Altmetrics: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 32: Línia 32:
=== Comentats ===
=== Comentats ===


El comentari d'un article pot ser pres com una mètrica que copsa l'impacte potencial d'aquest article. Les fonts típiques de les dades per al càlcul d'aquest indicador inclouen [[Facebook]], [[Google+]], [[Twitter|Twitte]]<nowiki/>r, blogs científics i pàgines de Viquipèdia . S'ha estudiat la correlació entre les mencions i els “m'agrada” i les citacions dins la literatura científica primària, i sembla que es trobi una lleugera correlació, per exemple, en  articles de  PubMed.<ref>Stefanie Haustein; Isabella Peters; Sugimoto, Cassidy R.; Mike Thelwall; Vincent Larivière (2013). "Tweeting biomedicine: an analysis of tweets and citations in the biomedical literature". arXiv:[[arxiv:1308.1838|1308.1838]] [[[cs.DL]]].</ref> El 2008, el Journal of Medical Internet Research va començar a publicar les consultes i els tweets. Aquests " tweetations " van resultar ser un bon indicador dels articles més citats. Això va  portar a l'autor a proposar un factor “Twimpact ",que seria el nombre de tweets que rep un article en els primers set dies de la seva publicació, així com un Twindex, que seria el rang percentil de Twimpact d'un article.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Eysenbach|nom = G.|article = "Can tweets predict citations? Metrics of social impact based on Twitter and correlation with traditional metrics of scientific impact|publicació = Journal of Medical Internet Research|pàgines = e123|volum = 13|any = 2012|doi = 10.2196/jmir.2012|exemplar = 4}}</ref>
El comentari d'un article pot ser pres com una mètrica que copsa l'impacte potencial d'aquest article. Les fonts típiques de les dades per al càlcul d'aquest indicador inclouen [[Facebook]], [[Google+]], [[Twitter|Twitte]]<nowiki/>r, blogs científics i pàgines de Viquipèdia . S'ha estudiat la correlació entre les mencions i els “m'agrada” i les citacions dins la literatura científica primària, i sembla que es trobi una lleugera correlació, per exemple, en  articles de  PubMed.<ref>Stefanie Haustein; Isabella Peters; Sugimoto, Cassidy R.; Mike Thelwall; Vincent Larivière (2013). "Tweeting biomedicine: an analysis of tweets and citations in the biomedical literature". arXiv:[[arxiv:1308.1838|1308.1838]] [[[cs.DL]]].</ref> El 2008, el Journal of Medical Internet Research va començar a publicar les consultes i els tweets. Aquests " tweetations " van resultar ser un bon indicador dels articles més citats. Això va  portar a l'autor a proposar un factor “Twimpact ",que seria el nombre de tweets que rep un article en els primers set dies de la seva publicació, així com un Twindex, que seria el rang percentil de Twimpact d'un article.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Eysenbach|nom = G.|article = Can tweets predict citations? Metrics of social impact based on Twitter and correlation with traditional metrics of scientific impact|publicació = Journal of Medical Internet Research|pàgines = e123|volum = 13|any = 2012|doi = 10.2196/jmir.2012|exemplar = 4}}</ref>


A més de Twitter i altres corrents semblants, els blogs han demostrat ser una poderosa plataforma per comentar la literatura científica. Hi ha diverses plataformes per seguir el rastre dels articles que es comenten en els blogs. Almetric.com és una que utilitza aquesta informació per calcular les mètriques, mentre que altres eines només informen del lloc on el comentari o debat està passant, com ResearchBlogging i Chemical blogspace. Més encara, hi ha plataformes que poden fins i tot proporcionar una classificació formal dels articles o també la seva recomanació, com ara Faculty of 1000.
A més de Twitter i altres corrents semblants, els blogs han demostrat ser una poderosa plataforma per comentar la literatura científica. Hi ha diverses plataformes per seguir el rastre dels articles que es comenten en els blogs. Almetric.com és una que utilitza aquesta informació per calcular les mètriques, mentre que altres eines només informen del lloc on el comentari o debat està passant, com ResearchBlogging i Chemical blogspace. Més encara, hi ha plataformes que poden fins i tot proporcionar una classificació formal dels articles o també la seva recomanació, com ara Faculty of 1000.
Línia 46: Línia 46:
== Interpretació ==
== Interpretació ==


