Inversió de Brunhes-Matuyama: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Ampliació d'article
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Geomagnetic_late_cenozoic-220x768px.png|miniatura|[[Inversió geomagnètica|Inversions geomagnètiques]] recents]]
[[Fitxer:Geomagnetic_late_cenozoic-220x768px.png|miniatura|[[Inversió geomagnètica|Inversions geomagnètiques]] recents]]
La '''inversió de Brunhes-Matuyama''', que porta el nom de [[Bernard Brunhes]] i [[Motonori Matuyama]], va ser un esdeveniment geològic, fa aproximadament 781.000 anys, quan el [[Camp magnètic terrestre|camp magnètic de la Terra]] va patir per última vegada la [[inversió geomagnètica]].{{sfn|Gradstein|Ogg|Smith|2004}}<ref>{{ref-web|títol=Global chronostratigraphical correlation table for the last 2.7 million years|url=http://www.stratigraphy.org/upload/QuaternaryChart1.JPG|obra=International Commission on Stratigraphy|llengua=anglès}}</ref>
La '''inversió de Brunhes-Matuyama''' va ser un esdeveniment [[Geologia|geològic]], aproximadament fa 780 ka (kiloany o mil·lenni), quan el [[camp magnètic terrestre]] va fer la darrera [[Inversió geomagnètica|inversió magnètica]]. La inversió fa uns quants mil·lennis. La seva durada aparent en qualsevol particular localitat varia d'1,2-10 ka depenent de la Lat. geomagnètica i dels efectes locals dels components no dipol del camp terrestre durant la transició.<ref>{{citar ref|autor = Bradford M. Clement|títol = Dependència de la durada de les polaritats geomagnètiques en les inversions en un lloc donat de latitud|any = 2004|revista = Nature|volum = 428}}</ref> Aquest esdeveniment és útil per datar mostres de sediments oceànics i en vulcanisme eruptiu.


Les estimacions varien quant a la brusquedat de la reversió. Un article de 2004 estimava que va trigar diversos milers d'anys;<ref name="slow">{{ref-publicació|nom=Bradford M. |cognom=Clement|article=Dependence of the duration of geomagnetic polarity reversals on site latitude|data=8 d'abril de 2004|publicació=[[Nature]]|volum=428(6983)||pmid=15071591doi=10.1038/nature02459|pàgina=637-640|bibcode = 2004Natur.428..637C |s2cid=4356044 |llengua=anglès}}</ref> un article de 2010 estimava que es va produir més ràpidament,<ref name="SN090210">{{ref-publicació|cognom=Witze|nom=Alexandra|article=Geomagnetic field flip-flops in a flash |url=http://www.sciencenews.org/view/generic/id/62947/title/Geomagnetic_field_flip-flops_in_a_flash|publicació=Science News|data=2 de setembre de 2010 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació |nom=R. S. |cognom=Coe |nom2=M. |cognom2=Prévot |nom3=P. |cognom3=Camps |article=New evidence for extraordinarily rapid change of the geomagnetic field during a reversal |format={{PDF}} |publicació=[[Nature]] |volum=374(6524) |data=20 d'abril de 1995 |pàgina=687 |doi=10.1038/374687a0 |bibcode=1995Natur.374..687C |s2cid=4247637 |url=https://web.archive.org/web/20100731030313/http://es.ucsc.edu/~rcoe/eart110c/Coeetal_Steens_Nature95.pdf |llengua=anglès}}</ref>{{sfn|Bogue|Glenn|2010|p=L21308}} potser dins d'una vida humana<ref>{{ref-publicació |nom=Leonardo |cognom=Sagnotti |nom2=Giancarlo |cognom2=Scardia |nom3=Biagio |cognom3=Giaccio |nom4=Joseph C. |cognom4=Liddicoat |nom5=Sebastien |cognom5=Nomade |nom6=Paul R. |cognom6=Renne |nom7=Courtney J. |cognom7=Sprain |article=Extremely rapid directional change during Matuyama-Brunhes geomagnetic polarity reversal |data=21 de juliol de 2014 |publicació=Geophys. J. Int. |volum=199(2) |doi=10.1093/gji/ggu287 |pàgina=1110-1124 |bibcode = 2014GeoJI.199.1110S |llengua=anglès}}</ref>; un document del 2019 estimava que la inversió va durar 22.000 anys.<ref>{{ref-publicació|cognom=Singer|nom=Brad S.|cognom2=Jicha|nom2=Brian R.|cognom3=Mochizuki|nom3=Nobutatsu|cognom4=Coe|nom4=Robert S.|data=7 d'agost de 2019|article=Synchronizing volcanic, sedimentary, and ice core records of Earth's last magnetic polarity reversal|publicació=Science Advances|volum=5(8)|pàgina=eaaw4621|doi=10.1126/sciadv.aaw4621|pmid=31457087|pmc=6685714|bibcode=2019SciA....5.4621S|issn=2375-2548|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url=https://www.space.com/lava-flows-earth-magnetic-field-reversal.html|títol=Earth's Last Magnetic-Pole Flip Took Much Longer Than We Thought|data=7 d'agost de 2019 |obra=Space |llengua=anglès}}</ref>
El seu [[epònim]] és pels [[físic]]s [[Bernard Brunhes]] i [[Motonori Matuyama]].


