Vés al contingut

Història de les monedes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 11: Línia 11:


=== Any 400 aC ===
=== Any 400 aC ===
*344 aC. [[Temple de Juno Moneta]].<ref name="RobensJayaweera2013">{{cite book|author1=Erich Robens|author2=Shanath Amarasiri A. Jayaweera|author3=Susanne Kiefer|title=Balances: Instruments, Manufacturers, History|url=https://books.google.com/books?id=FzbABAAAQBAJ&pg=PA72|date=1 October 2013|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-3-642-36447-1|pages=72–}}</ref>
*344 aC. [[Temple de Juno Moneta]].

=== Any 1300 ===
=== Any 1300 ===
*1358-1377. Jacobus Mulekyn de Florència , “master moneyer” en una seca d’Edimburg (Escòcia).<ref name= Registrvm1814>{{cite book|title=Registrvm Magni Sigilli Regvm Scotorvm in Archivis Pvblicis Asservatvm. A.D. 1306 - A.D. 1424|url=https://books.google.com/books?id=zDpNAAAAcAAJ&pg=PT11|year=1814|pages=11–}}</ref>
*1358-1377. Jacobus Mulekyn de Florència , “master moneyer” en una seca d’Edimburg (Escòcia).<ref name= Registrvm1814>{{cite book|title=Registrvm Magni Sigilli Regvm Scotorvm in Archivis Pvblicis Asservatvm. A.D. 1306 - A.D. 1424|url=https://books.google.com/books?id=zDpNAAAAcAAJ&pg=PT11|year=1814|pages=11–}}</ref>

Revisió del 18:21, 16 gen 2020

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Pau Nemo hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Moneda de Lídia. D’electre. Del 600 aC aproximadament.
Denari romà mostrant eines d’encunyar per martellejat.

La història de les monedes s’esten des de temps molt antics fins a l’actualitat i està relacionada amb els diners, el comerç i l’economia en general. També té lligams molt estrets amb la fabricació de les monedes físiques i la numismàtica.

Cronologia. Introducció.

Una de les formes d’exposició del tema és una cronologia de fets documentats de manera semblant a una llista. Un cop presentada aquesta llista (necessàriament incompleta), les consultes de fets puntuals són molt fàcils. Si un esdeveniment conegut i notori no figura a la cronologia, és molt fàcil d’afegir.

Cronologia

Any 400 aC

Any 1300

  • 1358-1377. Jacobus Mulekyn de Florència , “master moneyer” en una seca d’Edimburg (Escòcia).[2]
  • 1364-1393. Bonagius de Florència, “master moneyer” en una seca d’Escòcia.[3]
    • La presència i activitat de dos mestres florentins podrien explicar la terminologia antiga de les seques angleses i escoceses (trossello/pila, en italià; trossell/pila, en català: trussell/pile, en anglès).

Any 1500

  • 1553. Antoine Brucher, un calcògraf francès va dissenyar un laminador.[4] Alguns autors li atribueixen la invenció d'una premsa de molinet (Premsa d’encunyar “au moulin”).[5]
  • 1554. Aubin Olivier es designat responsable de la seca mecanitzada de Paris (Moulin des Ëtuves). [6]
  • 1560. El francès Eloy Mestrelle comença a encunyar moneda a la seca de la Torre de Londres amb màquines construïdes per ell mateix.[7]
  • 1568. Benvenuto Cellini va publicar un tractat sobre vuit oficis relacionats amb els argenters. Alguns capítols parlen de l’encunyació de monedes.[8]

Any 1600

  • 1610. Els consellers de Barcelona demanaven permís per a encunyar moneda (de forma exclusiva en tot el Principat) mitjançant un molí basat el molí encunyador de Segòvia.[10]
  • 1640. Sota la direcció de Jean Varin la seca de Paris encunya monedes d’or amb una premsa de volant.[11]

Any 1700

  • 1788. Matthew Boulton posa en funcionament una seca accionada per vapor a Birmingham: Soho Mint.[12]

Any 1800

  • 1830. L'enginyer suís Jean Pierre Droz va inventar una virolla partida que permetia encunyar les dues cares i el cantell de les monedes en una operació única.[13]
  • 1833. Gengembre.[14]

Referències

  1. ↑ Erich Robens. Balances: Instruments, Manufacturers, History. Springer Science & Business Media, 1 October 2013, p. 72–. ISBN 978-3-642-36447-1. 
  2. ↑ Registrvm Magni Sigilli Regvm Scotorvm in Archivis Pvblicis Asservatvm. A.D. 1306 - A.D. 1424, 1814, p. 11–. 
  3. ↑ Publications, 1836, p. 2–. 
  4. ↑ Fleischer, Ernst (editor); Skotowe, August. «A Critical Glossary». A: An Appendix to Shakespeare's Dramatic Works (en anglès). Leipzig: Ernst Fleischer, 1826, p. 145. 
  5. ↑ Jacques Savary des Brûlons. Dictionnaire universel de commerce: d'histoire naturelle, & des arts & métiers .... chez les frères Cl. & Ant. Philibert, 1761, p. 941–. 
  6. ↑ Jacques-Paul Migne. Encyclopédie théologique: ou, Serie de dictionnaires sur toutes les parties de la science religieuse ... t. 1-50, 1844-1862; nouv, ser. t. 1-52, 1851-1866; 3e ser, 1832, p. 48–. 
  7. ↑ La frappe au balancier monétaire (son entrée en scène, sa mécanique et son remplacement). Stéphane Tremblay.
  8. ↑ Benvenuto CELLINI (the Artist.). Due trattati, etc. (Frammento di un discorso di Benvenuto Cellini sopra i principj e 'l modo d'imparare l'arte del disegno.)., 1731, p. 147–. 
  9. ↑ Boletin de la Real Academia de la Historia. TOMO CXCIX. NUMERO III. AÑO 2002. Real Academia de la Historia, p. 321–. GGKEY:GJWAXJQ7YJE. 
  10. ↑ Juan Bautista Barthe. Coleccion de documentos para la historia monetaria de España. J. C. de la Pena, 1843, p. 62–. 
  11. ↑ Angela Redish. Bimetallism: An Economic and Historical Analysis. Cambridge University Press, 2 November 2006, p. 57–. ISBN 978-0-521-02893-6. 
  12. ↑ Sally Baggott. Matthew Boulton: Enterprising Industrialist of the Enlightenment. Routledge, 13 May 2016, p. 179–. ISBN 978-1-317-09931-4. 
  13. ↑ Jean P. Droz. Rapport fait à la classe des sciences ... sur diverses inventions, 1803, p. 29–. 
  14. ↑ Castellanos. Cartilla numismática: Repertorio de las palabras técnicas de la ciencia de las medallas, 1840, p. 42–. 

Vegeu també

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_de_les_monedes&oldid=22629226»