Síndrome de Balint: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
== Etiologia == |
== Etiologia == |
||
La Síndrome de Balint és |
La Síndrome de Balint és causada per lesions bilaterals a l’[[escorça parietal]] o parietooccipital. Les àrees afectades són la circumvolució angular, l’àrea dorsolateral del [[lòbul occipital]] i el precuni, al [[Lòbul parietal superior|lòbul parietal superior.]] Una [[aturada cardíaca]] o alguns [[Tumor|tumors]], com el [[glioma]] en forma de papallona, també poden ser causa d’aquest síndrome.(3) En general, és causat per lesions bilaterals aproximadament simètriques. |
||
== Quadre clínic == |
== Quadre clínic == |
||
Els símptomes de la |
Els símptomes de la Síndrome de Balint afecten molt al pacient degut a que danyen les [[habilitats visuoespacials]], l’escaneig visual i els mecanismes d’[[atenció]]. No s’ha de confondre amb incapacitat del pacient per complir amb les expectatives de progrés en qualsevol d’aquestes àrees de símptomes. (2) |
||
Aquesta síndrome està |
Aquesta síndrome està caracteritzada per tres grans [[Símptoma|símptomes]], els quals poden presentar-se a la vegada. |
||
En primer lloc, l'apràxia oculomotora, definida com una incapacitat a l'hora de canviar el focus d'atenció visual. La mirada del pacient no pot dirigir-se cap als objectes de l'espai, es manté fixa en un punt i la seva visió queda compresa al seu camp visual en cada moment. El pacient que la pateix mostra una mirada perduda. (3) |
En primer lloc, l'[[apràxia oculomotora]], definida com una incapacitat a l'hora de canviar el focus d'atenció visual. La mirada del pacient no pot dirigir-se cap als objectes de l'espai, es manté fixa en un punt i la seva visió queda compresa al seu [[camp visual]] en cada moment. El pacient que la pateix mostra una mirada perduda. (3) |
||
En segon lloc, trobem l'atàxia òptica, una alteració en la coordinació oculomanual voluntària. En aquest cas, el pacient a l'intentar agafar un objecte visualitzat, dirigeix malament les seves mans. (3) |
En segon lloc, trobem l'[[atàxia òptica]], una alteració en la coordinació oculomanual voluntària. En aquest cas, el pacient a l'intentar agafar un objecte visualitzat, dirigeix malament les seves mans. (3) |
||
En tercer lloc, trobem la simultagnòsia, un trastorn de l'atenció visual que fa únic el món del pacient: la percepció d'escenes i objectes està dispersa. Generalment es creu que el diagnòstic simultani està relacionat amb el dèficit d'atenció, però no està clar si aquest tipus de defecte es basa en els objectes o en l'espai. (1) |
En tercer lloc, trobem la [[simultagnòsia]], un trastorn de l'atenció visual que fa únic el món del pacient: la percepció d'escenes i objectes està dispersa. Generalment es creu que el diagnòstic simultani està relacionat amb el dèficit d'atenció, però no està clar si aquest tipus de defecte es basa en els objectes o en l'espai. (1) |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
== Referències == |
|||
| ⚫ | |||
<ref>{{Ref-publicació|article=A world unglued: simultanagnosia as a spatial restriction of attention|url=http://dx.doi.org/10.3389/fnhum.2013.00145|publicació=Frontiers in Human Neuroscience|data=2013|issn=1662-5161|volum=7|doi=10.3389/fnhum.2013.00145|nom=Kirsten A.|cognom=Dalrymple|nom2=Jason J. S.|cognom2=Barton|nom3=Alan|cognom3=Kingstone}}</ref> |
|||
<ref>{{Ref-web|url=https://en.wikipedia.org/wiki/Bálint%27s_syndrome|títol=Bálint's Syndrome|consulta=|llengua=Anglès|editor=Wikipedia|data=}}</ref> |
|||
<ref>{{Ref-publicació|cognom=González|nom=Begoña|article=|publicació=Neuropsicología de la percepción|url=http://cv.uoc.edu/annotation/35526708256c132e35ae82da1b199fa2/645604/PID_00241578/PID_00241578.html|data=|pàgines=|cognom2=Rodríguez|cognom3=Muñoz|nom2=Mercè|nom3=Elena|cognom4=Redolar|nom4=Diego|nom5=Marc|cognom5=Turon|font=FUOC. Fundación para la Universitat Oberta de Catalunya}}</ref> |
|||
Revisió del 23:32, 4 gen 2021
  | |
| Tipus | simultanagnosia (en)  , oculomotor apraxia (en) i optic ataxia (en) |
|---|---|
| Epònim | Rezső Bálint (en) i Gordon Morgan Holmes |
| Especialitat | neurologia |
| Clínica | |
| Símptomes | simultanagnosia (en) , optic ataxia (en) i oculomotor apraxia (en) |
| Classificació | |
| CIM-10 | H51.8 |
| CIM-9 | 368.16 |
| Recursos externs | |
| Orphanet | 363746 |
| UMLS CUI | C0270706 i C4707368 |
La Síndrome de Balint és una condició neuropatològica deguda per danys ocasionats a les regions parieto-occipitals del cervell, provocant una sèrie d'alteracions en la percepció visual del subjecte. Característicament es troben afectades: la circumval·lació angular, la zona dorsolateral del lòbul occipital i freqüentment el lòbul parietal superior.
