Shintarō Ishihara: diferència entre les revisions
Referències |
Referències |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
{{IniciBio}}. Els seus orígens resideixen a la [[prefectura de Hyōgo]], del [[Japó]]. Va ser un polític i escriptor, populista i polèmic [[nacionalisme japonès|nacionalista japonès]]. [[Governador de Tòquio]] entre 1999 i 2012. |
|||
| ⚫ | |||
Antic líder de la dreta radical del [[Partit de la Restauració del Japó]],<ref>{{Ref-llibre|títol=The Oxford Handbook of the Radical Right|url=https://books.google.com/books?id=--5IDwAAQBAJ&pg=PT772|editorial=Oxford University Press|data=2018-02-01|isbn=978-0-19-064418-5|llengua=en|nom=Jens|cognom=Rydgren|pàgines=772-773}}</ref> un dels [[Ultranacionalisme|ultranacionalistes]] més destacats de la política japonesa moderna.[2][3] Destacà pels seus comentaris misògins, comentaris racistes, opinions [[Xenofòbia|xenòfobes]] i odi als xinesos i coreans, inclòs l'ús del terme pejoratiu anticuat "[[sangokujin]]".<ref>{{Ref-web|títol=Controversial to the end, Shintaro Ishihara bows out of politics|url=https://www.japantimes.co.jp/news/2014/12/16/national/politics-diplomacy/ishihara-bows-wants-war-china-compares-hashimoto-young-hitler/|data=2014-12-16|consulta=2023-01-01|llengua=en-US|nom=Mizuho|cognom=Aoki|editor=Japan Times}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Ishihara slammed for racist remarks|url=https://www.japantimes.co.jp/news/2001/03/10/national/ishihara-slammed-for-racist-remarks/|data=2001-03-10|consulta=2023-01-01|llengua=en-US|nom=|cognom=Kyodo}}</ref> |
|||
També crític de les relacions entre el Japó i els Estats Units, la seva carrera artística va incloure una novel·la premiada, best-sellers i treballs també en teatre, cinema i periodisme. El seu llibre de 1989, ''[[The Japan That Can Say No]]'',<ref>{{Ref-llibre|títol=What the Rest Think of the West: Since 600 AD|url=https://books.google.es/books?id=SI6ADwAAQBAJ&pg=PA415&dq=Shintaro+Ishihara+The+Japan+That+Can+Say+No+1989&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwiV8MG_tKb8AhVLy7sIHbfpCqcQ6AF6BAgCEAI|editorial=Univ of California Press|data=2015-09-08|isbn=978-0-520-28578-1|llengua=en|nom=Laura|cognom=Nader|pàgines=415}}</ref> en coautoria amb el president de [[Sony]], [[Akio Morita]] (publicat el 1991 en anglès), va demanar als seus compatriotes que s'enfrontessin als Estats Units.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Global Dynamics of News: Studies in International News Coverage and News Agenda|url=https://books.google.es/books?id=8Ucl0kvNaVAC&pg=PA36&dq=Shintaro+Ishihara+The+Japan+That+Can+Say+No+1989&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwiV8MG_tKb8AhVLy7sIHbfpCqcQ6AF6BAgDEAI#v=onepage&q=Shintaro%20Ishihara%20The%20Japan%20That%20Can%20Say%20No%201989&f=false|editorial=Greenwood Publishing Group|data=2000|isbn=978-1-56750-462-0|llengua=en|nom=Abbas|cognom=Malek|nom2=Anandam P.|cognom2=Kavoori|pàgines=36}}</ref> |
|||
Després d'una primera carrera com a escriptor i director de cinema, Ishihara va servir a la [[Cambra de Consellers del Japó|Cambra de Consellers]] de 1968 a 1972, a la Cambra de Representants de 1972 a 1995 i com a governador de Tòquio de 1999 a 2012. Va renunciar a la governació per breument. co-dirigeix el Partit Sunrise, després es va unir al Partit de la Restauració del Japó i va tornar a la [[Cambra de Representants del Japó|Cambra de Representants]] a les [[Eleccions generals japoneses de 2012|eleccions generals de 2012]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Basic Income in Japan: Prospects for a Radical Idea in a Transforming Welfare State|url=https://books.google.es/books?id=YQ9HBQAAQBAJ&pg=PT110&dq=Shintaro+Ishihara+2012+general+election&hl=en&sa=X&ved=2ahUKEwicpcLVs6b8AhXti_0HHSmeAGUQ6AF6BAgFEAI|editorial=Springer|data=2014-10-09|isbn=978-1-137-34808-1|llengua=en|nom=Y.|cognom=Vanderborght|nom2=T.|cognom2=Yamamori}}</ref> Va buscar la reelecció sense èxit a les eleccions generals de novembre de 2014, i va deixar oficialment la política el mes següent.[8] |
|||
| ⚫ | Els membres de la [[Cambra de Representants del Japó|Cambra de Representants]] Nobuteru Ishihara i Hirotaka Ishihara són els seus primer i tercer fills; l'actor i pronosticador del clima Yoshizumi Ishihara és el seu segon fill.<ref>{{Ref-web|títol=Ishihara Shintaro {{!}} Biography & Facts|url=https://www.britannica.com/biography/Ishihara-Shintaro|consulta=2023-01-01|llengua=en|editor=Encyclopaedia Britannica}}</ref> |
||
== Eleccions a [[Governador de Tòquio]] == |
== Eleccions a [[Governador de Tòquio]] == |
||
Revisió del 14:51, 1 gen 2023
Shintarō Ishihara (japonès: 石原慎太郎) (Suma, 30 de setembre de 1932 - Ōta, 1 de febrer de 2022). Els seus orígens resideixen a la prefectura de Hyōgo, del Japó. Va ser un polític i escriptor, populista i polèmic nacionalista japonès. Governador de Tòquio entre 1999 i 2012.
