Khaya anthotheca
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 32235 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Sapindales |
| Família | Meliaceae |
| Gènere | Khaya |
| Espècie | Khaya anthotheca C.DC. |
Khaya anthotheca és el nom científic d'una espècie d'arbre de la família de les meliàcies.
Descripció[modifica]
És un arbre de grans dimensions que aconsegueix entre 30 i 60 metres d'altura, amb escorça marró grisenca. En els arbres més grans de Khaya anthotheca, les flors blanques perfumades broten en els extrems de les seves branques. Aquesta espècie es confon sovint amb Khaya grandifoliola.
Hàbitat[modifica]
K. anthotheca creix en zones de baixa altitud en els boscos de fulla perenne. Requereixen terres humides per tal de créixer, però amb bon drenatge.[1] A més dels països africans dintre de la seva zona d'origen, aquesta espècie s'ha cultivat des de fa molts anys a zones silvicultores d'Austràlia, Amèrica[2] i Àsia.
Usos[modifica]
La fusta d'aquesta teca africana es fa servir per fabricar mobles, cobertes de terra, parets i sostres, construcció naval... Com a usos de més valor afegit tenim: S'utilitza per a la construcció de mobles i xapes, fusteria interior de qualitat i tornejat. A continuació, s'utilitza en la fabricació de violí, com a substitut de la caoba, per a la construcció de nanses, cossos de guitarres i baixos elèctrics, i d'altres parts d'instruments acústics.
Les propietats que fan aquesta fusta valorada són la resistència als tèrmits, a larves xilòfagues, als fongs, i la duresa fins i tot a l'hora de serrar-la. L'escorça té un gust amarg i s'utilitza sovint com remei casolà per refredat comú. L'oli de llavors també es pot escampar pel cap de les persones per lliurar-se'n d'insectes -polls i d'altres-.
Amenaces[modifica]
Sovint es talla i es destrueix a l'Àfrica oriental i occidental. La plantació de nous arbres en aquestes àrees per compensar el que es destrueix és molt rara. L'erosió genètica es creu que ha intervingut també en el declivi. A causa d'això, K. anthotheca apareix com "vulnerable" en la Llista Vermella de la UICN.
Conservació[modifica]
Algunes poblacions de l'arbre Khaya anthotheca estan sent protegides. També hi ha hagut prohibicions imposades a l'exportació en alguns països.
Taxonomia[modifica]
Khaya anthotheca fou descrita per (Welw.) C.DC. i publicat en Monographiae Phanerogamarum 1: 721. 1878.[3]
- Etimologia
anthotheca: epítet derivat de les paraules gregues. antho = "flor" i theca = "que hi conté".[4]
- Sinonímia
Garretia anthoteca Welw.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Ronnie de Camino; Jean Pierre Morales. Las plantaciones de teca en América Latina:Mitos y realidades (pdf) (en castellà). Turrialba, Costa Rica: Centro Agronómico Tropical de Investigación y Enseñanza, CATIE, 2013. ISBN 978-9977-57-620-6 [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ Andressa Ribeiro, Antonio Carlos Ferraz Filho, José Roberto Soares Scolforo «O Cultivo do Mogno Africano (Khaya spp.) e o Crescimento da Atividade no Brasil» (en portuguès). Floresta e Ambiente, 24, 2017. DOI: 10.1590/2179-8087.076814. ISSN: 2179-8087.
- ↑ «Home > Name Search > Khaya anthotheca (Welw.) C. DC.» (en anglès). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ «California Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations. A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology» (en anglès). Michael L. Charters. [Consulta: 29 juliol 2019].
- ↑ «Khaya anthotheca (Welw.) C.DC. is an accepted name» (en anglès). The Plant List 2010. [Consulta: 29 juliol 2019].