Fractura de pelvis: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
<!-- Treatment --> |
<!-- Treatment --> |
||
El tractament d'emergència generalment segueix un suport vital avançat per trauma.<ref name=ATLS2018/> Això comença amb els esforços per aturar l'hemorràgia i substituir els líquids.<ref name=ATLS2018/> El control de l'hemorràgia es pot aconseguir mitjançant l'ús d' |
El tractament d'emergència generalment segueix un suport vital avançat per trauma.<ref name=ATLS2018/> Això comença amb els esforços per aturar l'[[Hemorràgia interna|hemorràgia]] i substituir els líquids.<ref name=ATLS2018/> El control de l'hemorràgia es pot aconseguir mitjançant l'ús d'una compressió pelviana externa circumferencial amb una faixa-cinturó immobilitzadora de la pelvis.<ref name=ATLS2018/> Altres esforços poden incloure [[embolització angiogràfica]], col·locació de baló intraarterial o [[empaquetament preperitoneal]].<ref name=ATLS2018/><ref>{{Ref-publicació|article=Pelvic trauma: WSES classification and guidelines|cognom=Coccolini|nom5=Tal M|cognom4=Biffl|nom4=Walter|cognom3=Montori|nom3=Giulia|cognom2=Stahel|nom2=Philip F.|nom=Federico|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5241998/|doi=10.1186/s13017-017-0117-6|volum=12|pàgines=5|pmid=28115984|pmc=5241998|issn=1749-7922|data=2017-01-18|publicació=World Journal of Emergency Surgery : WJES|cognom5=Horer}}</ref> Després de l'estabilització, la pelvis pot requerir una reconstrucció quirúrgica.<ref name=ATLS2018/> |
||
<!-- Epidemiology and history --> |
<!-- Epidemiology and history --> |
||
Revisió del 08:10, 1 març 2022
.jpg) Fractura acetabular dreta (esquerra en la imatge)  | |
| Tipus | fractura |
|---|---|
| Patogènia | |
| Localització | pelvis |
| Classificació | |
| CIM-10 | S32.8 |
| CIM-9 | 808 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 9739 |
| eMedicine | 825869 |
| UMLS CUI | C0149531 |
Una fractura pelviana o fractura de pelvis és una ruptura de l'estructura òssia de la pelvis.[1] Això inclou qualsevol trencament del sacre, els ossos del maluc (isqui, pubis, ili) o el còccix.[1] Els símptomes inclouen dolor, especialment amb el moviment.[1] Les complicacions poden incloure sagnat intern, lesions a la bufeta o traumatisme vaginal.[2][3]
Les causes habituals inclouen caigudes, xocs de vehicles de motor, un vehicle que xoca amb un vianant o una lesió per aixafament directe.[2] En les persones més joves, normalment es requereix un trauma important, mentre que en les persones grans un trauma menys important pot provocar una fractura.[1] Es divideixen en dos tipus: estables i inestables.[1] Les fractures inestables es divideixen a més en compressió posterior anterior, compressió lateral, cisalla vertical i fractures de mecanisme combinat.[2][1] El diagnòstic se sospita a partir dels símptomes i l'examen amb confirmació per radiografia o TC.[1] Si una persona està completament desperta i no té dolor a la pelvis, no es necessiten imatges mèdiques.[2]
El tractament d'emergència generalment segueix un suport vital avançat per trauma.[2] Això comença amb els esforços per aturar l'hemorràgia i substituir els líquids.[2] El control de l'hemorràgia es pot aconseguir mitjançant l'ús d'una compressió pelviana externa circumferencial amb una faixa-cinturó immobilitzadora de la pelvis.[2] Altres esforços poden incloure embolització angiogràfica, col·locació de baló intraarterial o empaquetament preperitoneal.[2][4] Després de l'estabilització, la pelvis pot requerir una reconstrucció quirúrgica.[2]
Les fractures pelvianes representen al voltant del 3% de les fractures d'adults.[1] Les fractures estables generalment tenen un bon resultat.[1] El risc de mort amb una fractura inestable és d'un 15%, mentre que els que també tenen pressió arterial baixa tenen un risc de mort proper al 50%.[2][5] Les fractures inestables sovint s'associen amb lesions a altres parts del cos.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Pelvic Fractures». OrthoInfo - AAOS, February 2016. [Consulta: 17 maig 2018].
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 ATLS - Advanced Trauma Life Support - Student Course Manual. 10. American College of Surgeons, 2018, p. 89, 96–97. ISBN 9780996826235.
- ↑ 3,0 3,1 Peitzman, Andrew B.; Rhodes, Michael; Schwab, C. William. The Trauma Manual: Trauma and Acute Care Surgery (en anglès). Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 322. ISBN 9780781762755.
- ↑ Coccolini, Federico; Stahel, Philip F.; Montori, Giulia; Biffl, Walter; Horer, Tal M «Pelvic trauma: WSES classification and guidelines». World Journal of Emergency Surgery : WJES, 12, 18-01-2017, pàg. 5. DOI: 10.1186/s13017-017-0117-6. ISSN: 1749-7922. PMC: 5241998. PMID: 28115984.
- ↑ Walls, Ron; Hockberger, Robert; Gausche-Hill, Marianne. Rosen's Emergency Medicine - Concepts and Clinical Practice E-Book (en anglès). Elsevier Health Sciences, 2017, p. 577, 588. ISBN 9780323390163.