Vés al contingut

Correu brossa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El correu brossa (spam en anglès) és aquell missatge enviat per un mitjà electrònic, indiscriminada i massivament, sense el consentiment del receptor. L'Agència espanyola de protecció de dades amplia a qualsevol via de comunicació.[1] La seva finalitat generalment és comercial, tot i que també són freqüents els enganys amb la intenció de treure profit econòmic de les víctimes. Tradicionalment, els seus mitjans de difusió han estat el correu electrònic i els grups de discussió, però amb la popularització de les noves tecnologies l'spam s'ha estès i ara també apareix en altres mitjans com blogs, wikis, fòrums, missatgeria instantània, etc.

Avui dia, el principal mètode de distribució de correu brossa — són els ordinadors zombies infectats — en la seva majoria PCs amb Windows.

Història

[modifica]

El 1993 la Federación de Comercio Electrónico y Marketing Directo (hui en dia Adigital (Asociación Española de la Economía Digital)) publicà una llista d'exclusió de publicitat o llista Robinson en la que els registrats a la llista podien excloure's de la publicitat per via correu postal. Els mitjans per als quals efectuar-se l'exclusió foren ampliats el 2009 incloent el correu electrònic, les cridades telefòniques, els SMS i els MMS. Aquestes llistes no deixen de rebre sospites d'infectivitat.[2]

El 2017 hi havia aproximadament uns 500.000 inscrits, xifra considerada baixa per l'Agència espanyola de protecció de dades.[3]

Problemàtica

[modifica]

És una pràctica rebutjada per la comunitat d'usuaris per les molèsties que causa, ja que els missatges no sol·licitats arriben juntament als usuaris amb els missatges de comunicació personal o laboral. També pot haver problemes per l'augment general del trànsit a Internet, cosa que pot arribar a col·lapsar la xarxa, mentre que a nivell individual, aquells usuaris que no facin servir una tarifa plana pagaran, sense adonar-se'n, per rebre missatges no desitjats. És per tot això que existeixen eines per detectar i apartar el correu brossa abans de descarregar i obrir el correu electrònic.

En els darrers anys l'ús del correu brossa s'ha incrementat notablement, donat que enviar-ne a centenars de persones de les quals es coneix l'adreça electrònica és molt fàcil, ràpid i barat.

Resposta

[modifica]

Des dels inicis d'Internet (ARPANET), enviar correu brossa ha estat prohibit. Gary Thuerk, qui possiblement va enviar el primer missatge de correu brossa a 600 persones l'any 1978, va ser amonestat.[4] Com a conseqüència dels seus efectes negatius molts països han promogut lleis contra el correu brossa, inclosos membres de la Unió Europea, i s'ha arribat a prohibir a alguns països. Qui envia correu brossa pot esperar de rebre centenars o milers de correus de protestes o d'insults. Molts proveïdors de correu electrònic, però, recomanen no contestar mai a l'spam, ja que al remitent li pot servir de confirmació que l'adreça electrònica existeix i està en ús.

Etimologia de spam

[modifica]

La paraula spam prové d'una marca americana de carn de porc enllaunada. Aquesta adquireix l'ús actual amb connotacions de cosa innecessària, massa abundant i de poca qualitat a partir d'un esquetx molt popular dels Monty Python. Durant l'esquetx, dos clients en una cafeteria plena de vikings intenten demanar un esmorzar a partir d'un menú on aquesta carn està inclosa a tots els plats.

Terry Jones apareix com a cambrera, Eric Idle com a Mr. Bun, Graham Chapman com a Mrs. Bun i John Cleese com a hongarès. En només tres minuts i mig de durada es construeix l'argument en què la cambrera només té plats amb Spam i Mrs.Bun és l'única persona de la sala que vol un plat sense Spam. A la conversa comença a introduir-s'hi la paraula Spam, sentint-se de fons vikings cantant "spam" sense parar. La paraula s'hi utilitza unes 130 vegades. És l'esquetx final del capítol 25 de Monty Python's Flying Circus i va ser emès per primera vegada el 15 de desembre del 1970. Tot i la seva curta durada, l'esquetx esdevingué immensament popular.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]