Vés al contingut

Frenologia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
La '''frenologia''' (del [[grec antic|grec]]: φρήν, ''frēn'', "ment"; i λόγος, ''[[logos]]'', "coneixement") considera que el caràcter, els trets distintius de la personalitat i fins i tot les tendències criminals d'una persona poden ser estudiades en funció de la forma del cap, estudiant quines regions estan més desenvolupades.
La '''frenologia''' (del [[grec antic|grec]]: φρήν, ''frēn'', "ment"; i λόγος, ''[[logos]]'', "coneixement") considera que el caràcter, els trets distintius de la personalitat i fins i tot les tendències criminals d'una persona poden ser estudiades en funció de la forma del cap, estudiant quines regions estan més desenvolupades.


La teoria va ser desenvolupada pel fisiòleg alemany [[Franz Joseph Gall]] el 1796,<ref>{{ref-publicació|cognom= Barona, JL |títol= Franz Joseph Gall: la frenología y las funciones del cerebro |pàgines=pp: |publicació= Mètode |volum= 2014 Nov 14; 47 |issn= 2171-911X |url= https://metode.es/revistas-metode/secciones/historias-cientificos/franz-joseph-gall-la-frenologia-y-las-funciones-del-cerebro.html | llengua= castellà| consulta= 7 novembre 2019|}}</ref> amb la col·laboració a partir de l'any 1800 del seu deixeble Johann Christoph Spurzheim,<ref>{{ref-publicació|cognom= Bilal M, Edwards B, Loukas M, Oskouian RJ, Tubbs RS |títol= Johann Gaspar Spurzheim: A Life Dedicated to Phrenology |pàgines=pp: e1295|publicació= Cureus |volum= 2017 Maig 30; 9 (5) |pmid= 28680783 |doi= 10.7759/cureus.1295 |pmc= 5493471 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5493471/ | llengua= anglès| consulta= 7 novembre 2019|}}</ref> i va tenir una gran acceptació durant el {{segle|XIX}}. El 1843, [[François Magendie]] es referia a la frenologia com a "''una pseudo-ciència de l'actualitat''".<ref>Magendie, F (1843) ''An Elementary Treatise on Human Physiology.'' 5a edició. Tr. John Revere. New York: Harper, p 150.</ref> No obstant això, la frenologia va influir molt en la [[psiquiatria]] i en la [[neurociència]] moderna.<ref name="Simpson 2005">Simpson, D. (2005) Phrenology and the neurosciences: contributions of F. J. Gall and J. G. Spurzheim ANZ Journal of Surgery. Oxford. Vol.75.6; p.475.</ref> El seu principal difusor a Catalunya durant el {{segle|XIX}} fou el lingüista malgratenc [[Marià Cubí i Soler]].
La teoria va ser desenvolupada pel fisiòleg alemany [[Franz Joseph Gall]] el 1796,<ref>{{ref-publicació|cognom= Barona, JL |títol= Franz Joseph Gall: la frenología y las funciones del cerebro |pàgines=pp: |publicació= Mètode |volum= 2014 Nov 14; 47 |issn= 2171-911X |url= https://metode.es/revistas-metode/secciones/historias-cientificos/franz-joseph-gall-la-frenologia-y-las-funciones-del-cerebro.html | llengua= castellà| consulta= 7 novembre 2019|}}</ref> amb la col·laboració a partir de l'any 1800 del seu deixeble Johann Christoph Spurzheim,<ref>{{ref-publicació|cognom= Bilal M, Edwards B, Loukas M, Oskouian RJ, Tubbs RS |títol= Johann Gaspar Spurzheim: A Life Dedicated to Phrenology |pàgines=pp: e1295|publicació= Cureus |volum= 2017 Maig 30; 9 (5) |pmid= 28680783 |doi= 10.7759/cureus.1295 |pmc= 5493471 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5493471/ | llengua= anglès| consulta= 7 novembre 2019|}}</ref> i -malgrat les crítiques- va tenir una gran acceptació durant el [[segle XIX]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Cornel, T |títol= Something Old, Something New, Something Pseudo, Something True: Pejorative and Deferential References to Phrenology since 1840 |pàgines=pp: 299–332. {{ISSN|0003-049X}}|publicació= Proc Amer Philos Soc |volum= 2017; 161 (4) |url= https://www.amphilsoc.org/sites/default/files/2018-03/attachments/Cornel.pdf | llengua= anglès| consulta= 7 novembre 2019|}}</ref> El 1843, [[François Magendie]] es referia a la frenologia com a "''una pseudo-ciència de l'actualitat''".<ref>Magendie, F (1843) ''An Elementary Treatise on Human Physiology.'' 5a edició. Tr. John Revere. New York: Harper, p 150.</ref> No obstant això, la frenologia va influir molt en la [[psiquiatria]] i en la [[neurociència]] moderna.<ref name="Simpson 2005">Simpson, D. (2005) Phrenology and the neurosciences: contributions of F. J. Gall and J. G. Spurzheim ANZ Journal of Surgery. Oxford. Vol.75.6; p.475.</ref> El seu principal difusor a Catalunya durant el {{segle|XIX}} fou el lingüista malgratenc [[Marià Cubí i Soler]].