Antic líder de la dreta radical del Partit de la Restauració del Japó,[1] un dels ultranacionalistes més destacats de la política japonesa moderna.[2][3] Destacà pels seus comentaris misògins, comentaris racistes, opinions xenòfobes i odi als xinesos i coreans, inclòs l'ús del terme pejoratiu anticuat "sangokujin".[2][3]
També crític de les relacions entre el Japó i els Estats Units, la seva carrera artística va incloure una novel·la premiada, best-sellers i treballs també en teatre, cinema i periodisme. El seu llibre de 1989, The Japan That Can Say No,[4] en coautoria amb el president de Sony, Akio Morita (publicat el 1991 en anglès), va demanar als seus compatriotes que s'enfrontessin als Estats Units.[5]
Després d'una primera carrera com a escriptor i director de cinema, Ishihara va servir a la Cambra de Consellers de 1968 a 1972, a la Cambra de Representants de 1972 a 1995 i com a governador de Tòquio de 1999 a 2012. Va renunciar a la governació per breument. co-dirigeix el Partit Sunrise, després es va unir al Partit de la Restauració del Japó i va tornar a la Cambra de Representants a les eleccions generals de 2012.[6] Va buscar la reelecció sense èxit a les eleccions generals de novembre de 2014, i va deixar oficialment la política el mes següent.[8]
Els membres de la Cambra de Representants Nobuteru Ishihara i Hirotaka Ishihara són els seus primer i tercer fills; l'actor i pronosticador del clima Yoshizumi Ishihara és el seu segon fill.[7]
Eleccions a Governador de Tòquio
| Elecció | Candidat | Vots | Percentatge | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1975 | Shintaro Ishihara | 2.336.359 | 43,87% | No |
| 1999 | Shintaro Ishihara | 1.664.558 | 30,47% | Sí |
| 2003 | Shintaro Ishihara | 3.087.190 | 10,2% | Sí |
| 2007 | Shintaro Ishihara | 2.811.486 | 50.52% | Sí |
| 2011 | Shintaro Ishihara | 2.615.120 | 43,4% | Sí |
Referències
- ↑ Rydgren, Jens. The Oxford Handbook of the Radical Right (en anglès). Oxford University Press, 2018-02-01, p. 772-773. ISBN 978-0-19-064418-5.
- ↑ Aoki, Mizuho. «Controversial to the end, Shintaro Ishihara bows out of politics» (en anglès americà). Japan Times, 16-12-2014. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ Kyodo. «Ishihara slammed for racist remarks» (en anglès americà), 10-03-2001. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ Nader, Laura. What the Rest Think of the West: Since 600 AD (en anglès). Univ of California Press, 2015-09-08, p. 415. ISBN 978-0-520-28578-1.
- ↑ Malek, Abbas; Kavoori, Anandam P. The Global Dynamics of News: Studies in International News Coverage and News Agenda (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2000, p. 36. ISBN 978-1-56750-462-0.
- ↑ Vanderborght, Y.; Yamamori, T. Basic Income in Japan: Prospects for a Radical Idea in a Transforming Welfare State (en anglès). Springer, 2014-10-09. ISBN 978-1-137-34808-1.
- ↑ «Ishihara Shintaro | Biography & Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r gener 2023].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shintarō Ishihara |