Mare Nectaris: diferència entre les revisions

Mare Nectaris
	;
Dades generals
Tipus	mar lunar
Cos astronòmic	Lluna
Dades geogràfiques
Coordenades	15° 11′ S, 34° 36′ E / 15.19°S,34.6°E
Quadrangle	LQ20
Localització
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature	3683

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 23:58, 14 ago 2021

El Mare Nectaris (en llatí nectaris «Mar del Nèctar») és un petit mar lunar (una plana de lava volcànica lunar) situat entre el Mare Tranquillitatis i el Mare Fecunditatis. A l'oest queda delimitat per les altures dels Montes Pyrenaeus i una mica al sud del seu centre geogràfic es troba el cràter Rosse i es el mes visible a la zona sud lunar a la sortida del sol.^[1] Els Montes Pyrenaeus limiten amb el mare a l’est i el Sinus Asperitatis es fusiona amb la seva vora nord-oest. Té una mida de 84.000 quilòmetres quadrats.^[2] El seu diàmetre es de 340 km.^[3]

El mar té una profunditat d'uns 1.000 m i està datat bàsicament als períodes Nectarià i Imbrià inferior, amb parts de l'Imbrià superior; de fet el període Nectarià rep el nom a partir de l'impacte que va formar el Mare Nectaris.^[4]^[5]

Situació

Diversos grans cràters estan situats a les fronteres de Mare Nectaris. El més gran és el Fracastorius^[6] ple de lava (124 km), que es fusiona amb la costa sud del mar. Un important trio de cràters de 100 km Theophilus, Cyrillus i Catherina es troba a prop de la costa nord-oest. Una altra característica destacable és un "cràter fantasma" Daguerre, gairebé completament cobert de lava, a la part nord de Mare Nectaris. ^[6]

Geologia

La part central de l'Mare Nectaris és notablement plana i no té cràters importants. S'estima que la capa de lava solidificada és de només un quilòmetre de gruix.

La conca original té uns límits ben definits en la seva part sud-oest per Rupes Altai, i per una escarpament a l'est de l'cràter Censorinus, al nord. Aquest límit resulta una mica menys evident en la vora occidental de l'Sinus Asperitatis i en el cràter Kant, a la part oest.

El cràter Theophilus és d'època eratosteniana i, per tant, més jove que el mar que l'envolta i on s'hi han produit uns quants grabens al marge occidental del mar.^[7]

Una concentració de massa (mascon), o alta gravitatòria, es va identificar al centre de Mare Nectaris a partir del seguiment Doppler de les cinc naus espacials Lunar Orbiter el 1968.^[8] El mascon es va confirmar i va cartografiar a major resolució amb missions orbitadores posteriors com Lunar Prospector i GRAIL.

Galeria

Conca de Mare Nectaris (mosaic d’imatges LRO). Rupes Altai és una fina ratlla brillant a la part inferior esquerra
Mapa topogràfic de la mateixa àrea (dades LRO)
Mapa de gravetat basat en GRAIL
Vista obliqua orientada al sud-est, des de l'Apolo 11. El gran cràter a la dreta del centre és Theophilus i Mädler a la seva esquerra. Fracastorius és a prop de l’horitzó central i la muntanya blanca de l’horitzó de la dreta forma part de les Rupes Altai. El cràter en forma de llàgrima a la part inferior esquerra és Torricelli.

Referències

↑ Westfall, John E. Atlas of the Lunar Terminator (en anglès). Cambridge University Press, 2000-06-08, p. 76. ISBN 978-0-521-59002-0.
↑ Whitford-Stark, J. L. «A preliminary analysis of lunar extra-mare basalts: Distribution, compositions, ages, volumes, and eruption styles» (en anglès). The moon and the planets, 26, 3, 01-05-1982, pàg. 323–338. DOI: 10.1007/BF00928015. ISSN: 1573-0794.
↑ «Planetary Names: Mare, maria: Mare Nectaris on Moon». Gazetteer of Planetary Nomenclature. International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN), 2014. [Consulta: 14 agost 2021].
↑ Tanaka K.L.; Hartmann W.K. (2012). "Chapter 15 – The Planetary Time Scale". In F. M. Gradstein; J. G. Ogg; M. D. Schmitz; G. M. Ogg (eds.). The Geologic Time Scale. Elsevier Science Limited. pp. 275–298. doi:10.1016/B978-0-444-59425-9.00015-9. ISBN 978-0-444-59425-9.
↑ Byrne, Charles. «Nectaris Bassin Region». A: Lunar Orbiter Photographic Atlas of the Near Side of the Moon (en anglès). Springer Science & Business Media, 2010-03-17. ISBN 978-1-84628-154-9.
↑ ^6,0 ^6,1 Grego, Peter. The Moon and How to Observe It (en anglès). Springer Science & Business Media, 2006-01-27, p. 220. ISBN 978-1-84628-243-0.
↑ «Mare Nectaris». lunar.arc.nasa.gov., 16-06-2002. [Consulta: 14 agost 2021].
↑ Muller, P. M.; Sjogren, W. L. «Mascons: lunar mass concentrations». Science (New York, N.Y.), 161, 3842, 16-08-1968, pàg. 680–684. DOI: 10.1126/science.161.3842.680. ISSN: 0036-8075. PMID: 17801458.

