Aprenentatge vocal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'aprenentatge vocal descriu l'habilitat apresa per produir sons que no estan previstos en el repertori genètic de les respectives espècies[1][2] i l'habilitat de modificar sons acústics i sintàctics, d'adquirir sons nous via imitació, i de produir noves vocalitzacions. Les “vocalitzacions” en aquest cas es refereixen només als sons generats per l'òrgan vocal corresponent (laringe en mamífers i siringe en aus), per oposició als llavis, a les dents i a la llengua, els quals requereixen considerablement menys control motor.[3] L'aprenentatge vocal es considera una habilitat crítica per al llenguatge parlat i només s'ha detectat en vuit grups animals (malgrat l'ampla varietat d'espècies que són capaces de vocalitzar), incloent éssers humans, ratpenats, cetacis, pinnípedes (foques i lleons de mar), elefants, i tres grups d'ocells llunyanament relacionats: ocells cantaires, lloros i colibrís. Cal distingir l'aprenentatge vocal de l'aprenentatge auditiu, que és l'habilitat de memoritzar sons i que s'ha constatat en tots els vertebrats que s'han posat a prova fins ara. Per exemple, els gossos poden ser entrenats per entendre la paraula "seu" tot i que la paraula humana no pertany als seu repertori innat. Tanmateix, el gos no pot imitar i produir la mateixa paraula, "seu"; aquesta habilitat suposaria l'aprenentatge vocal.

Referències[modifica]

  1. Fitch WT. The biology and evolution of music: A comparative perspective. Cognition 2006; 100(1):173-215. doi:10.1016/j.cognition.2005.11.009
  2. Jarvis ED. Selection for and against vocal learning in birds and mammals. Ornithol. Sci. 2006; 5:5-14. doi:10.2326/osj.5.5
  3. Petkov, Christopher I.; Jarvis, Erich D. «Birds, primates, and spoken language origins: behavioral phenotypes and neurobiological substrates». Frontiers in Evolutionary Neuroscience, 4, 2012, pàg. 12. DOI: 10.3389/fnevo.2012.00012. ISSN: 1663-070X. PMC: 3419981. PMID: 22912615.