Pikachurina: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 31: | Línia 31: | ||
== Funció == |
== Funció == |
||
Les interaccions entre la pikachurina y el distroglicà estan ampliament relacionades amb el manteniment de les estructures de las sinapsis de la retina, les transmissions de senyals sinàptiques i les funcions visuals. |
|||
La pikachurina té un processament post-traduccional especific per cada teixit de la retina, els mecanismes utilitzats per aquest encara han de ser determinats.<ref>{{Ref-publicació|article=Cell Specific Post-Translational Processing of Pikachurin, A Protein Involved in Retinal Synaptogenesis|url=https://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0050552|publicació=PLoS ONE|data=2012-12-04|issn=1932-6203|pàgines=e50552|volum=7|exemplar=12|doi=10.1371/journal.pone.0050552|llengua=en|nom=Jianzhong|cognom=Han|nom2=Ellen|cognom2=Townes-Anderson}}</ref> |
|||
Aquesta proteïna extracel·lular de membrana controla la connexió sinàptica normal entre el fotorreceptor i les cèl·lules bipolars de la retina que són essencials per l’augment dels electrorretinogrames durant l’adaptació a la llum.També és essencial per l’increment de l’ona b fotòpica.[https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/26091521/] |
|||
* '''Interacció de la pikachurina amb el distroglicà''' |
* '''Interacció de la pikachurina amb el distroglicà''' |
||
La pikachurina s’uneix directament amb el domini extracel·lular d’un [[proteoglicà]] transmembrana anomenat distroglicà, cosa que assenyala que aquesta proteïna és un lligand d’aquest receptor en la retina.<ref name=":0" /> |
|||
| ⚫ | |||
La interacció presinàptica de la pikachurina amb el distroglicà en els terminals dels fotorrecpetors és important per la formació d’estructures sinàptiques de cinta i de la mateixa manera per la electrofisiologia normal de la retina. <ref>{{Ref-publicació|article=Presynaptic Dystroglycan–Pikachurin Complex Regulates the Proper Synaptic Connection between Retinal Photoreceptor and Bipolar Cells|nom=Yoshihiro|nom5=Shoichi|cognom4=Kajimura|nom4=Naoko|cognom3=Chaya|nom3=Taro|cognom2=Araki|nom2=Fumiyuki|cognom=Omori|llengua=en|url=https://www.jneurosci.org/content/32/18/6126|doi=10.1523/JNEUROSCI.0322-12.2012|exemplar=18|volum=32|pàgines=6126–6137|pmid=22553019|pmc=PMC6622127|issn=0270-6474|data=2012-05-02|publicació=Journal of Neuroscience|cognom5=Irie}}</ref> |
|||
| ⚫ | |||
La pikachurina forma part d’un complexe presinàptic amb la sub-unitat α-distroglicà i la distrofina tant en les sinapsis de les cèl·lules fotoreceptores [[Con (cèl·lula)|cons]] com en en els [[Bastonet de la retina|bastonets de la retina]]. Aquest intervé en la formació de connexions sinàptiques entre els terminals dels axons fotoreceptors i les puntes dendrítiques de les cèl·lules bipolars. |
La pikachurina forma part d’un complexe presinàptic amb la sub-unitat α-distroglicà i la distrofina tant en les sinapsis de les cèl·lules fotoreceptores [[Con (cèl·lula)|cons]] com en en els [[Bastonet de la retina|bastonets de la retina]]. Aquest intervé en la formació de connexions sinàptiques entre els terminals dels axons fotoreceptors i les puntes dendrítiques de les cèl·lules bipolars. |
||
Els defectes de qualsevol d’aquests gens donarà lloc a electroretinogrames (ERG) anormals en els mamífers.<ref>{{Ref-llibre|títol=Structure and Development of the Photoreceptor Ribbon Synapse|url=https://doi.org/10.1007/978-4-431-54880-5_8|editorial=Springer Japan|data=2014|lloc=Tokyo|isbn=978-4-431-54880-5|pàgines=199–215|doi=10.1007/978-4-431-54880-5_8|llengua=en|nom=Yoshihiro|cognom=Omori|nom2=Takahisa|cognom2=Furukawa}}</ref> |