Mentre el concepte d'altmetrics estigui en qüestió,<ref>Jump, Paul (23 August 2012). "[http://www.timeshighereducation.co.uk/420926.article Research Intelligence - Alt-metrics: fairer, faster impact data?]". ''Times Higher Education''. Retrieved 13 August 2013.</ref> la seva interpretació serà font de comentaris. Els defensors de les altmetrics deixen clar que molts dels indicadors mostren més la influència o el compromís, que no l'impacte en el progrés de la ciència.<ref name=":4" /> Cal assenyalar que fins i tot les mètriques basades en cites no indiquen si una puntuació alta indica un impacte positiu en la ciència; és a dir, els documents també es citen en articles que no estan d' acord amb l'article esmentat. Aquest és un tema abordat, per exemple, pel projecte Citation Typing Ontology.<ref>Shotton, D. (2010). "[https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2903725 CiTO, the Citation Typing Ontology]".''Journal of Biomedical Semantics'' '''1''' (Suppl 1): S6–S1.[https://en.wikipedia.org/wiki/Digital_object_identifier doi:]1[[doi:10.1186/2041-1480-1-S1-S6|0.1186/2041-1480-1-S1-S6]]. [https://en.wikipedia.org/wiki/PubMed_Central PMC] [https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2903725 2903725].[https://en.wikipedia.org/wiki/PubMed_Identifier PMID] [https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20626926 20626926]</ref>
Mentre el concepte d'altmetrics estigui en qüestió,<ref>Jump, Paul (23 August 2012). "[http://www.timeshighereducation.co.uk/420926.article Research Intelligence - Alt-metrics: fairer, faster impact data?]". ''Times Higher Education''. Retrieved 13 August 2013.</ref> la seva interpretació serà font de comentaris. Els defensors de les altmetrics deixen clar que molts dels indicadors mostren més la influència o el compromís, que no l'impacte en el progrés de la ciència.<ref name=":4" /> Cal assenyalar que fins i tot les mètriques basades en cites no indiquen si una puntuació alta indica un impacte positiu en la ciència; és a dir, els documents també es citen en articles que no estan d' acord amb l'article esmentat. Aquest és un tema abordat, per exemple, pel projecte Citation Typing Ontology.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Shotton|nom = D.|article = CiTO, the Citation Typing Ontology|publicació = Journal of Biomedical Semantics|pàgines = s1-s6|volum = 1|exemplar = Suppl 1|doi = 10.1186/2041-1480-1-S1-S6|any = 2010}}</ref>