La durada aparent en qualsevol lloc en particular pot variar en un ordre de magnitud, depenent de la latitud geomagnètica i dels efectes locals dels components no dipolars del camp magnètic terrestre durant la transició.<ref name="slow" />
== Referències ==
{{Referències}}


La inversió de Brunhes-Matuyama és un marcador per a la secció i punt de l'[[Estratotip Global de Límit]] (''Global Boundary Stratotype Section and Point,'' GSSP) que defineix la base de la subsèrie de l'etapa del [[chibanià]] i el [[pleistocè mitjà]] a la secció de [[Chiba]] ([[Japó]]), que va ser ratificada oficialment el 2020 per la [[Unió Internacional de Ciències Geològiques]].<ref name="GSSP Web">{{ref-web|títol=Global Boundary Stratotype Section and Point|obra=International Commission of Stratigraphy|url=https://web.archive.org/web/20121115175854/http://www.stratigraphy.org/GSSP/index.html|llengua=anglès}}</ref>{{sfn|Head|2021|p=50}} És útil per datar nuclis de [[Sediment|sediments]] [[Oceà|oceànics]] i [[Volcà|volcànics]] en erupció subaèria.
== Bibliografia addicional ==
* Behrendt, JC, Finn, C., Morse, L., Blankenship, DD "'' [http://pubs.usgs.gov/of/2007/1047/ea/of2007-1047ea030.pdf Cent anomaías magnètiques negatives en la [[inlandsis]] de Antàrtica Occidental (WAIS), en particular el MTE. Resnik, un pic subaereal volcànic eruptiu, indicant almenys una erupció en una inversió magnètica] '' "Universitat de Colorado, US Geological Survey, Universitat de Texas. (US Geological Survey & The National Academies); USGS OF-2007-1047, resum estès 030. 2007


Hi ha una teoria altament especulativa que connecta aquest esdeveniment de inversió amb la gran [[àrea de dispersió australasiàtica]] (fa uns 790.000 anys),<ref name="Glass,1979">{{ref-publicació |cognom=Glass |nom= B. P. |cognom2= Swincki |nom2= M. B. |cognom3=Zwart |nom3=P. A. |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/full/1979LPSC...10.2535G |article=Australasian, Ivory Coast and North American tektite strewnfields – Size, mass and correlation with geomagnetic reversals and other earth events |publicació=Lunar and Planetary Science Conference, 10th |lloc=Houston, Texas |data=19-23 de març de 1979 |pàgina=2535-2545 |llengua=anglès}}</ref> tot i que les causes d'ambdós gairebé segur que no estan connectades i només van passar casualment al mateix temps. A les dades s'afegeixen el gran esdeveniment d'impacte Bosumtwi africà (fa uns 1,07 milions d'anys) i la posterior [[inversió de Jaramillo]] (fa uns 1 milió d'anys), un altre parell d'esdeveniments que no han passat desapercebuts.<ref name="Glass,1979" />
== Vegeu també ==
* [[Inversió geomagnètica]]


== Referències ==
{{ORDENA:Inversio De Brunhes-Matuyama}}
{{autoritat}}
{{referències}}


== Bibliografia ==
* {{ref-publicació |cognom=Behrendt |nom= J. C. |cogom2=Finn |nom2= C. |cognom3= Morse |nom3= L. |cognom4= Blankenship |nom4= D. D. |url=http://pubs.usgs.gov/of/2007/1047/ea/of2007-1047ea030.pdf |format={{PDF}} |article=One hundred negative magnetic anomalies over the West Antarctic Ice Sheet (WAIS), in particular Mt. Resnik, a subaerially erupted volcanic peak, indicate eruption through at least one field reversal |lloc=University of Colorado, U.S. Geological Survey, University of Texas |editorial=U.S. Geological Survey and The National Academies) |any=2007 |llengua=anglès |publicació=[[Servei Geològic dels Estats Units|USGS]] OF-2007-1047, Extended Abstract 030}}
* {{ref-publicació |cognom=Bogue |nom=S. W. |nom2=J. M. G. |cognom2=Glen |s2cid=129896450 |any=2010 |article=Very rapid geomagnetic field change recorded by the partial remagnetization of a lava flow |volum=37(21) |publicació=Geophysical Research Letters |doi=10.1029/2010GL044286 |bibcode=2010GeoRL..3721308B |llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Gradstein|nom=Felix M. |cognom2= Ogg |nom2=James G. |cognom3= Smith |nom3=Alan G. |títol=A Geological Time Scale |any=2004|editorial=[[Cambridge University Press]]|lloc=Cambridge |isbn=978-0521786737 |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació |cognom=Head |nom=Martin J. |article=Review of the Early–Middle Pleistocene boundary and Marine Isotope Stage 19 |publicació=Progress in Earth and Planetary Science |any=2021 |volum=8(1) |doi=10.1186/s40645-021-00439-2|pmid=34722119 |pmc=8549982 |bibcode=2021PEPS....8...50H |llengua=anglès}}