Coordenades: -15.2ºN 35.5ºE

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare Nectaris

[1] Westfall, John E. Atlas of the Lunar Terminator (en anglès). Cambridge University Press, 2000-06-08, p. 76. ISBN 978-0-521-59002-0.

[2] Whitford-Stark, J. L. «A preliminary analysis of lunar extra-mare basalts: Distribution, compositions, ages, volumes, and eruption styles» (en anglès). The moon and the planets, 26, 3, 01-05-1982, pàg. 323–338. DOI: 10.1007/BF00928015. ISSN: 1573-0794.

[3] «Planetary Names: Mare, maria: Mare Nectaris on Moon». Gazetteer of Planetary Nomenclature. International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN), 2014. [Consulta: 14 agost 2021].

[4] Tanaka K.L.; Hartmann W.K. (2012). "Chapter 15 – The Planetary Time Scale". In F. M. Gradstein; J. G. Ogg; M. D. Schmitz; G. M. Ogg (eds.). The Geologic Time Scale. Elsevier Science Limited. pp. 275–298. doi:10.1016/B978-0-444-59425-9.00015-9. ISBN 978-0-444-59425-9.

[5] Byrne, Charles. «Nectaris Bassin Region». A: Lunar Orbiter Photographic Atlas of the Near Side of the Moon (en anglès). Springer Science & Business Media, 2010-03-17. ISBN 978-1-84628-154-9.

[:0-6] 6,0 ^6,1 Grego, Peter. The Moon and How to Observe It (en anglès). Springer Science & Business Media, 2006-01-27, p. 220. ISBN 978-1-84628-243-0.

[7] «Mare Nectaris». lunar.arc.nasa.gov., 16-06-2002. [Consulta: 14 agost 2021].