== Controvèrsia ==
== Controvèrsia ==
La utilitat dels indicadors per estimar l'impacte és controvertida,<ref>Mike Buschman; Andrea Michalek (April/May 2013). "[http://www.asis.org/Bulletin/Apr-13/AprMay13_Buschman_Michalek.html Are Alternative Metrics Still Alternative?]". ''asis&t Bulletin''. Retrieved 21 August 2013.</ref><ref>Cheung, M. K. (2013). "Altmetrics: Too soon for use in assessment". ''Nature'' '''494''' (7436): 176. [[doi]]:[[doi:10.1038/494176d|10.1038/494176d.]]</ref>però la comunitat mostra una clara necessitat: els finançadors exigeixen mesures quantificables sobre l'impacte de la seva despesa. Igual que altres indicadors, les altmetrics són propenses a l'auto-cita, al jocs d'atzar i a altres mecanismes per impulsar l'impacte aparent d'un mateix com a autor.<ref name=":5">J. Beall, Article-Level Metrics: An Ill-Conceived and Meretricious Idea, 2013, http://scholarlyoa.com/2013/08/01/article-level-metrics/</ref> A més, s'ha argumentat que els indicadors adoptats en l'actualitat són els que suggereixen un impacte positiu, mentre que els indicadors negatius també tindrian la seva importància.<ref>Holbrook, J. B.; Barr, K. R.; Brown, K. W. (2013). "Research impact: We need negative metrics too". ''Nature'' '''497''' (7450): 439.[[doi]]:[[doi:10.1038/497439a|10.1038/497439a.]]</ref>
La utilitat dels indicadors per estimar l'impacte és controvertida,<ref>{{Ref-publicació|cognom = Buschman|nom = M.|article = Are alternative metrics still alternative?|publicació = asist&t Bulletin|url = http://www.asis.org/Bulletin/Apr-13/AprMay13_Buschman_Michalek.html|cognom2 = Michalek|nom2 = A.|any = 2013|mes = April/May}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = Cheung|nom = M. K.|article = Altmetrics: Too soon for use in assessment|publicació = Nature|pàgines = 176|doi = 10.1038/494176d|volum = 494|exemplar = 7436|any = 2013}}</ref>però la comunitat mostra una clara necessitat: els finançadors exigeixen mesures quantificables sobre l'impacte de la seva despesa. Igual que altres indicadors, les altmetrics són propenses a l'auto-cita, al jocs d'atzar i a altres mecanismes per impulsar l'impacte aparent d'un mateix com a autor.<ref name=":5">J. Beall, Article-Level Metrics: An Ill-Conceived and Meretricious Idea, 2013, http://scholarlyoa.com/2013/08/01/article-level-metrics/</ref> A més, s'ha argumentat que els indicadors adoptats en l'actualitat són els que suggereixen un impacte positiu, mentre que els indicadors negatius també tindrian la seva importància.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Holbrook|nom = J. B.|article = Research impact: We need negative metrics too|publicació = Nature|pàgines = 439|cognom2 = Barr|nom2 = K. R.|cognom3 = Brown|nom3 = K.V.|volum = 497|exemplar = 7450|any = 2013|doi = 10.1038/497439a}}</ref>


No obstant això, s'ha de tenir en compte que els indicadors són només un dels resultats del seguiment de com s'utilitza la investigació. Fins i tot més informatiu que saber amb quina freqüència se cita un document ,és saber quins són els documents que el citen a ell. Aquesta informació permet als investigadors veure cóm  el seu treball està impactant el seu camp d'estudi (o no). Els proveïdors de mètriques també solen proporcionar accés a la informació de com es calculen els indicadors. Per exemple, Web of Science mostra quins són els documents que se citen, ImpactStory mostra quines pàgines de Viquipèdia fan referència al document i CitedIn mostra quines bases de dades indexen el document.<ref>Waagmeester, A.; Evelo, C. (2011). "Measuring impact in online resources with the CI­number (the CitedIn Number for online impact)". ''Nature Precedings''. [[doi:]][[doi:10.1038/npre.2011.6037.1|10.1038/npre.2011.6037.1]]</ref>
No obstant això, s'ha de tenir en compte que els indicadors són només un dels resultats del seguiment de com s'utilitza la investigació. Fins i tot més informatiu que saber amb quina freqüència se cita un document ,és saber quins són els documents que el citen a ell. Aquesta informació permet als investigadors veure cóm  el seu treball està impactant el seu camp d'estudi (o no). Els proveïdors de mètriques també solen proporcionar accés a la informació de com es calculen els indicadors. Per exemple, Web of Science mostra quins són els documents que se citen, ImpactStory mostra quines pàgines de Viquipèdia fan referència al document i CitedIn mostra quines bases de dades indexen el document.<ref>Waagmeester, A.; Evelo, C. (2011). "Measuring impact in online resources with the CI­number (the CitedIn Number for online impact)". ''Nature Precedings''. [[doi:]][[doi:10.1038/npre.2011.6037.1|10.1038/npre.2011.6037.1]]</ref>

Revisió del 19:48, 25 maig 2014

Les Altmetrics es presenten com les noves mètriques alternatives a les abastament utilitzades com són el factor d'impacte de les revistes i els índexs personals de citació com l'índex h. El terme altmetrics va ser proposat  el 2010,[1][2] com una generalització de les mètriques a nivell d'article,[3] i té les seves arrels en l'etiqueta (Internet) o hashtag de Twitter #altmetrics. En català, tot i que podria ser correcte parlar d'almètrica o alt-metria, s'ha optat per emprar la forma anglesa altmetrics.[4] Malgrat les altmetrics són sovint considerades com una mètrica sobre els articles, es poden aplicar també a les persones, revistes, llibres, sèries de dades, presentacions, vídeos, repositoris de codi font, pàgines web, etc.[5] Les altmetrics d'una obra o d'un article van més enllà del seu nombre de cites, cobreixen altres aspectes del seu impacte, com són el nombre de bases de dades i de coneixement que la refereixen, les seves visualitzacions, les seves descàrregues, o les seves mencions en els mitjans de comunicació social i en els mitjans de notícies.[6][7]

