Deficiència de iode: diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «{{infotaula malaltia}} La '''deficiència de iode''' és la manca de iode, un nutrient essencial de la dieta. Pot comportar problemes metabòlics com...». |
(Cap diferència)
|
Revisió del 00:08, 6 feb 2020
Tipus | deficiència mineral |
---|---|
Classificació | |
CIM-11 | 5B5K.3 |
CIM-10 | E00 i E02 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 6933 |
UMLS CUI | C0342199 |
La deficiència de iode és la manca de iode, un nutrient essencial de la dieta. Pot comportar problemes metabòlics com el goll, de vegades com un goll endèmic, així com cretinisme a causa d’un hipotiroïdisme congènit no tractat, que es tradueix en retards en el desenvolupament i altres problemes de salut. La deficiència de iode és un important problema de salut global, especialment per a dones fèrtils i embarassades. També és una causa evitable de la discapacitat intel·lectual.
El iode és un mineral dietètic essencial per al neurodesenvolupament entre descendents i nens petits.[1] Les hormones tiroïdals tiroxina i triiodotironina contenen iode. A les zones on hi ha poc iode a la dieta, normalment zones interiors remotes on no es mengen aliments marins, la deficiència de iode és freqüent. També és habitual a les regions muntanyoses del món on es cultiva menjar en sòls pobres en iode.
La prevenció inclou afegir petites quantitats de iode a la sal de taula, un producte conegut com a sal iodada. També s’han afegit compostos de iode a altres productes alimentaris, com la farina, l’aigua i la llet, en zones de deficiència.[2] El marisc també és una font molt coneguda de iode.[3]
Als EUA, l’ús del iode ha disminuït per la preocupació de les sobredosis des de mitjan segle XX, i per la presència freqüent d'antagonistes del iode com bromur, perclorat i fluorur.[4] En particular, cap al 1980, la pràctica d'utilitzar iodur de potassi, com condicionador de la massa del pa i altres productes de la fleca, es va substituir gradualment per l'ús d'altres agents condicionants[5] com ara el bromur.
La deficiència de iode amb resultat de goll es produeix a 187 milions de persones a nivell mundial a partir del 2010 (2,7% de la població).[6] Va provocar 2700 morts el 2013, passant de 2100 morts el 1990.[7]
Referències
- ↑ «Risiko For Jodmangel i Norge» (en noruec). Ernæringsrådet, June 2016.
- ↑ «The Iodine Deficiency Disorders». Thyroid Disease Manager, 12-02-2014. [Consulta: 11 desembre 2016].
- ↑ «Iodine in Seaweed». Arxivat de l'original el 2012-07-31. [Consulta: 4 gener 2008].
- ↑ Meletis, C. D. «Iodine: Health Implications of Deficiency». Journal of Evidence-Based Complementary & Alternative Medicine, vol. 16, 3, 2011, pàg. 190–194. DOI: 10.1177/2156587211414424. ISSN: 1533-2101.
- ↑ K. Smith. Trace Minerals in Foods. CRC Press, 24 August 1988, p. 273–. ISBN 978-0-8247-7835-4.
- ↑ Vos, T; Flaxman, A. D.; Naghavi, M; Lozano, R; Michaud, C; Ezzati, M; Shibuya, K; Salomon, J. A.; Abdalla, S «Years lived with disability (YLDs) for 1160 sequelae of 289 diseases and injuries 1990–2010: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2010». Lancet, vol. 380, 9859, Dec 15, 2012, pàg. 2163–96. DOI: 10.1016/S0140-6736(12)61729-2. PMC: 6350784. PMID: 23245607.
- ↑ GBD 2013 Mortality and Causes of Death, Collaborators «Global, regional, and national age-sex specific all-cause and cause-specific mortality for 240 causes of death, 1990–2013: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2013.». Lancet, vol. 385, 9963, 17 December 2014, pàg. 117–171. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)61682-2. PMC: 4340604. PMID: 25530442.