Kilian Jornet (2) |
3:59:33 | Corinne Favre (3) |
5:00:46 |
| 2009 | Ricky Lightfoot |
4:03:12 | Emanuela Brizio |
4:38:19 |
| 2010 | Kilian Jornet (3) |
3:56:30 | Emanuela Brizio (2) |
4:47:51 |
| 2011 | Kilian Jornet (4) |
3:56:30 | Oihana Kortazar |
4:42:50 |
| 2012 | Kilian Jornet (5) |
3:56:04 | Oihana Kortazar (2) |
4:52:50 |
| 2013 | Kilian Jornet (6) |
3:54:38 |  Emelie Forsberg |
4:48:12 |
| 2014 | Kilian Jornet (7) |
3:48:14 |  Stevie Kremer |
4:46:43 |
| 2015 | Tadei Pivk |
3:51:11 | Azahara García de los Salmones |
4:41:23 |
| 2016 | Kilian Jornet (8) |
3:50:03 |  Yngvild Kaspersen |
4:50:58 |
| 2017 | Stian Angermund |
3:45:08 | Maite Maiora |
4:34:27 |
| 2018 |  Rémi Bonnet |
3:53:27 | Ida Nilsson |
4:38:39 |
| 2019 | Kilian Jornet (9) |
3:52:48 | Eli Anne Dvergsdal |
4:36:06 |
| 2020 | No disputada per la pandèmia de la COVID-19 | |||
| 2021 | ||||
En negreta el temps rècord, i (x) indica el nombre de vegades que l'ha guanyat.
Quilòmetre vertical[modifica]
| Any | Guanyador | Temps | Guanyadora | Temps |
|---|---|---|---|---|
| 2015 | Josep Viñas |
34:27 | Laura Orgué |
40:23 |
| 2016 | Iban Murua Rodrigo |
36:43 | Maite Maiora |
45:43 |
| 2017 | Stian Angermund |
34:55 | Laura Orgué (2) |
41:40 |
| 2018 | Rémi Bonnet |
31:24 | Devalle Christen |
37:26 |
| 2019 | Oriol Cardona |
36:12 | Ainhoa Sanz |
42:20 |
| 2020 | No disputada per la pandèmia de la COVID-19 | |||
| 2021 | ||||