Adopció

Hi ha diversos llocs web i projectes que calculen els altmetrics. Per exemple: ImpactStory,[8][9] Altmetric.com,[8][10] Plum Analytics,[8][11][12] i CitedIn.[13] Diferents editors han començat a proporcionar aquesta informació als lectors.Entre d'altres: BioMed Central, Public Library of Science,[14] Frontieres,[15] Nature Publishing Group,[16] i Elsevier. Per exemple, Elsevier ha anunciat en un comunicat que "es presta cada cop més atenció a les mètriques addicionals, incloent les anomenades Altmetrics, com una mesura de la influència de les revistes i els autors".[17]A partir de març de 2009, la Public Library of Science  també va introduir la mètrica a nivell d'article (article-level metrics) per a tots els seus articles.[14]Els patrocinadors han començat a mostrar interès en les mètriques alternatives, [18]tal és el cas de l'UK Medical Research Council.[19] Les altmetrics s'han utilitzat en les sol·licituds dels exàmens de promoció d'investigadors.[20] D'altra banda, diversas universitats, com per exemple la Universitat de Pittsburgh estan experimentant amb altmetrics a nivell de la seva institució.[20]

No obstant això, també s'observa que un article no necessita gaire atenció per saltar a un quartil superior dins la seva classificació ,[21]la qual cosa suggereix que no hi ha encara prou fonts de altmetrics disponibles actualment per donar una imatge equilibrada d'aquest tipus d'impacte per a la majoria dels articles.

Per determinar l'impacte relatiu d'un document és important que hi hagi un servei que calculi les estadístiques altmetrics sobre una base de coneixement de mida considerable. La següent taula mostra el nombre d'articles coberts per serveis:

Lloc web Nombre d'articles
Altmetric.com 2.007.115[22]
ImpactStory 364.000[23]

Categories

Les altmetrics són un grup molt ampli d'indicadors que copsen diverses parts de l'impacte que un article o obra pot tenir. ImpactStory al setembre de 2012[24] va proposar una classificació dels altmetrics, i una classificació molt similar s'utilitza per la Public Library of Science:[25]

  • Consultats - Visualitzacions HTML i descàrregues de PDF
  • Comentats - Comentaris en revistes,blocs científics, Viquipèdia, Twitter, Facebook i altres mitjans de comunicació social
  • Guardats - Mendeley, CiteULike i altres marcadors socials
  • Citats - Citacions en la literatura acadèmica, rastrejades per Web of Science, Scopus, CrossRef i altres
  • Recomanats - per exemple utilitzat per F1000Prime[26]

Consultats

Un dels primers indicadors alternatius que es va utilitzar va ser el nombre de consultes o visualitzacions d'un document. Tradicionalment, un autor volia publicar en una revista que tingués una taxa de subscripció alta, perquè així molta gent tingués accés a la seva  investigació. Amb la introducció de les tecnologies web va ser possible comptar en realitat amb quina freqüència un document donat era visualitzat . En general, els editors compten el nombre de visualitzacions dels documents HTML i de les descàrregues dels documents PDF. Ja en una data anterior com el 2004 el BMJ  va publicar el nombre visualitzacions dels seus articles, el qual es trobava amb una certa correlació amb el de les seves cites.[27]

Comentats

El comentari d'un article pot ser pres com una mètrica que copsa l'impacte potencial d'aquest article. Les fonts típiques de les dades per al càlcul d'aquest indicador inclouen Facebook, Google+, Twitter, blogs científics i pàgines de Viquipèdia . S'ha estudiat la correlació entre les mencions i els “m'agrada” i les citacions dins la literatura científica primària, i sembla que es trobi una lleugera correlació, per exemple, en  articles de  PubMed.[28] El 2008, el Journal of Medical Internet Research va començar a publicar les consultes i els tweets. Aquests " tweetations " van resultar ser un bon indicador dels articles més citats. Això va  portar a l'autor a proposar un factor “Twimpact ",que seria el nombre de tweets que rep un article en els primers set dies de la seva publicació, així com un Twindex, que seria el rang percentil de Twimpact d'un article.[29]

