Zelea

Infotaula de geografia físicaZelea
TipusCiutat antiga i polis Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvíncia de Balıkesir (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 12′ 13″ N, 27° 35′ 42″ E / 40.203564°N,27.595073°E / 40.203564; 27.595073
Mapa amb algunes de les principals colònies gregues de la Propòntida (topònims en castellà). Zelea es situava al sud de Cícico.

Zelea (en grec, Ζέλεια) era una antiga ciutat de la Tròada, situada prop de Cízic, que és esmentada per Homer al catàleg dels troians de la Ilíada on se la situa al peu de la mont Ida, es diu que era banyada pel riu Esep, que desemboca a la Propòntida,[1] i que formava part dels territoris governats per Pàndar.[Nota 1] Els seus habitants es deien zeleites.[2]

Altres referències clàssiques[modifica]

Segons un fragment de Palèfat, a Zelea hi vivien els alazons, que anteriorment havien viscut a Àlope.[3]

Zelea va ser perdonada per Alexandre el Gran, ja que en la batalla del Grànic contra els perses, l'any 334 aC, la ciutat havia intervingut forçosament a favor d'aquests últims.[4]

En temps d'Estrabó, pertanyia a Cízic. El geògraf diu que es trobava a 190 estadis de l'esmentada ciutat i a vuitanta del mar.[5]

Es localitza a l'actual ciutat turca de Sariköy.[6]

Influència literària[modifica]

La referència als teucres de Zelea, i al riu Esep, en el catàleg dels troians de la Ilíada, està citada, de forma descontextualitzada, en el conte El Inmortal, de l'escriptor argentí Jorge Luis Borges, que constitueix, entre altres coses, un enigmàtic homenatge a Homer. En el referit relat, el narrador repeteix obsessivament, en ple deliri: "Los ricos teucros de Zelea, que beben el agua negra del Esepo".[7]

Notes[modifica]

  1. «Hi havia els pobladors de Zelea, de la part baixa del peu del mont Ida, troians opulents, que beuen l'aigua negrosa de l'Esep.» Ilíada, II, 824-826. Traducció de Montserrat Ros, pàg. 95

Referències[modifica]

  1. Ilíada, FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 244, pàgina 95, de Joan Alberich i Mariné
  2. Demòstenes IX,43.
  3. Estrabó XII,3,22-23.
  4. Arrià, Anàbasi I,17,2.
  5. Estrabó XIII,1,5; XIII,1,10.
  6. Estrabón, Geografía libros XI-XIV, p.239, nota 139 de Mª Paz de Hoz García-Bellido, Madrid: Gredos (2003), ISBN 84-249-2373-1
  7. Pòrtulas 2008, pàg. 138

Bibliografia[modifica]

  • Pòrtulas, Jaume. Introducció a la Ilíada. Homer, entre la història i la llegenda. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2008, pàgs. 136 a 142. ISBN 9788498591224.