Grup social
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un grup social és un conjunt de persones que mantenen una relació social més o menys estable, amb punts d'unió entre ells i normes internes que estableixen diferents rols i conductes acceptables. El grup es defineix de forma conscient o no amb una identitat comuna que el diferencia d'altres grups, tot i que una mateixa persona sol formar part de diferents grups alhora.
Charles Horton Cooley va dividir els grups en primaris i secundaris:
- Els primaris són aquells on la implicació personal és màxima i sol tenir més durada, per això acostuma a identificar-se amb la família, mentre que la resta de grups en la vida d'una persona són secundaris (a vegades, però, un grup secundari com la colla d'amics o la banda pot acabar substituint el grup primari de referència).
- Els secundaris es divideixen en la colla (grup unit per llaços d'amistat i membres d'una edat i interessos similars), un club (quan es requereix inscripció formal al grup, incloent-hi els fòrums d'Internet i similars), comunitat (grup marcat per la residència propera i compartir serveis), banda, equip (grup que sorgeix per compartir un objectiu).
Qualsevol grup té un moment de formació, un de màxima unió, possibles conflictes i dissolució (encara que sigui per la mort dels seus membres). En aquest procés poden donar-se períodes que alternin més o menys proximitat entre els integrants i canvis de rols, tot i que els papers base i les normes acostumen a mantenir unllarcom focerta estabilitat.
L'endogrup fa referència a tot allò pertanyent al propi grup social. En anàlisi de xarxes socials o psicologia dels grups es pot referir a relacions i interaccions amb membres del propi grup. Endogrupal és sinònim d'intragrupal, i el seu oposat és exogrupal.
Pensament de grup
[modifica]Per tal de mantenir viu el grup, s'intenta arribar a un pensament comú sobre com han de funcionar els seus membres i sobre la visió de la vida afectada pels nexes d'unió. Aquest pensament pot anul·lar o menystenir les idees individuals, vistes com un atac potencial al grup. És el primer pas per al pensament únic o la rentada de cervell (propi d'una secta, per exemple), extrems nocius d'aquesta tendència natural a l'agrupament i a evitar el conflicte potencial.
Les característiques del pensament de grup són:
- creença en la bondat i infabil·litat del pensament de grup
- tendència a l'estereotip
- membres del grup que intenten llimar l'heterodòxia
- autocensura per part dels seus membres
- evitació d'alternatives