A més de Twitter i altres corrents semblants, els blogs han demostrat ser una poderosa plataforma per comentar la literatura científica. Hi ha diverses plataformes per seguir el rastre dels articles que es comenten en els blogs. Almetric.com és una que utilitza aquesta informació per calcular les mètriques, mentre que altres eines només informen del lloc on el comentari o debat està passant, com ResearchBlogging i Chemical blogspace. Més encara, hi ha plataformes que poden fins i tot proporcionar una classificació formal dels articles o també la seva recomanació, com ara Faculty of 1000.

Guardats

Pot ser fins i tot més informatiu saber el nombre de persones que marquen un document. La idea darrere d'aquesta mesura és que una persona no guardaria mai en els seus marcadors un article de poca influència al seu propi treball . Els proveïdors d'aquest tipus d'informació inclouen serveis de marcador d'enllaços específics de ciències com ara CiteULike i Mendeley .

Citats

A més dels indicadors tradicionals basats en les cites dins la literatura científica, com per exemple ho obté Web of Science, Scopus, Google Scholar, CrossRef i PubMed Central, les altmetrics també adopten les cites dins les fonts secundàries i dins altres fonts de coneixement. Per exemple, ImpactStory compta el nombre de vegades que un article ha estat referenciat per Viquipèdia.[30]

Interpretació

Mentre el concepte d'altmetrics estigui en qüestió,[31] la seva interpretació serà font de comentaris. Els defensors de les altmetrics deixen clar que molts dels indicadors mostren més la influència o el compromís, que no l'impacte en el progrés de la ciència.[25] Cal assenyalar que fins i tot les mètriques basades en cites no indiquen si una puntuació alta indica un impacte positiu en la ciència; és a dir, els documents també es citen en articles que no estan d' acord amb l'article esmentat. Aquest és un tema abordat, per exemple, pel projecte Citation Typing Ontology.[32]

Controvèrsia

La utilitat dels indicadors per estimar l'impacte és controvertida,[33][34]però la comunitat mostra una clara necessitat: els finançadors exigeixen mesures quantificables sobre l'impacte de la seva despesa. Igual que altres indicadors, les altmetrics són propenses a l'auto-cita, al jocs d'atzar i a altres mecanismes per impulsar l'impacte aparent d'un mateix com a autor.[35] A més, s'ha argumentat que els indicadors adoptats en l'actualitat són els que suggereixen un impacte positiu, mentre que els indicadors negatius també tindrian la seva importància.[36]

No obstant això, s'ha de tenir en compte que els indicadors són només un dels resultats del seguiment de com s'utilitza la investigació. Fins i tot més informatiu que saber amb quina freqüència se cita un document ,és saber quins són els documents que el citen a ell. Aquesta informació permet als investigadors veure cóm  el seu treball està impactant el seu camp d'estudi (o no). Els proveïdors de mètriques també solen proporcionar accés a la informació de com es calculen els indicadors. Per exemple, Web of Science mostra quins són els documents que se citen, ImpactStory mostra quines pàgines de Viquipèdia fan referència al document i CitedIn mostra quines bases de dades indexen el document.[37]

Les almetrics poden ser manipulades: per exemple, els“m'agrada” i les mencions es poden comprar.[35] Les altmetrics poden ser més difícils de normalitzar que les cites. Un exemple és el nombre de tweets amb enllaços a un article en què el nombre pot variar àmpliament depenent de com es recullen els tweets.[38]

Una altra font d'objeccions contra les altmetrics, o qualsevol mètrica, és el fet que alguna universitat està utilitzant indicadors per classificar als seus empleats.[39]

Cal tenir present també que la qualificació obtinguda en cada camp no diu res directament sobre la qualitat o l'impacte del document. Per exemple, un article molt discutit pot ser simplement molt controvertit: els articles que es comentaven al blog Retraction Watch pujaven generalment molt la seva puntuació altmetrics, malgrat anessin baixant en la literatura.