Els seus principis establien que el cervell és l'òrgan de la ment, i que la ment posseeix un conjunt de facultats mentals; cadascuna representada particularment per una part diferent o "òrgan" del cervell. Aquestes àrees eren considerades proporcionals a les propensions individuals de la persona i de les seves facultats mentals. Les diferències entre les diferents àrees estaria reflectida en la forma exterior del crani.
Els seus principis establien que el cervell és l'òrgan de la ment, i que la ment posseeix un conjunt de facultats mentals; cadascuna representada particularment per una part diferent o "òrgan" del cervell. Aquestes àrees eren considerades proporcionals a les propensions individuals de la persona i de les seves facultats mentals. Les diferències entre les diferents àrees estaria reflectida en la forma exterior del crani.


La frenologia, que s'ocupa de la personalitat i el caràcter, difereix de la [[craniometria]] (l'estudi del pes, mida i forma del crani), així com de la [[fisiognomia]] (estudi dels trets facials). No obstant això, totes aquestes disciplines asseguren predir conductes o capacitat intel·lectual. En un temps van ser practicades intensament en el camp de l'[[antropologia]]/[[etnografia]] i de vegades utilitzades per justificar "científicament" el [[racisme]]. Encara que alguns principis de la frenologia estan avui ben establerts,<ref>{{ref-publicació|cognom= Robertson, C |títol= The Beginnings of Brain Localization: Franz Joseph Gall and Phrenology, 1800-1824 |pàgines=págs: 3|publicació= The History of Neuroscience |volum= 2010 |url= http://historyofneuroscience.umwblogs.org/history-of-neuroscience/the-beginnings-of-brain-localization-franz-joseph-gall-and-phrenology/ | llengua= anglès| consulta= 7 novembre 2019|}}</ref> la premissa bàsica que la [[personalitat]] està determinada per la forma del crani és considerada falsa per gairebé tot el món.<ref>{{ref-publicació|cognom= Parker Jones O, Alfaro-Almagro F, Jbabdi S |títol= An empirical, 21st century evaluation of phrenology |pàgines=pp: 26-35|publicació= Cortex |volum= 2018 Set; 106 |pmid= 29864593 |doi= 10.1016/j.cortex.2018.04.011 |pmc= 6143440 |url= https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0010945218301436 | llengua= anglès| consulta= 7 novembre 2019|}}</ref>
La frenologia, que s'ocupa de la personalitat i el caràcter, difereix de la [[craniometria]] (l'estudi del pes, mida i forma del crani), així com de la [[fisiognomia]] (estudi dels trets facials). No obstant això, totes aquestes disciplines asseguren predir conductes o capacitat intel·lectual. En un temps van ser practicades intensament en el camp de l'[[antropologia]]/[[etnografia]] i de vegades utilitzades per justificar "científicament" el [[racisme]].<ref>{{ref-publicació|cognom= André, C |títol= Phrenology and the Rwandan Genocide |pàgines=pp: 277-282|publicació= Arq Neuropsiquiatr |volum= 2018 Abr; 76 (4) |pmid= 29742244 |doi= 10.1590/0004-282x20180022 |issn= 1678-4227 |url= http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0004-282X2018000400277&lng=en&nrm=iso&tlng=en | llengua= anglès| consulta= 7 novembre 2019|}}</ref> Encara que alguns principis de la frenologia estan avui ben establerts,<ref>{{ref-publicació|cognom= Robertson, C |títol= The Beginnings of Brain Localization: Franz Joseph Gall and Phrenology, 1800-1824 |pàgines=págs: 3|publicació= The History of Neuroscience |volum= 2010 |url= http://historyofneuroscience.umwblogs.org/history-of-neuroscience/the-beginnings-of-brain-localization-franz-joseph-gall-and-phrenology/ | llengua= anglès| consulta= 7 novembre 2019|}}</ref> la premissa bàsica que la [[personalitat]] està determinada per la forma del crani és considerada falsa per gairebé tot el món.<ref>{{ref-publicació|cognom= Parker Jones O, Alfaro-Almagro F, Jbabdi S |títol= An empirical, 21st century evaluation of phrenology |pàgines=pp: 26-35|publicació= Cortex |volum= 2018 Set; 106 |pmid= 29864593 |doi= 10.1016/j.cortex.2018.04.011 |pmc= 6143440 |url= https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0010945218301436 | llengua= anglès| consulta= 7 novembre 2019|}}</ref>


== Disciplines relacionades ==
== Disciplines relacionades ==

Revisió del 04:08, 7 nov 2019

Un diagrama frenològic del s. XIX. La inscripció al coll diu "Coneix-te a tu mateix".