Els defectes de qualsevol d’aquests gens donarà lloc a electroretinogrames (ERG) anormals en els mamífers.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Structure and Development of the Photoreceptor Ribbon Synapse|url=https://doi.org/10.1007/978-4-431-54880-5_8|editorial=Springer Japan|data=2014|lloc=Tokyo|isbn=978-4-431-54880-5|pàgines=199–215|doi=10.1007/978-4-431-54880-5_8|llengua=en|nom=Yoshihiro|cognom=Omori|nom2=Takahisa|cognom2=Furukawa}}</ref> |
||
== Síntesis == |
== Síntesis == |
||
Revisió del 02:36, 9 nov 2021
| Substància | proteïna  |
|---|---|
| Massa molecular | 111.271 (Da) |
| Epònim | Pikachu |
| Identificadors | |
| RefSeq | NP_001192230, NP_689616, NP_877950 i NP_877953 |
| UniProt Q63HQ2 | |
La pikachurina és una proteïna.[1]
Història
La pikachurina vas ser descrita per primer cop en 2008 per Shigeru Sato et al., un grup de 18 científics japonesos de l'Institut de Biosciència d’Osaka.[2] Aquesta proteïna està involucrada en la transmissió d’informació visual des de la retina fins al cervell a través del sistema nerviós central. Més específicament, la pikachurina és la responsable d'incrementar la velocitat de transmissió de la senyal entre la cèl·lula fotoreceptora i la interneurona bipolar. Aquesta funció va ser la raó per la qual es va decidir nomenar la proteïna en honor a Pikachu, una criatura de la franquícia Pokémon, al presentar una equiparable agilitat i rapidesa.[3]
La pikachurina es va descobrir durant un anàlisi microarray que comparaba els perfils d’expressió gènica de las retinas de ratolins genoanul·lats amb Otx2 suprimit i ratolins amb gens de tipus salvatge (wild type en anglès). Mitjançant un anàlisi RT-PCR, es va confirmar que el gen Otx2 és el responsable de la regulació de l’expressió de la pikachurina degut al fet de que els ratolins amb aquest gen inoperant mostraven una absència de pikachurina en la retina. Per tal d’ubicar la proteïna en l’esquerda sinàptica de la sinapsis en cinta del fotoreceptor es van emprar anticossos fluorescents. Ademés, es va utilitzar la selecció de teixit en el qual hi havia disrupció gènica de pikachurina per determinar que aquesta proteïna és necessària per la correcte transmissió sinàptica de senyals i per la funció visual. Finalment, es va demostrar la interacció entre α-distroglicà i la pikachurina a través d'immunoprecipitació.[4]
Estructura
Estructura primària
La pikachurina és una proteïna extracel·lular que consta de 1.017 aminoàcids, els primers 24 dels quals formen un pèptid senyal, i té una massa molecular de 111.271 Daltons.
Estructura secundària i terciària
Actualment se sap que aquesta proteïna té com a motiu la seqüència de pèptid senyal prèviament mencionada i també té les modificacions posttraduccionals següents: 8 fosforilacions (S113, Y117, S127, S200, S225, S273, T283 i S298), 2 ubiqüitinacions (K289 i K761) i 3 acetilacions (K554, K715 i K729). També presenta una N-glicosilació a l'asparagina 47 i dues O-glicosilacions a les treonines 312 i 319 de la seva estructura primària. Una altra característica de la proteïna és que té presència d'uns 11 ponts disulfur que es poden explicar gràcies a la presència de tres tipus de dominis que formen la seva estructura:
- Fibronectina tipus III (FN3):
Aquest domini es caracteritza per tenir una mitjana de 100 aminoàcids i una estructura amb un plegament tipus sandvitx beta amb una làmina que té 4 cadenes β i una altra de 3. Allò que distingeix aquest domini dels altres tipus és l'absència de ponts disulfur en la seva estructura, a més a més s'ha trobat múltiples vegades el motiu RGD en la FN3, que es coneix com la seqüència encarregada de regular els acoblaments de les cèl·lules. FN3 és molt comú en proteïnes extracel·lulars i animals. En aquest cas, se sap que la pikachurina conté dos dominis d'aquest tipus, sent de 96 i 100 aminoàcids de llargària en les posicions 37-136 i 144-239.