Les altmetrics per als articles més recents poden ser més altes a causa de l'augment de la captació de la web social i pel fet que els articles s'esmenten predominantment quan es publiquen.[40] Com a resultat d'això, no és just comparar les puntuacions altmetrics dels articles a no ser que hagin estat publicats en el mateix any i, fins i tot, atès el ràpid creixement dels llocs webs socials, en ocasions similars en el mateix any.

Investigació en curs

Els casos i les característiques específiques d'ús és un camp d'investigació actiu en bibliometria. I pot proporcionar les dades que tant es necessiten per mesurar l'impacte de les altmetrics per si mateixes. La Public Library of Science té una  Altmetrics Collection[41] i el Information Standars Quarterly  ha publicat recentment un número especial sobre els altmetrics.[42]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ J. Priem (@jasonpriem), I like the term #articlelevelmetrics, but it fails to imply *diversity* of measures. Lately, I'm liking #altmetrics., 4:28 AM - 29 Sep 10, Tweet
  2. ↑ J. Priem, D. Taraborelli, P. Groth, C. Neylon, altmetrics: a manifesto, 2010, http://altmetrics.org/manifesto/
  3. ↑ Peter Binfield Article-Level Metrics at PLoS - what are they, and why should you care on YouTube, 2009
  4. ↑ Borrego, Ángel. Altmetrics : altres mètriques per mesurar l'impacte de la informació científica. Dins les jornades "Tendències i models en l'edició de revistes científiques", celebrades a l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona, el 18.04.2013
  5. ↑ E. Adie (@stew), @McDawg altmetrics could cover person, uni or journal level stats, non-trad contributions & items. ALMs a subset, fixes article as focus, 5:45 PM - 10 Aug 13, Tweet
  6. ↑ McFedries, P. «Measuring the impact of altmetrics [Technically Speaking]». IEEE Spectrum, 49, 8, 2012, pàg. 28. DOI: 10.1109/MSPEC.2012.6247557 [Consulta: 21 maig 2014].
  7. ↑ Galligan, F.; Dyas-Correia; S. «Altmetrics: Rethinking the Way We Measure». Serials Review, 39, 56, 2013, pàg. 56-61. DOI: 10.1016/j.serrev.2013.01.003.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Liu; Euan, A «New perspectives on article-level metrics: developing ways to assess research uptake and impact online». Insights, 26, 2, 2013, pàg. 153. DOI: 10.1629/2048-7754.79.
  9. ↑ "FAQ". ImpactStory. Retrieved 13 August 2013
  10. ↑ Liu, Jean; Euan Adie (8 July 2013). "New perspectives on article-level metrics: developing ways to assess research uptake and impact online". Insights 26 (2): 153. doi:10.1629/2048-7754.79. Retrieved 13 August 2013
  11. ↑ "About Us". Plum Analytics. Retrieved 19 August 2013.
  12. ↑ "Plum Analytics Metrics Overview". Plum Analytics. Retrieved 19 August 2013.
  13. ↑ "Included resources". CitedIn. Retrieved 16 August 2013
  14. ↑ 14,0 14,1 "Article-Level Metrics Information". PLoS ONE. 2005-07-01. Retrieved 2012-05-29.
  15. ↑ http://www.frontiersin.org/about/evaluationsystem
  16. ↑ Press release: Article level metrics on nature.com, 2012,http://www.nature.com/press_releases/article-metrics.html
  17. ↑ Press release: Elsevier Announces 2012 Journal Impact Factor Highlights, 2012, http://www.marketwatch.com/story/elsevier-announces-2012-journal-impact-factor-highlights-2013-07-15
  18. ↑ Piwowar, H. «Altmetrics: Value all research products». Nature, 493, 159, 2013. DOI: 10.1038/493159a.
  19. ↑ Viney, I. «Altmetrics: Research council responds». Nature, 494, 7436, 2013, pàg. 176. DOI: 10.1038/494176c.