[8] Muller, P. M.; Sjogren, W. L. «Mascons: lunar mass concentrations». Science (New York, N.Y.), 161, 3842, 16-08-1968, pàg. 680–684. DOI: 10.1126/science.161.3842.680. ISSN: 0036-8075. PMID: 17801458.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{AGE}}
-El '''Mare Nectaris''' (en [[llatí]] ''nectaris'' «Mar del Nèctar») és un petit [[mar lunar]] (una plana de lava volcànica lunar) situat entre el [[Mare Tranquillitatis]] i el [[Mare Fecunditatis]]. A l'oest queda delimitat per les altures dels [[Montes Pyrenaeus]] i una mica al sud del seu centre geogràfic es troba el [[Rosse (cràter)|cràter Rosse]]. Els [[Montes Pyrenaeus]] limiten amb el mare a l’est i el [[Sinus Asperitatis]] es fusiona amb la seva vora nord-oest. Té una mida de 84.000 quilòmetres quadrats.<ref>{{Ref-publicació|article=A preliminary analysis of lunar extra-mare basalts: Distribution, compositions, ages, volumes, and eruption styles|url=https://doi.org/10.1007/BF00928015|publicació=The moon and the planets|data=1982-05-01|issn=1573-0794|pàgines=323–338|volum=26|exemplar=3|doi=10.1007/BF00928015|llengua=en|nom=J. L.|cognom=Whitford-Stark}}</ref> El seu diàmetre es de 340 km.<ref>{{Ref-web|títol=Planetary Names: Mare, maria: Mare Nectaris on Moon|url=https://planetarynames.wr.usgs.gov/Feature/3683|consulta=2021-08-14|editor=Gazetteer of Planetary Nomenclature. International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN)|data=2014}}</ref>
+El '''Mare Nectaris''' (en [[llatí]] ''nectaris'' «Mar del Nèctar») és un petit [[mar lunar]] (una plana de lava volcànica lunar) situat entre el [[Mare Tranquillitatis]] i el [[Mare Fecunditatis]]. A l'oest queda delimitat per les altures dels [[Montes Pyrenaeus]] i una mica al sud del seu centre geogràfic es troba el [[Rosse (cràter)|cràter Rosse]] i es el mes visible a la zona sud lunar a la sortida del sol.<ref>{{Ref-llibre|títol=Atlas of the Lunar Terminator|url=https://books.google.es/books?id=xaMqlhvo8NsC&pg=PA76&dq=Mare+nectaris&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwi0-aCFv7HyAhWsRvEDHQdqDroQ6AEwCHoECAIQAg#v=onepage&q=Mare%20nectaris&f=false|editorial=Cambridge University Press|data=2000-06-08|isbn=978-0-521-59002-0|llengua=en|nom=John E.|cognom=Westfall|pàgines=76}}</ref> Els [[Montes Pyrenaeus]] limiten amb el mare a l’est i el [[Sinus Asperitatis]] es fusiona amb la seva vora nord-oest. Té una mida de 84.000 quilòmetres quadrats.<ref>{{Ref-publicació|article=A preliminary analysis of lunar extra-mare basalts: Distribution, compositions, ages, volumes, and eruption styles|url=https://doi.org/10.1007/BF00928015|publicació=The moon and the planets|data=1982-05-01|issn=1573-0794|pàgines=323–338|volum=26|exemplar=3|doi=10.1007/BF00928015|llengua=en|nom=J. L.|cognom=Whitford-Stark}}</ref> El seu diàmetre es de 340 km.<ref>{{Ref-web|títol=Planetary Names: Mare, maria: Mare Nectaris on Moon|url=https://planetarynames.wr.usgs.gov/Feature/3683|consulta=2021-08-14|editor=Gazetteer of Planetary Nomenclature. International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN)|data=2014}}</ref>
-El mar té una profunditat d'uns 1.000 m i està datat bàsicament als períodes [[Nectarià]] i [[Imbrià inferior]], amb parts de l'[[Imbrià superior]]; de fet el període Nectarià rep el nom a partir de l'impacte que va formar el ''Mare Nectaris''. El cràter [[Theophilus (cràter)|Theophilus]] és d'època [[Eratostenià|eratosteniana]] i, per tant, més jove que el mar que l'envolta.
+El mar té una profunditat d'uns 1.000 m i està datat bàsicament als períodes [[Nectarià]] i [[Imbrià inferior]], amb parts de l'[[Imbrià superior]]; de fet el període Nectarià rep el nom a partir de l'impacte que va formar el ''Mare Nectaris''.<ref>Tanaka K.L.; Hartmann W.K. (2012). "Chapter 15 – The Planetary Time Scale". In F. M. Gradstein; J. G. Ogg; M. D. Schmitz; G. M. Ogg (eds.). ''The Geologic Time Scale''. Elsevier Science Limited. pp. 275–298. [[doi:10.1016/B978-0-444-59425-9.00015-9]]. ISBN <bdi>978-0-444-59425-9</bdi>.</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Lunar Orbiter Photographic Atlas of the Near Side of the Moon|url=https://books.google.es/books?id=MPQ5VZDfnM8C&pg=PT163&dq=mare+nectaris&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwixkO39vbHyAhVb_rsIHd6SBzAQ6AEwAXoECAYQAg#v=onepage&q=mare%20nectaris&f=false|editorial=Springer Science & Business Media|data=2010-03-17|isbn=978-1-84628-154-9|llengua=en|nom=Charles|cognom=Byrne|capítol=Nectaris Bassin Region}}</ref>
 == Situació ==