- EGF-like:
Aquest domini es caracteritza per ser d'uns 30-40 aminoàcids de llargària dels quals sis són cisteïnes que formen els tres ponts disulfur que distingeixen el polipèptid EGF. Com el domini anterior, està present sobretot en proteïnes animals. Consisteix en dues làmines β que són referides com la làmina major i la menor, ambdues de dues cadenes i aquesta última està enllaçada per un llaç al carboni terminal. Concretament, la pikachurina presenta tres d'aquest tipus de domini, sent de 37, 38 i 39 aminoàcids de llargària i amb les posicions 343-381, 565-602 i 784-820.
- Laminina G-like (LG):
Aquest domini es caracteritza per ser d'una mitjana de 180 aminoàcids de llargària, a més a més de trobar-se normalment en proteïnes extracel·lulars. La laminina consta de tres cadenes, l'alfa, la beta i la gamma. En el carboni terminal de l’alfa es pot distingir 5 dominis LG dels quals els tipus que tenen més relació amb la pikachurina són els LG4 i LG5 que contenen llocs d'unió per les heparines, pels sulfat i pel receptor distroglicà. Una part de l'estructura de la cadena alfa 2 del LG5 s'ha descobert que consta d'un sandvitx beta amb dues làmines β on hi ha 14 cadenes β col·locades antiparal·lelament [5]. La pikachurina presenta tres dominis LG, sent de 179, 180 i 180 aminoàcids de llargària amb les respectives posicions de 386-564, 609-788 i 835-1014.
Estructura quaternària
Actualment, se sap que aquesta proteïna normalment actua com a monòmer, però pot interaccionar amb l'alfa-distroglicà (DAG1) com a subunitat i aquest complex que formen és molt important per la connexió sinàptica dels fotoreceptors de la retina.[6]
Funció
Les interaccions entre la pikachurina y el distroglicà estan ampliament relacionades amb el manteniment de les estructures de las sinapsis de la retina, les transmissions de senyals sinàptiques i les funcions visuals.
La pikachurina té un processament post-traduccional especific per cada teixit de la retina, els mecanismes utilitzats per aquest encara han de ser determinats.[7]
Aquesta proteïna extracel·lular de membrana controla la connexió sinàptica normal entre el fotorreceptor i les cèl·lules bipolars de la retina que són essencials per l’augment dels electrorretinogrames durant l’adaptació a la llum.També és essencial per l’increment de l’ona b fotòpica.[1]
- Interacció de la pikachurina amb el distroglicà
La pikachurina s’uneix directament amb el domini extracel·lular d’un proteoglicà transmembrana anomenat distroglicà, cosa que assenyala que aquesta proteïna és un lligand d’aquest receptor en la retina.[8]
La interacció presinàptica de la pikachurina amb el distroglicà en els terminals dels fotorrecpetors és important per la formació d’estructures sinàptiques de cinta i de la mateixa manera per la electrofisiologia normal de la retina. [9]
- Complexe distrofina-distroglicà-pikachurina
La pikachurina forma part d’un complexe presinàptic amb la sub-unitat α-distroglicà i la distrofina tant en les sinapsis de les cèl·lules fotoreceptores cons com en en els bastonets de la retina. Aquest intervé en la formació de connexions sinàptiques entre els terminals dels axons fotoreceptors i les puntes dendrítiques de les cèl·lules bipolars.
Els defectes de qualsevol d’aquests gens donarà lloc a electroretinogrames (ERG) anormals en els mamífers.[8]
Síntesis
Importància mèdica
Distròfies musculars
S’han trobat diverses relacions entre les mutacions dels gens LARGE1 i POMGnT1 i una alteració en el funcionament de la Pikachurina.