  20. ↑ 20,0 20,1 Kwok, R. «Research impact: Altmetrics make their mark». Nature, 500, 7463, 2013, pàg. 491-3. DOI: 10.1038/nj7463-491a.
  21. ↑ J. Kelly, Altmetric rankings, 22 August 2013,http://infiniflux.blogspot.ca/2013/08/altmetric-rankings.html
  22. ↑ Determined on 31 March 2014 using the altmetrics record for a specific paper.
  23. ↑ ImpactStory (@ImpactStory). "@egonwillighagen Sorry, we've got no automated reporting tool for the db size yet. But I just checked and it's just over 364k items." 2013-10-20, 8:10. Tweet.
  24. ↑ "A new framework for altmetrics". ImpactStory Blog. 2012-09-14. Retrieved 2013-08-13 
  25. ↑ 25,0 25,1 Lin, J.; Fenner, M. «Altmetrics in evolution: Defining and redefining the ontology of article-level metrics». Information Standards Quarterly, 25, 2, 2013, pàg. 20-26. DOI: 10.3789/isqv25no2.2013.04.
  26. ↑ F1000Prime
  27. ↑ Perneger, T.V. «Relation between online “hit counts” and subsequent citations: prospective study of research papers in the BMJ». BMJ, 329, 7465, 2004, pàg. 546-7. DOI: 10.1136/bmj.329.7465.546.
  28. ↑ Stefanie Haustein; Isabella Peters; Sugimoto, Cassidy R.; Mike Thelwall; Vincent Larivière (2013). "Tweeting biomedicine: an analysis of tweets and citations in the biomedical literature". arXiv:1308.1838 [[[cs.DL]]].
  29. ↑ Eysenbach, G. «Can tweets predict citations? Metrics of social impact based on Twitter and correlation with traditional metrics of scientific impact». Journal of Medical Internet Research, 13, 4, 2012, pàg. e123. DOI: 10.2196/jmir.2012.
  30. ↑ "FAQ: which metrics are measured?". ImpactStory. Retrieved 13 August 2013.
  31. ↑ Jump, Paul (23 August 2012). "Research Intelligence - Alt-metrics: fairer, faster impact data?". Times Higher Education. Retrieved 13 August 2013.
  32. ↑ Shotton, D. «CiTO, the Citation Typing Ontology». Journal of Biomedical Semantics, 1, Suppl 1, 2010, pàg. s1-s6. DOI: 10.1186/2041-1480-1-S1-S6.
  33. ↑ Buschman, M.; Michalek, A. «Are alternative metrics still alternative?». asist&t Bulletin, April/May 2013.
  34. ↑ Cheung, M. K. «Altmetrics: Too soon for use in assessment». Nature, 494, 7436, 2013, pàg. 176. DOI: 10.1038/494176d.
  35. ↑ 35,0 35,1 J. Beall, Article-Level Metrics: An Ill-Conceived and Meretricious Idea, 2013, http://scholarlyoa.com/2013/08/01/article-level-metrics/
  36. ↑ Holbrook, J. B.; Barr, K. R.; Brown, K.V. «Research impact: We need negative metrics too». Nature, 497, 7450, 2013, pàg. 439. DOI: 10.1038/497439a.
  37. ↑ Waagmeester, A.; Evelo, C. (2011). "Measuring impact in online resources with the CI­number (the CitedIn Number for online impact)". Nature Precedings. doi:10.1038/npre.2011.6037.1
  38. ↑ Chamberlain, S. (2013). "Consuming Article-Level Metrics: Observations and Lessons". Information Standards Quarterly 25 (2): 4–2. doi:10.3789/isqv25no2.2013.02
  39. ↑ David Colquhoun, How should universities be run to get the best out of people?, 2007
  40. ↑ Thelwall, M.; Haustein, S.; Larivière, V.; Sugimoto, C. R. (2013)."Do Altmetrics Work? Twitter and Ten Other Social Web Services". PLoS ONE 8 (5): e64841.doi:10.1371/journal.pone.0064841. PMC 3665624.PMID 23724101. edit
  41. ↑ Priem, J.; Groth, P.; Taraborelli, D. (2012). "The Altmetrics Collection". In Ouzounis, Christos A. PLoS ONE 7 (11): e48753. doi:10.1371/journal.pone.0048753. PMC 3486795.PMID 23133655
  42. ↑ "Summer 2013 Volume 25, no. 2". Information Standards Quarterly. Retrieved 14 August 2013.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Altmetrics&oldid=13433539»