Vés al contingut

Caenorhabditis elegans: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
#cervellscccb
Línia 6: Línia 6:
}}
}}
'''''Caenorhabditis elegans''''' és un cuc [[nematode]] que mesura aproximadament 1 mm de longitud, i viu en ambients temperats. Ha sigut un important [[organisme model]] d'estudi per a la [[biologia]], molt especialment en la [[genètica del desenvolupament]], a partir dels anys 70. La seva curta vida el fa adequat per a l'estudi de diferents [[gen]]s a través de la [[organisme transgènic|transgènesi]]. És l'únic ésser viu del que se'n sap l'origen i [[desenvolupament embrionari]] de totes les [[cèl·lules]] que el componen.
'''''Caenorhabditis elegans''''' és un cuc [[nematode]] que mesura aproximadament 1 mm de longitud, i viu en ambients temperats. Ha sigut un important [[organisme model]] d'estudi per a la [[biologia]], molt especialment en la [[genètica del desenvolupament]], a partir dels anys 70. La seva curta vida el fa adequat per a l'estudi de diferents [[gen]]s a través de la [[organisme transgènic|transgènesi]]. És l'únic ésser viu del que se'n sap l'origen i [[desenvolupament embrionari]] de totes les [[cèl·lules]] que el componen.

{{Projectes germans}}
== Connectoma ==
El primer (i fins ara l'únic) [[connectoma]] totalment reconstruït pertany al cuc rodó ''Caenorhabditis elegans''. El principal esforç va començar amb les primeres micrografies electròniques publicades per White, Brenner et al., 1986. Basat en aquest treball seminal, el primer connectoma (llavors anomenat "base de dades de circuits neuronals" pels autors) per a C. elegans es va publicar en forma de llibre amb disquets acompanyats per Achacoso i Yamamoto el 1992.<ref>{{Cite web|title=Ay's Neuroanatomy of ''C. elegans'' for Computation|url=https://www.crcpress.com/Ays-Neuroanatomy-of-C-Elegans-for-Computation/Achacoso-Yamamoto/p/book/9780849342349|access-date=2019-10-15|website=CRC Press|language=en}}</ref><ref>{{Cite journal|last1=Yamamoto|first1=William S.|last2=Achacoso|first2=Theodore B.|date=1992-06-01|title=Scaling up the nervous system of Caenorhabditis elegans: Is one ape equal to 33 million worms?|journal=Computers and Biomedical Research|volume=25|issue=3|pages=279–291|doi=10.1016/0010-4809(92)90043-A|issn=0010-4809|pmid=1611892}}</ref>] El primer article sobre la representació informàtica del seu connectoma va ser presentat i publicat tres anys abans el 1989 per Achacoso.<ref>{{Cite journal|last1=Achacoso|first1=Theodore B.|last2=Fernandez|first2=Victor|last3=Nguyen|first3=Duc C.|last4=Yamamoto|first4=William S.|date=1989-11-08|title=Computer Representation of the Synaptic Connectivity of Caenorhabditis Elegans|journal=Proceedings of the Annual Symposium on Computer Application in Medical Care|pages=330–334|issn=0195-4210|pmc=2245716}}</ref> El connectoma de C.elegans es va revisar més tard i es va ampliar per mostrar canvis durant el desenvolupament de l'animal.<ref name="PLoS Computational Biology 2011">{{cite journal|vauthors=Varshney LR, Chen BL, Paniagua E, Hall DH, Chklovskii DB|date=February 2011|title=Structural properties of the Caenorhabditis elegans neuronal network|journal=PLOS Computational Biology|volume=7|issue=2|pages=e1001066|bibcode=2011PLSCB...7E0010V|doi=10.1371/journal.pcbi.1001066|pmc=3033362|pmid=21304930|veditors=Sporns O}} {{open access}}</ref><ref>{{cite journal|last1=Cook|first1=Steven J.|last2=Jarrell|first2=Travis A.|last3=Brittin|first3=Christopher A.|last4=Wang|first4=Yi|last5=Bloniarz|first5=Adam E.|last6=Yakovlev|first6=Maksim A.|last7=Nguyen|first7=Ken C. Q.|last8=Tang|first8=Leo T.-H.|last9=Bayer|first9=Emily A.|last10=Duerr|first10=Janet S.|last11=Bülow|first11=Hannes E.|date=3 July 2019|title=Whole-animal connectomes of both Caenorhabditis elegans sexes|journal=Nature|volume=571|issue=7763|pages=63–71|bibcode=2019Natur.571...63C|doi=10.1038/s41586-019-1352-7|pmc=6889226|pmid=31270481|first13=David H.|last14=Emmons|first14=Scott W.|last13=Hall|first12=Oliver|last12=Hobert}}</ref><ref name="Witvliet2020" /><ref name="naturemethods2019">{{cite journal|vauthors=Vogelstein JV, Perlman E, Falk B, Baden A, Gray-Roncal W, Chandrashekhar V, Collman C, Seshamani S, Patsolic JL, Lillaney K, Kazhdan M, Hider R, Pryor D, Matelsky J, Gion T, Manavalan P, Wester B, Chevillet M, Trautman ET, Khairy K, Bridgeford E, Kleissas DM, Tward DJ, Crow AK, Hsueh B, Wright MA, Miller MI, Smith SJ, Vogelstein JR, Deisseroth K, Burns R|date=October 2018|title=A community-developed open-source computational ecosystem for big neuro data|journal=Nature Methods|volume=15|issue=11|pages=846–847|arxiv=1804.02835|bibcode=2018arXiv180402835B|doi=10.1038/s41592-018-0181-1|pmc=6481161|pmid=30377345}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}{{Projectes germans}}
{{esborrany de fauna}}
{{esborrany de fauna}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió del 12:42, 15 oct 2022