La frenologia (del grec: φρήν, frēn, "ment"; i λόγος, logos, "coneixement") considera que el caràcter, els trets distintius de la personalitat i fins i tot les tendències criminals d'una persona poden ser estudiades en funció de la forma del cap, estudiant quines regions estan més desenvolupades.

La teoria va ser desenvolupada pel fisiòleg alemany Franz Joseph Gall el 1796,[1] amb la col·laboració a partir de l'any 1800 del seu deixeble Johann Christoph Spurzheim,[2] i -malgrat les crítiques- va tenir una gran acceptació durant el segle XIX.[3] El 1843, François Magendie es referia a la frenologia com a "una pseudo-ciència de l'actualitat".[4] No obstant això, la frenologia va influir molt en la psiquiatria i en la neurociència moderna.[5] El seu principal difusor a Catalunya durant el segle xix fou el lingüista malgratenc Marià Cubí i Soler.

Els seus principis establien que el cervell és l'òrgan de la ment, i que la ment posseeix un conjunt de facultats mentals; cadascuna representada particularment per una part diferent o "òrgan" del cervell. Aquestes àrees eren considerades proporcionals a les propensions individuals de la persona i de les seves facultats mentals. Les diferències entre les diferents àrees estaria reflectida en la forma exterior del crani.

La frenologia, que s'ocupa de la personalitat i el caràcter, difereix de la craniometria (l'estudi del pes, mida i forma del crani), així com de la fisiognomia (estudi dels trets facials). No obstant això, totes aquestes disciplines asseguren predir conductes o capacitat intel·lectual. En un temps van ser practicades intensament en el camp de l'antropologia/etnografia i de vegades utilitzades per justificar "científicament" el racisme.[6] Encara que alguns principis de la frenologia estan avui ben establerts,[7] la premissa bàsica que la personalitat està determinada per la forma del crani és considerada falsa per gairebé tot el món.[8]

Disciplines relacionades

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frenologia
  1. ↑ Barona, JL «Franz Joseph Gall: la frenología y las funciones del cerebro» (en castellà). Mètode, 2014 Nov 14; 47, pp:. ISSN: 2171-911X [Consulta: 7 novembre 2019].
  2. ↑ Bilal M, Edwards B, Loukas M, Oskouian RJ, Tubbs RS «Johann Gaspar Spurzheim: A Life Dedicated to Phrenology» (en anglès). Cureus, 2017 Maig 30; 9 (5), pp: e1295. DOI: 10.7759/cureus.1295. PMC: 5493471. PMID: 28680783 [Consulta: 7 novembre 2019].
  3. ↑ Cornel, T «Something Old, Something New, Something Pseudo, Something True: Pejorative and Deferential References to Phrenology since 1840» (en anglès). Proc Amer Philos Soc, 2017; 161 (4), pp: 299–332. ISSN 0003-049X [Consulta: 7 novembre 2019].
  4. ↑ Magendie, F (1843) An Elementary Treatise on Human Physiology. 5a edició. Tr. John Revere. New York: Harper, p 150.
  5. ↑ Simpson, D. (2005) Phrenology and the neurosciences: contributions of F. J. Gall and J. G. Spurzheim ANZ Journal of Surgery. Oxford. Vol.75.6; p.475.
  6. ↑ André, C «Phrenology and the Rwandan Genocide» (en anglès). Arq Neuropsiquiatr, 2018 Abr; 76 (4), pp: 277-282. DOI: 10.1590/0004-282x20180022. ISSN: 1678-4227. PMID: 29742244 [Consulta: 7 novembre 2019].
  7. ↑ Robertson, C «The Beginnings of Brain Localization: Franz Joseph Gall and Phrenology, 1800-1824» (en anglès). The History of Neuroscience, 2010, págs: 3 [Consulta: 7 novembre 2019].
  8. ↑ Parker Jones O, Alfaro-Almagro F, Jbabdi S «An empirical, 21st century evaluation of phrenology» (en anglès). Cortex, 2018 Set; 106, pp: 26-35. DOI: 10.1016/j.cortex.2018.04.011. PMC: 6143440. PMID: 29864593 [Consulta: 7 novembre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frenologia&oldid=22259643»