Viatjant: diferència entre les revisions
Línia 24: | Línia 24: | ||
== Anècdotes històriques == |
== Anècdotes històriques == |
||
*1740.<ref name="Tortella2017">{{cite book|author=Gabriel Tortella|title=Catalonia in Spain: History and Myth|url=https://books.google.com/books?id=_KUyDwAAQBAJ&pg=PA64|date=22 August 2017|publisher=Springer|isbn=978-3-319-54951-4|pages=64–}}</ref> |
|||
*1796. Memòria sobre Badajoz recordant les lleis que prohibeixen la venda ambulant de firandants francesos, catalans i altres.<ref name="LARRUGA1796">{{cite book|author=Eugenio LARRUGA|title=Memorias políticas y económicas sobre los frutos, comercio, fabricas y minas de España, con inclusion de los reales decretos, ordenes, cédulas, aranceles y ordenanzas expedidas para su gobierno y fomento|url=https://books.google.com/books?id=EmFkq7_IZh8C&pg=PA100|year=1796|pages=100–}}</ref> |
*1796. Memòria sobre Badajoz recordant les lleis que prohibeixen la venda ambulant de firandants francesos, catalans i altres.<ref name="LARRUGA1796">{{cite book|author=Eugenio LARRUGA|title=Memorias políticas y económicas sobre los frutos, comercio, fabricas y minas de España, con inclusion de los reales decretos, ordenes, cédulas, aranceles y ordenanzas expedidas para su gobierno y fomento|url=https://books.google.com/books?id=EmFkq7_IZh8C&pg=PA100|year=1796|pages=100–}}</ref> |
||
Revisió del 13:23, 14 març 2020
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Pau Nemo hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
En el món comercial i laboral, un viatjant o viatjanta és una persona que viatja per compte d’una empresa amb la finalitat de representar-la en operacions de compra i venda en les localitats visitades.[1]
La funció més típica era la de vendre, atendre directament les comandes dels clients consolidats i augmentar la cartera de clients.
Una figura familiar, des de temps antics (principalment des de la revolució industrial) fins als anys seixanta del segle vint, era la del viatjant català amb un maletí a la mà procurant vendre tota mena de productes en indrets propers i remots.
Antecedents
Un dels papers dels mercaders antics que venien productes en terres llunyanes era molt semblant al d’un viatjant. Alguns mercaders no eren propietaris del negoci i havien de viatjar i vendre a sou o comissió del comerciant principal.
Una altra figura tan antiga com els temps és la de venedor ambulant. Els venedors ambulants, portant les seves mercaderies, viatgen i venen. En aquest aspecte coincideixen amb els viatjants.
Viatjants catalans a Espanya
Segons Antoni Jutglar i Bernaus, a partir d’una xarxa de ferrocarrils important sorgiren els viatjants catalans, autors anònims de l’expansió comercial catalana a la península.[2]
Ciència
Art
- L’opereta Katiuska, la mujer rusa de Pablo Sorozábal Mariezkurrena, estrenada al Teatre Victòria de Barcelona l’any 1931, tracta d’un viatjant català de mitges.
- La mort d'un viatjant escrita per Arthut Miller està protagonitzada per un viatjant nord-americà.
Anècdotes històriques
- 1740.[3]
- 1796. Memòria sobre Badajoz recordant les lleis que prohibeixen la venda ambulant de firandants francesos, catalans i altres.[4]
- c1801. Alexander von Humboldt esmenta en les seves obres (dos o tres cops) la presència de viatjants catalans a Venezuela.[5]
Referències
- ↑ DCVB: Viatjant.
- ↑ José Luis Ortigosa Martín. La cuestión catalana II: Desde junio de 1713 hasta junio de 2018. Vision Libros, 8 October 2018, p. 136–. ISBN 978-84-17405-61-8.
- ↑ Gabriel Tortella. Catalonia in Spain: History and Myth. Springer, 22 August 2017, p. 64–. ISBN 978-3-319-54951-4.
- ↑ Eugenio LARRUGA. Memorias políticas y económicas sobre los frutos, comercio, fabricas y minas de España, con inclusion de los reales decretos, ordenes, cédulas, aranceles y ordenanzas expedidas para su gobierno y fomento, 1796, p. 100–.
- ↑ Alexander von Humboldt. Voyage aux régions équinoxiales du Nouveau Continent fait en 1799, 1800, 1801, 1802, 1803 et 1804. Librairie grecque-latine-allemande, 1826, p. 147–.