{{autoritat}}
{{ORDENA:Brunhes-Matuyama, Inversió de}}
[[Categoria:Geomagnetisme]]
[[Categoria:Geomagnetisme]]
[[Categoria:Terra]]
[[Categoria:Terra]]

Revisió del 09:32, 25 maig 2023

Inversions geomagnètiques recents

La inversió de Brunhes-Matuyama, que porta el nom de Bernard Brunhes i Motonori Matuyama, va ser un esdeveniment geològic, fa aproximadament 781.000 anys, quan el camp magnètic de la Terra va patir per última vegada la inversió geomagnètica.[1][2]

Les estimacions varien quant a la brusquedat de la reversió. Un article de 2004 estimava que va trigar diversos milers d'anys;[3] un article de 2010 estimava que es va produir més ràpidament,[4][5][6] potser dins d'una vida humana[7]; un document del 2019 estimava que la inversió va durar 22.000 anys.[8][9]

La durada aparent en qualsevol lloc en particular pot variar en un ordre de magnitud, depenent de la latitud geomagnètica i dels efectes locals dels components no dipolars del camp magnètic terrestre durant la transició.[3]

La inversió de Brunhes-Matuyama és un marcador per a la secció i punt de l'Estratotip Global de Límit (Global Boundary Stratotype Section and Point, GSSP) que defineix la base de la subsèrie de l'etapa del chibanià i el pleistocè mitjà a la secció de Chiba (Japó), que va ser ratificada oficialment el 2020 per la Unió Internacional de Ciències Geològiques.[10][11] És útil per datar nuclis de sediments oceànics i volcànics en erupció subaèria.

Hi ha una teoria altament especulativa que connecta aquest esdeveniment de inversió amb la gran àrea de dispersió australasiàtica (fa uns 790.000 anys),[12] tot i que les causes d'ambdós gairebé segur que no estan connectades i només van passar casualment al mateix temps. A les dades s'afegeixen el gran esdeveniment d'impacte Bosumtwi africà (fa uns 1,07 milions d'anys) i la posterior inversió de Jaramillo (fa uns 1 milió d'anys), un altre parell d'esdeveniments que no han passat desapercebuts.[12]

Referències

  1. Gradstein, Ogg i Smith, 2004.
  2. «Global chronostratigraphical correlation table for the last 2.7 million years» (en anglès). International Commission on Stratigraphy.
  3. 3,0 3,1 Clement, Bradford M. «Dependence of the duration of geomagnetic polarity reversals on site latitude» (en anglès). Nature, 428(6983), 08-04-2004, pàg. 637-640. Bibcode: 2004Natur.428..637C. PMID: 15071591doi=10.1038/nature02459.
  4. Witze, Alexandra «Geomagnetic field flip-flops in a flash» (en anglès). Science News, 02-09-2010.
  5. Coe, R. S.; Prévot, M.; Camps, P. «New evidence for extraordinarily rapid change of the geomagnetic field during a reversal» (PDF) (en anglès). Nature, 374(6524), 20-04-1995, pàg. 687. Bibcode: 1995Natur.374..687C. DOI: 10.1038/374687a0.
  6. Bogue i Glenn, 2010, p. L21308.
  7. Sagnotti, Leonardo; Scardia, Giancarlo; Giaccio, Biagio; Liddicoat, Joseph C.; Nomade, Sebastien; Renne, Paul R.; Sprain, Courtney J. «Extremely rapid directional change during Matuyama-Brunhes geomagnetic polarity reversal» (en anglès). Geophys. J. Int., 199(2), 21-07-2014, pàg. 1110-1124. Bibcode: 2014GeoJI.199.1110S. DOI: 10.1093/gji/ggu287.
  8. Singer, Brad S.; Jicha, Brian R.; Mochizuki, Nobutatsu; Coe, Robert S. «Synchronizing volcanic, sedimentary, and ice core records of Earth's last magnetic polarity reversal» (en anglès). Science Advances, 5(8), 07-08-2019, pàg. eaaw4621. Bibcode: 2019SciA....5.4621S. DOI: 10.1126/sciadv.aaw4621. ISSN: 2375-2548. PMC: 6685714. PMID: 31457087.
  9. «Earth's Last Magnetic-Pole Flip Took Much Longer Than We Thought» (en anglès). Space, 07-08-2019.
  10. «Global Boundary Stratotype Section and Point» (en anglès). International Commission of Stratigraphy.
  11. Head, 2021, p. 50.
  12. 12,0 12,1 Glass, B. P.; Swincki, M. B.; Zwart, P. A. «Australasian, Ivory Coast and North American tektite strewnfields – Size, mass and correlation with geomagnetic reversals and other earth events» (en anglès). Lunar and Planetary Science Conference, 10th [Houston, Texas], 19-23 març 1979, pàg. 2535-2545.

Bibliografia