Oncle
Un oncle, tio o tiet,[1][2] és el germà i la tia o tieta[3] la germana del pare o la mare. Jurídicament, formen part dels graus de parentiu de tercer grau, iguals com els nebots, els besavis i els besnets.[4] En molts països, el dret familiar i social, el grau de parentiu determina certs drets, com ara absència justificada a la feina[4] així com l'impost sobre successions i donacions.[5] Un oncle valencià és el cosí del pare o de la mare.[6]
També s'utilitza aquest terme per a referir-se a una relació d'afecte i respecte amb un adult que no és estrictament un familiar però que és molt proper però per la diferència d'edat no es fa servir directament el nom.[7] Altres llengües tenen termes diferents segons es tracti de la branca paterna o materna. El sistema de parentiu indica quina terminologia es fa fer servir.[8]
La paraula prové del llatí auunculus, on significa oncle matern.[9][10]
Sistemes de parentiu[modifica]
L'antropòleg Lewis Henry Morgan (1818-1881) va classificar els sistemes de parentiu i va batejar el sistema més comú a Occident «parentiu esquimal».[11] S'hi diferencia segons el gènere però no segons la branca familiar. Oncle o tia s'hi fan servir indiferentment per als germans i germanes dels pares, així com llurs conjuges.[8] Tot i això, estudis més recents han demonstrat que el sistema esquimal era molt més complex, i que el terme és qüestionable.[12]
Segons Morgan, a Hawaii i les illes de l'oceà Pacífic només es distingeix entre les generacions i només hi ha una paraula per qualsevol persona de proximitat de la generació dels pares.[8] A Sudan i Turquia, ans al contrari hi ha fins a catorze termes diferents, segons el grau de parentat i el lineatge.[8] Altres grups tenen una terminologia patrilineal, com els omaha, o matrilineal com els crows.[11]
Referències[modifica]
- ↑ Pla Nualart, Albert. «Oncle, tio, tiet, besoncle i reneboda». Ara, 09-05-2011. [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ S. Reig, Eugeni «Oncle, tio i tiet: Clar i en valencià». El Punt Avui, 04-04-2011.
- ↑ «tiet | tieta». ésAdir. [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Permisos, llicències, autoritzacions i comunicacions». Govern de les Illes Balears, 2005, 2012, 2016. [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ Guia pràctica de l’impost sobre successions i donacions (pdf). Barcelona: Agència Tributària de Catalunya, 21 de desembre de 2023, p. 23-24.
- ↑ «Oncle». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Oncle». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. «Tractament que es dóna a certs parents per respecte. a) Al padrastre, els fillastres el tracten d'oncle (Priorat).—b) A les persones d'edat, encara que no sien parents, els diuen oncle (Ll., Segrià, Novelda).—c) A certs pobles de Mallorca es conserva la forma onclo aplicada al germà del pare o de la mare si és capellà o de família senyorial; si no és senyor o capellà, li donen el nom més vulgar de conco (Llucmajor).»
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 O'Neil, Dennis. «The Nature of Kinship: Kin Naming Systems (Part 1)[La classe de parentat: Sistemes de denominació de parentiu]». [Consulta: 28 abril 2024].
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «oncle». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 654. ISBN 9788441225169.
- ↑ Seva i Llinares, Antoni (ed.). «auunculus». A: Diccionari Llatí-Català (en llati, català). 2007. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 1993, p. 178. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ 11,0 11,1 Morgan, Lewis Henry. Systems of consanguinity and affinity of the human family (en anglès). facsímil en línia. Washington: Smithsonian Institution, 1870.
- ↑ Fainberg, L.; Hughes, Charles C. «On the Question of the Eskimo Kinship System». Arctic Anthropology, 4, 1, 1967, pàg. 244–256. ISSN: 0066-6939.