-Diversos grans cràters estan situats a les fronteres de Mare Nectaris. El més gran és el [[Fracastorius (cràter)|Fracastorius]] ple de lava (124 km), que es fusiona amb la costa sud del mar. Un important trio de cràters de 100 km [[Teòfil (cràter)|Theophilus]], [[Ciril (cràter)|Cyrillus]] i [[Caterina (cràter)|Catherina]] es troba a prop de la costa nord-oest. Una altra característica destacable és un "cràter fantasma" Daguerre, gairebé completament cobert de lava, a la part nord de ''Mare Nectaris''. <ref>{{Ref-llibre|títol=The Moon and How to Observe It|url=https://books.google.co.uk/books?id=0wh5HABxVksC&pg=PA220&dq=Nectaris&redir_esc=y|editorial=Springer Science & Business Media|data=2006-01-27|isbn=978-1-84628-243-0|llengua=en|nom=Peter|cognom=Grego}}</ref>
+Diversos grans cràters estan situats a les fronteres de Mare Nectaris. El més gran és el [[Fracastorius (cràter)|Fracastorius]]<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=The Moon and How to Observe It|url=https://books.google.es/books?id=0wh5HABxVksC&pg=PA220&dq=mare+nectaris&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwixkO39vbHyAhVb_rsIHd6SBzAQ6AEwBnoECAQQAg#v=onepage&q=mare%20nectaris&f=false|editorial=Springer Science & Business Media|data=2006-01-27|isbn=978-1-84628-243-0|llengua=en|nom=Peter|cognom=Grego|pàgines=220}}</ref> ple de lava (124 km), que es fusiona amb la costa sud del mar. Un important trio de cràters de 100 km [[Teòfil (cràter)|Theophilus]], [[Ciril (cràter)|Cyrillus]] i [[Caterina (cràter)|Catherina]] es troba a prop de la costa nord-oest. Una altra característica destacable és un "cràter fantasma" Daguerre, gairebé completament cobert de lava, a la part nord de ''Mare Nectaris''. <ref name=":0" />
+== Geologia ==
+La part central de l'''Mare Nectaris'' és notablement plana i no té [[Cràter lunar|cràters]] importants. S'estima que la capa de [[lava]] solidificada és de només un quilòmetre de gruix.
+La conca original té uns límits ben definits en la seva part sud-oest per [[Rupes Altai]], i per una escarpament a l'est de l'[[cràter Censorinus]], al nord. Aquest límit resulta una mica menys evident en la vora occidental de l'[[Sinus Asperitatis]] i en el [[Kant (cràter)|cràter Kant]], a la part oest.
+El cràter [[Theophilus (cràter)|Theophilus]] és d'època [[Eratostenià|eratosteniana]] i, per tant, més jove que el mar que l'envolta i on s'hi han produit uns quants [[Graben|grabens]] al marge occidental del mar.<ref>{{Ref-web|títol=Mare Nectaris|url=https://web.archive.org/web/20020616172845/http://lunar.arc.nasa.gov/science/atlas/mare/mnectaris.htm|data=2002-06-16|consulta=2021-08-14|editor=lunar.arc.nasa.gov.}}</ref>
+Una [[concentració de massa]] (mascon), o alta gravitatòria, es va identificar al centre de Mare Nectaris a partir del seguiment Doppler de les cinc naus espacials [[Programa Lunar Orbiter|Lunar Orbiter]] el 1968.<ref>{{Ref-publicació|article=Mascons: lunar mass concentrations|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/17801458/|publicació=Science (New York, N.Y.)|data=1968-08-16|issn=0036-8075|pmid=17801458|pàgines=680–684|volum=161|exemplar=3842|doi=10.1126/science.161.3842.680|nom=P. M.|cognom=Muller|nom2=W. L.|cognom2=Sjogren}}</ref> El mascon es va confirmar i va cartografiar a major resolució amb [[Missions d'orbitadors|missions orbitadores]] posteriors com [[Lunar Prospector]] i [[Gravity Recovery and Interior Laboratory|GRAIL]].
+== Galeria ==
+<gallery heights="200px" mode="packed">
+File:Mare Nectaris (LRO).png|Conca de Mare Nectaris (mosaic d’imatges [[Lunar Reconnaissance Orbiter|LRO]]). [[Rupes Altai]] és una fina ratlla brillant a la part inferior esquerra
+File:Mare Nectaris (GLD100).jpg|Mapa topogràfic de la mateixa àrea (dades LRO)
+File:Nectaris basin GRAIL gravity.jpg|Mapa de gravetat basat en [[Gravity Recovery and Interior Laboratory|GRAIL]]
+File:Mare Nectaris AS11-42-6241.jpg|Vista obliqua orientada al sud-est, des de l'[[Apollo 11|Apolo 11]]. El gran cràter a la dreta del centre és [[Teòfil (cràter)|Theophilus]] i [[Mädler (cràter)|Mädler]] a la seva esquerra. [[Fracastorius (cràter)|Fracastorius]] és a prop de l’horitzó central i la muntanya blanca de l’horitzó de la dreta forma part de les Rupes Altai. El cràter en forma de llàgrima a la part inferior esquerra és [[Torricelli (cràter)|Torricelli]].
+</gallery>
 == Referències ==

Selenografia
Maria	Anguis · Australe · Cognitum · Crisium · Fecunditatis · Frigoris · Humboldtianum · Humorum · Imbrium · Ingenii · Insularum · Marginis · Moscoviense · Nectaris · Nubium · Orientale · Serenitatis · Smythii · Spumans · Tranquillitatis · Undarum · Vaporum
Oceanus	Procellarum
Lacus	Aestatis · Autumni · Bonitatis · Doloris · Excellentiae · Felicitatis · Gaudii · Hiemalis · Lenitatis · Luxuriae · Mortis · Oblivionis · Odii · Perseverantiae · Solitudinis · Somniorum · Spei · Temporis · Timoris · Veris
Sinus	Aestuum · Amoris · Asperitatis · Concordiae · Fidei · Honoris · Iridum · Lunicus · Medii · Roris · Successus
Paludes	Epidemiarum · Putredinis · Somni