Aprenentatge vocal: diferència entre les revisions
m Bot elimina espais sobrants |
m reparo referencies |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Continuum_Hypothesis.tiff|miniatura]] |
[[Fitxer:Continuum_Hypothesis.tiff|miniatura]] |
||
L''''aprenentatge vocal''' |
L''''aprenentatge vocal''' descriu l'habilitat apresa per produir sons que no estan previstos en el repertori genètic de les respectives espècies<ref name="wtf">Fitch WT. The biology and evolution of music: A comparative perspective. ''Cognition'' 2006; 100(1):173-215. {{DOI|10.1016/j.cognition.2005.11.009}}</ref> <ref name="ej">Jarvis ED. Selection for and against vocal learning in birds and mammals. ''Ornithol. Sci.'' 2006; 5:5-14. {{DOI|10.2326/osj.5.5}}</ref> i l'habilitat de modificar sons acústics i sintàctics, d'adquirir sons nous via imitació, i de produir noves vocalitzacions. Les “vocalitzacions” en aquest cas es refereixen només als sons generats per l'òrgan vocal corresponent ([[laringe]] en mamífers i [[siringe]] en aus), per oposició als llavis, a les dents i a la llengua, els quals requereixen considerablement menys control motor.<ref>{{Ref-publicació|article=Birds, primates, and spoken language origins: behavioral phenotypes and neurobiological substrates|url=https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/22912615/|publicació=Frontiers in Evolutionary Neuroscience|data=2012|issn=1663-070X|pmc=3419981|pmid=22912615|pàgines=12|volum=4|doi=10.3389/fnevo.2012.00012|nom=Christopher I.|cognom=Petkov|nom2=Erich D.|cognom2=Jarvis}}</ref> L'aprenentatge vocal es considera una habilitat crítica per al llenguatge parlat i només s'ha detectat en vuit grups animals (malgrat l'ampla varietat d'espècies que són capaces de vocalitzar), incloent [[Humà|éssers humans]], [[Ratpenat|ratpenats]], [[Cetaci|cetacis]], [[Pinnípede|pinnípedes]] ([[Pinnípede|foques]] i [[Lleó marí|lleons de mar]]), [[Elefant|elefants]], i tres grups d'ocells llunyanament relacionats: ocells cantaires, lloros i colibrís. Cal distingir l'aprenentatge vocal de l'aprenentatge auditiu, que és l'habilitat de memoritzar sons i que s'ha constatat en tots els vertebrats que s'han posat a prova fins ara. Per exemple, els gossos poden ser entrenats per entendre la paraula "seu" tot i que la paraula humana no pertany als seu repertori innat. Tanmateix, el gos no pot imitar i produir la mateixa paraula, "seu"; aquesta habilitat suposaria l'aprenentatge vocal. |
||
''. [[DOI]]: [[doi:10.3389/fnevo.2012.00012|10.3389/fnevo.2012.00012]]. [[PubMed|PMC]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3419981 3419981]. [[PubMed|PMID]]: [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22912615 22912615].</ref> L'aprenentatge vocal es considera una habilitat crítica per al llenguatge parlat i només s'ha detectat en vuit grups animals (malgrat l'ampla varietat d'espècies que són capaces de vocalitzar), incloent [[Humà|éssers humans]], [[Ratpenat|ratpenats]], [[Cetaci|cetacis]], [[Pinnípede|pinnípedes]] ([[Pinnípede|foques]] i [[Lleó marí|lleons de mar]]), [[Elefant|elefants]], i tres grups d'ocells llunyanament relacionats: ocells cantaires, lloros i colibrís. Cal distingir l'aprenentatge vocal de l'aprenentatge auditiu, que és l'habilitat de memoritzar sons i que s'ha constatat en tots els vertebrats que s'han posat a prova fins ara. Per exemple, els gossos poden ser entrenats per entendre la paraula "seu" tot i que la paraula humana no pertany als seu repertori innat. Tanmateix, el gos no pot imitar i produir la mateixa paraula, "seu"; aquesta habilitat suposaria l'aprenentatge vocal. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 20:29, 17 abr 2022
L'aprenentatge vocal descriu l'habilitat apresa per produir sons que no estan previstos en el repertori genètic de les respectives espècies[1] [2] i l'habilitat de modificar sons acústics i sintàctics, d'adquirir sons nous via imitació, i de produir noves vocalitzacions. Les “vocalitzacions” en aquest cas es refereixen només als sons generats per l'òrgan vocal corresponent (laringe en mamífers i siringe en aus), per oposició als llavis, a les dents i a la llengua, els quals requereixen considerablement menys control motor.[3] L'aprenentatge vocal es considera una habilitat crítica per al llenguatge parlat i només s'ha detectat en vuit grups animals (malgrat l'ampla varietat d'espècies que són capaces de vocalitzar), incloent éssers humans, ratpenats, cetacis, pinnípedes (foques i lleons de mar), elefants, i tres grups d'ocells llunyanament relacionats: ocells cantaires, lloros i colibrís. Cal distingir l'aprenentatge vocal de l'aprenentatge auditiu, que és l'habilitat de memoritzar sons i que s'ha constatat en tots els vertebrats que s'han posat a prova fins ara. Per exemple, els gossos poden ser entrenats per entendre la paraula "seu" tot i que la paraula humana no pertany als seu repertori innat. Tanmateix, el gos no pot imitar i produir la mateixa paraula, "seu"; aquesta habilitat suposaria l'aprenentatge vocal.
Referències
- ↑ Fitch WT. The biology and evolution of music: A comparative perspective. Cognition 2006; 100(1):173-215. doi:10.1016/j.cognition.2005.11.009
- ↑ Jarvis ED. Selection for and against vocal learning in birds and mammals. Ornithol. Sci. 2006; 5:5-14. doi:10.2326/osj.5.5
- ↑ Petkov, Christopher I.; Jarvis, Erich D. «Birds, primates, and spoken language origins: behavioral phenotypes and neurobiological substrates». Frontiers in Evolutionary Neuroscience, 4, 2012, pàg. 12. DOI: 10.3389/fnevo.2012.00012. ISSN: 1663-070X. PMC: 3419981. PMID: 22912615.