Infotaula d'ésser viuCaenorhabditis elegans Modifica el valor a Wikidata

micrografia d'un adult de C. elegans
Esquema anatòmic representant un mascle de C. elegans i els seus òrgans interns
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumNematoda
ClasseChromadorea
OrdreRhabditida
FamíliaRhabditidae
GènereCaenorhabditis
EspècieCaenorhabditis elegans Modifica el valor a Wikidata
Maupas, 1900

Caenorhabditis elegans és un cuc nematode que mesura aproximadament 1 mm de longitud, i viu en ambients temperats. Ha sigut un important organisme model d'estudi per a la biologia, molt especialment en la genètica del desenvolupament, a partir dels anys 70. La seva curta vida el fa adequat per a l'estudi de diferents gens a través de la transgènesi. És l'únic ésser viu del que se'n sap l'origen i desenvolupament embrionari de totes les cèl·lules que el componen.

Connectoma

El primer (i fins ara l'únic) connectoma totalment reconstruït pertany al cuc rodó Caenorhabditis elegans. El principal esforç va començar amb les primeres micrografies electròniques publicades per White, Brenner et al., 1986. Basat en aquest treball seminal, el primer connectoma (llavors anomenat "base de dades de circuits neuronals" pels autors) per a C. elegans es va publicar en forma de llibre amb disquets acompanyats per Achacoso i Yamamoto el 1992.[1][2]] El primer article sobre la representació informàtica del seu connectoma va ser presentat i publicat tres anys abans el 1989 per Achacoso.[3] El connectoma de C.elegans es va revisar més tard i es va ampliar per mostrar canvis durant el desenvolupament de l'animal.[4][5][6][7]

Referències

  1. «Ay's Neuroanatomy of C. elegans for Computation» (en anglès). CRC Press. [Consulta: 15 octubre 2019].
  2. Yamamoto, William S.; Achacoso, Theodore B. «Scaling up the nervous system of Caenorhabditis elegans: Is one ape equal to 33 million worms?». Computers and Biomedical Research, vol. 25, 3, 01-06-1992, pàg. 279–291. DOI: 10.1016/0010-4809(92)90043-A. ISSN: 0010-4809. PMID: 1611892.
  3. Achacoso, Theodore B.; Fernandez, Victor; Nguyen, Duc C.; Yamamoto, William S. «Computer Representation of the Synaptic Connectivity of Caenorhabditis Elegans». Proceedings of the Annual Symposium on Computer Application in Medical Care, 08-11-1989, pàg. 330–334. ISSN: 0195-4210. PMC: 2245716.
  4. «Structural properties of the Caenorhabditis elegans neuronal network». PLOS Computational Biology, vol. 7, 2, February 2011, pàg. e1001066. Bibcode: 2011PLSCB...7E0010V. DOI: 10.1371/journal.pcbi.1001066. PMC: 3033362. PMID: 21304930. publicació d'accés obert
  5. Cook, Steven J.; Jarrell, Travis A.; Brittin, Christopher A.; Wang, Yi; Bloniarz, Adam E.; Yakovlev, Maksim A.; Nguyen, Ken C. Q.; Tang, Leo T.-H.; Bayer, Emily A. «Whole-animal connectomes of both Caenorhabditis elegans sexes». Nature, vol. 571, 7763, 03-07-2019, pàg. 63–71. Bibcode: 2019Natur.571...63C. DOI: 10.1038/s41586-019-1352-7. PMC: 6889226. PMID: 31270481.
  6. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Witvliet2020
  7. «A community-developed open-source computational ecosystem for big neuro data». Nature Methods, vol. 15, 11, October 2018, pàg. 846–847. arXiv: 1804.02835. Bibcode: 2018arXiv180402835B. DOI: 10.1038/s41592-018-0181-1. PMC: 6481161. PMID: 30377345.