Zoé Oldenbourg

De Viquipèdia
Infotaula de personaZoé Oldenbourg
Nom original(fr) Zoé Oldenbourg
(ru) Зоя Сергеевна Ольденбург Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementЗоя Сергеевна Ольденбург
31 març 1916 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrancesa
FormacióLa Sorbona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata –
GènereHistòric
Obra
Obres destacables
La pierre angulaire (1953)
                         Le bûcher de Montségur (1959) 
Família
FamíliaOldenburg family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParellaHeinric Idalovici
FillsOlaf i Marie-Agathe
ParesSerguei Sergueievitx Oldenbourg i Ada Starinkevitx
Premis
Premi Femina (1953)

Zoé Oldenbourg, en rus Зоя Сергеевна Ольденбург (Soja Sergeiwna Oldenburg), va ser una historiadora i novel·lista francesa d'origen rus. Va guanyar el Premi Femina el 1953.[1]

Biografia[modifica]

Zoé Oldenbourg va néixer a Sant Petersburg el 1916[2] i va morir a Boulogne-Billancourt el 2002.[3] El seu avi va ser l'acadèmic orientalista Serguei Oldenbourg, que va exercir de ministre en l'efímer govern Kerenski l'estiu del 1917. El seu pare, Serguei Sergueievitx Oldenbourg (1888-1940), va ser periodista i historiador i la seva mare, Ada Starinkevitx, matemàtica.[4] Quan la petita Zoé tenia 9 ans, se'n va anar a viure a França amb els seus pares i els seus quatre germans, i ja s'hi va quedar tota la vida. El 1948 es va casar amb Heinric Idalovici,[5] amb qui va tenir dos fills, l'Olaf i la Marie-Agathe.[6]

Va escriure nombroses novel·les d'èxit. Alguna de les seves històries se situen en l'ambient dels russos blancs exiliats a París. També va escriure novel·les ambientades a l'Edat mitjana, de la que n'era una especialista. Com a historiadora va destacar en l'estudi de les Croades i del catarisme. A finals dels anys cinquanta va publicar l'assaig històric Le Bûcher de Montségur, 16 mars 1244 (Gallimard, 1959), una obra sobre la Croada albigesa i el setge i caiguda de Montsegur, que va ser molt criticada per ser contrària a l'actitud de l'església catòlica.[7][8]

Obra[modifica]

  • Argile et cendres, 1946.
  • La Pierre angulaire (Premi Femina 1953).
  • Réveillés de la vie, 1956.
  • Les Irréductibles, 1958.
  • Le Bûcher de Montségur, 1959.
  • Les Brûlés, 1960.
  • Les Cités charnelles, 1961.
  • Les Croisades, 1965.
  • Catherine de Russie, 1966.
  • La Joie des pauvres, 1970.
  • Saint Bernard, 1970.
  • Que vous a donc fait Israel?, 1974
  • Visages d'un autoportrait, 1977.
  • La Joie-souffrance, 1980.
  • Le Procès du rêve, 1982.
  • L'Évêque et la vieille dame, 1983.
  • Que nous est Hécube? , 1984.
  • Les amours égarées, 1987.
  • Déguisements, 1989.
  • Aliénor, 1992
  • L'Épopée des cathédrales, 1998.

Referències[modifica]

  1. «Llista dels Premis Femina». [Consulta: 1r abril 2018].
  2. Ciappe, Jean François. Le monde au féminin: encyclopédie des femmes célèbres (en francès). Somogi, 1976, p. 217. 
  3. «Mort de Zoé Oldenbourg» (en francès). Diari Libération, 09-11-2002. [Consulta: 1r abril 2018].
  4. Makward, Christiane P.; Cottenet-Hage, Madeleine. Dictionnaire littéraire des femmes de langue française. KARTHALA Editions, 1996, p. 448. 
  5. Wilson, Katharina M. An Encyclopedia of continental women writers. Nova York: Garland Pub, 1991, p. 936. 
  6. European Biographical Directory. vol. 2. Editions Database, 1991, p. 1627. 
  7. Alvira, Martín «La Cruzada contra los Albigenses: historia, historiografía y memoria». Clío & Crímen: Revista del Centro de Historia del Crimen de Durango (6), 2009, pàg. 124-125.
  8. Seguy, Jean. «Oldenbourg (Zoé) Le Bûcher de Montségur». Archives de sociologie des religions, 1960, p. 200-201. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]