El gen LARGE1 és responsable de codificar un enzim glicosiltransferasa que participa en la glicosilació del α-distroglicà.[10] Mutacions en aquest gen poden resultar en el síndrome de Walker-Wargurg, un tipus de distròfia muscular que afecta el desenvolupament dels músculs, cervell i ulls.[11] Per altre banda, el gen POMGnT1 participa en la glicosilació O-mannosil, una modificació post-traduccional del α-distroglicà.[12] Mutacions en el gen POMGnT1 resulten en la malaltia múscul-ull-cervell (muscle-eye-brain disease (MEB) en anglès), un tipus de distròfia muscular congènita. Ambdós processos post-traduccionals de glicosilació són essencials perquè es doni la unió eficaç entre el distroglicà i la pikachurina. Addicionalment, en models animals amb els gens LARGE1 i POMGnT1 suprimits s’ha observat una alteració severa de la localització de la pikachurina en la capa plexiforme externa sinàptica de la retina, sugerint que aquests gens també estan involucrats en la correcte localització de la proteïna.[13]
Tenint en compte l’importància dels gens LARGE1 i POMGnT1 en el funcionament de la pikachurina es pot establir un vincle entre la disfunció de la proteïna i les distròfies musculars que sorgeixen de les mutacions d’aquests gens. Aquest vincle es resaltat en estudis realitzats sobre ratolins modificats per suprimir l’expressió de pikachurina, ja que aquests animals mostraven una aposició inadequada de les puntes dendrítiques de les cèl·lules bipolars amb les sinapsis en cinta dels fotoreceptors, alteracions de les ondes b dels electroretinogrames (ERG), tant en condicions escotòpiques com fotòpiques, i una atenuació de les respostes optocinètiques.[14] Aquestes alteracions representen anormalitats retinals electrofisiològiques similars a les presents en les distròfies musculars causades per mutacions en els gens LARGE1 i POMGnT1, un fet que presenta una possible explicació per la patogènesi molecular de les anomalies oculars d’aquestes distròfies.[13]
Importància biomèdica
Vegeu també
Els enllaços suggerits a continuació són de pàgines en anglès donada l’absència de la seva informació en català:
- EGF-like
- Q63HQ2
Referències
- ↑ «EGFLAM - Pikachurin precursor - Homo sapiens (Human) - EGFLAM gene & protein» (en anglès). [Consulta: 29 octubre 2021].
- ↑ «Discovered Vision Protein Named After Pikachu» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Pikachurin, I Choose You!» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Pikachurin - Discovery and Nomenclature» (en anglès). [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ Hohenester, Erhard; Tisi, Dominic; Talts, Jan F.; Timpl, Rupert «The Crystal Structure of a Laminin G–like Module Reveals the Molecular Basis of α-Dystroglycan Binding to Laminins, Perlecan, and Agrin» (en anglès). Molecular Cell, 4, 5, 1999-11, pàg. 783–792. DOI: 10.1016/S1097-2765(00)80388-3.
- ↑ Timpl, Rupert; Tisi, Dominic; Talts, Jan F.; Andac, Zeynep; Sasaki, Takako «Structure and function of laminin LG modules» (en anglès). Matrix Biology, 19, 4, 2000-08, pàg. 309–317. DOI: 10.1016/S0945-053X(00)00072-X.
- ↑ Han, Jianzhong; Townes-Anderson, Ellen «Cell Specific Post-Translational Processing of Pikachurin, A Protein Involved in Retinal Synaptogenesis» (en anglès). PLoS ONE, 7, 12, 04-12-2012, pàg. e50552. DOI: 10.1371/journal.pone.0050552. ISSN: 1932-6203.
- ↑ 8,0 8,1 Omori, Yoshihiro; Furukawa, Takahisa. Structure and Development of the Photoreceptor Ribbon Synapse (en anglès). Tokyo: Springer Japan, 2014, p. 199–215. DOI 10.1007/978-4-431-54880-5_8. ISBN 978-4-431-54880-5.
- ↑ Omori, Yoshihiro; Araki, Fumiyuki; Chaya, Taro; Kajimura, Naoko; Irie, Shoichi «Presynaptic Dystroglycan–Pikachurin Complex Regulates the Proper Synaptic Connection between Retinal Photoreceptor and Bipolar Cells» (en anglès). Journal of Neuroscience, 32, 18, 02-05-2012, pàg. 6126–6137. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.0322-12.2012. ISSN: 0270-6474. PMC: PMC6622127. PMID: 22553019.
- ↑ «LARGE1 gene» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ «Walker-Warburg syndrome» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ «UniProtKB - Q8WZA1 (PMGT1_HUMAN)» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ 13,0 13,1 «Post-translational Maturation of Dystroglycan Is Necessary for Pikachurin Binding and Ribbon Synaptic Localization*» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2021].
- ↑ «Essential role of pikachurin, a novel dystroglycan-binding protein, in bipolar dendrite connection to photoreceptor ribbon synapse in the retina» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2021].