Aquestes alteracions de la percepció visual es caracteritzen per una percepció no precisa dels objectes i l'impediment de la seva ubicació en l'espai de forma adequada, ocasionant confusions i intents d'agafar un objecte sense èxit. Aquestes alteracions dificulten i fins i tot impedeixen l'ús adaptatiu del sistema visual, destacant l'atàxia òptica, apràxia oculomotora, problemes de percepció i dificultats relacionades, com ara agnòsia visual. Pot afectar greument la vida quotidiana de la persona, degut a la pèrdua considerada de la seva funcionalitat.
Aquesta síndrome deu el seu nom als treballs del metge hongarès Rudolph Balint, que va investigar en un pacient aquests símptomes i més tard van ser confirmats en la posterior autòpsia del cas.
Classificació simptomàtica
Els símptomes es poden classificar en 3 tipus:
- La impossibilitat de processar les imatges com un conjunt. El pacient que ho pateix serà capaç de veure una persona que es troba a prop seu però no sabrà si es troba al seu costat o uns metres més enllà, ja que no podrà veure la imatge en el seu conjunt sinò cada una de les seves parts per separat.
- Problemes per coordinar els moviments dels braços acord amb el que s’està veient. El pacient només podrà agafar amb la mà un objecte que està veient després de molts intents.
- Problemes per moure els ulls
Etiologia
La Síndrome de Balint és causada per lesions bilaterals a l’escorça parietal o parietooccipital. Les àrees afectades són la circumvolució angular, l’àrea dorsolateral del lòbul occipital i el precuni, al lòbul parietal superior. Una aturada cardíaca o alguns tumors, com el glioma en forma de papallona, també poden ser causa d’aquest síndrome.(3) En general, és causat per lesions bilaterals aproximadament simètriques.
Quadre clínic
Els símptomes de la Síndrome de Balint afecten molt al pacient degut a que danyen les habilitats visuoespacials, l’escaneig visual i els mecanismes d’atenció. No s’ha de confondre amb incapacitat del pacient per complir amb les expectatives de progrés en qualsevol d’aquestes àrees de símptomes. (2)
Aquesta síndrome està caracteritzada per tres grans símptomes, els quals poden presentar-se a la vegada. En primer lloc, l'apràxia oculomotora, definida com una incapacitat a l'hora de canviar el focus d'atenció visual. La mirada del pacient no pot dirigir-se cap als objectes de l'espai, es manté fixa en un punt i la seva visió queda compresa al seu camp visual en cada moment. El pacient que la pateix mostra una mirada perduda. (3) En segon lloc, trobem l'atàxia òptica, una alteració en la coordinació oculomanual voluntària. En aquest cas, el pacient a l'intentar agafar un objecte visualitzat, dirigeix malament les seves mans. (3) En tercer lloc, trobem la simultagnòsia, un trastorn de l'atenció visual que fa únic el món del pacient: la percepció d'escenes i objectes està dispersa. Generalment es creu que el diagnòstic simultani està relacionat amb el dèficit d'atenció, però no està clar si aquest tipus de defecte es basa en els objectes o en l'espai. (1)
Manifestacions
Després de patir agressions cerebrals bilaterals, aquests són alguns dels signes que indiquen una possible síndrome de Balint:Després de patir agressions cerebrals bilaterals, aquests són alguns dels signes que indiquen una possible Síndrome de Balint:
- Limitació del seu camp visual. (pot percebre únicament els estímuls presentats de 35 a 40°). No pot fixar la mirada en un estímul visual concret. (apràxia òptica)
- El pacient no és capaç d'agafar un objecte, encara que se centri en ell, de manera que intenta agafar un que no existeix o que intenta menjar amb una cullera, però no sap portar-la a la boca, encara que ho pugui aconseguir finalment per assaig i error. (atàxia òptica)
- Només pot percebre un objecte a la vegada, pot veure el fons i no l'objecte que hi ha o al revés, pot veure l'objecte, però no el fons. (simultagnòsia) (2)
Referències
- ↑ Dalrymple, Kirsten A.; Barton, Jason J. S.; Kingstone, Alan «A world unglued: simultanagnosia as a spatial restriction of attention». Frontiers in Human Neuroscience, 7, 2013. DOI: 10.3389/fnhum.2013.00145. ISSN: 1662-5161.
- ↑ «Bálint's Syndrome» (en anglès). Wikipedia.
- ↑ González, Begoña; Rodríguez, Mercè; Muñoz, Elena; Redolar, Diego; Turon, Marc Neuropsicología de la percepción.