Vés al contingut

Frente de Liberación Homosexual: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
m QQ23
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula organització}}
{{Infotaula organització}}
El '''Frente de Liberación Homosexual''' (FLH; hereu del ''[[Grupo Nuestro Mundo]]'', fundat el [[1969]]) va ser una [[associació]] de defensa dels drets dels [[homosexual]]s de tendència d'[[Esquerra (política)|esquerres]] i [[revolucionària]], fundat al barrio de Once de [[Buenos Aires]] a l'estat d'[[Argentina]] el 1971.<ref>{{Ref-publicació|article=Latin America's Gay Rights Revolution|url=http://muse.jhu.edu/content/crossref/journals/journal_of_democracy/v022/22.2.encarnacion.html|publicació=Journal of Democracy|data=2011|issn=1086-3214|pàgines=106|volum=22|exemplar=2|doi=10.1353/jod.2011.0029|llengua=en|nom=Omar G.|cognom=Encarnación}}</ref> Ja va patir l'agressió de milícies d'[[Ultradreta|extrema dreta]] des de 1974.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article="Con discriminación y represión no hay democracia": The Lesbian and Gay Movement in Argentina|url=http://journals.sagepub.com/doi/10.1177/0094582X0202900207|publicació=Latin American Perspectives|data=2002-03|issn=0094-582X|pàgines=121|volum=29|exemplar=2|doi=10.1177/0094582X0202900207|llengua=en|nom=Stephen|cognom=Brown}}</ref> Finalment va ser dissolt per mor de la repressió després del [[Cop d'estat a l'Argentina de 1976]].<ref name=":0" />
{{Millorar referències|data=2016}}
El '''Frente de Liberación Homosexual''' (FLH; hereu del ''[[Grupo Nuestro Mundo]]'', fundat el [[1969]]) va ser una [[associació]] de defensa dels drets dels [[homosexual]]s de tendència d'[[Esquerra (política)|esquerres]] i [[revolucionària]], fundat al [[barrio de Once]] de [[Buenos Aires]] ([[Argentina]]) a la [[dècada de 1970]].


== Orígens ==
== Història ==
El ''Grupo Nuestro Mundo'', antecedent immediat del FLH, va ser fundat en una casa de veïns de la rodalia de [[Buenos Aires]] per un grup d'homosexuals de classe baixa, principlament activistes sindicals. El seu líder i els altres fundadors eren exmilitants [[Comunisme|comunistes]] foragitats per llur preferència sexual.<ref name= Encarnación >{{ref-llibre|cognom=Encarnación|nom=Omar|url=https://books.google.com/books?id=nWPRCwAAQBAJ|títol =Out in the Periphery: Latin America's Gay Rights Revolution |títoltraduït= Fora de l'armari a la periferia: la revolució dels drets gais a l'Amèrica llatina |editorial =[[Oxford University Press]]|data=2016|isbn=9780190469726|lloc=Oxford|citació=The group was shunned by all left-wing organizations, and its leaders, including Anabitarte, were expelled from the Communist Party. This action was in line with the treatment of gay leaders by left-wing organizations across Latin American countries…}}</ref> Aquest grup reformista va actuar contra la repressió brutal per la policia i repartir butlletins de premsa reivindicant l'alliberament homosexual durant gairebé dos anys. Era llur principal activita, no era un moviment polític.<ref>{{Ref-publicació|article=Dictatorial Rule and Sexual Politics in Argentina: The Case of the Frente de Liberación Homosexual, 1967–1976|url=https://read.dukeupress.edu/hahr/article/97/2/297/10974/Dictatorial-Rule-and-Sexual-Politics-in-Argentina|publicació=Hispanic American Historical Review|data=2017-05-01|issn=0018-2168|pàgines=297–325|volum=97|exemplar=2|doi=10.1215/00182168-3824077|llengua=en|nom=Pablo|cognom=Ben|nom2=Santiago Joaquin|cognom2=Insausti}}</ref><ref name= Encarnación />
El ''Grupo Nuestro Mundo'', antecedent immediat del FLH, va ser fundat en un [[conventico]] de la rodalia de [[Buenos Aires]] per un grup d'homosexuals de classe baixa, molts dels quals hi eren activistes sindicals. El seu líder va ser un exmilitant [[comunista]] degradat per la seva preferència sexual. L'activisme més important d'aquest grup va consitir a repartir butlletins de premsa reivindicant l'alliberament homosexual, activitat que van dur a terme, de forma intensiva, durant gairebé dos anys.


El 1971 es va produir la conjunció del ''Grupo Nuestro Mundo'' amb intel·lectuals què, inspirats en el ''[[Gay Power]]'' estatunidec, van decidir crear una agrupació nova; a la seva fundació hi van acudir [[intel·lectual]]s com ara [[Manuel Puig]], [[Juan José Sebreli]], [[Blas Matamoro]], [[Néstor Perlongher]] i [[Anabitarte]].
El 1971 el ''Grupo Nuestro Mundo'' es va trobar amb un grup intel·lectuals què, inspirats en el ''[[Gay Power]]'' nord-americà, van crear una agrupació nova; a la fundació hi van acudir intel·lectuals com ara [[Manuel Puig]], [[Juan José Sebreli]], [[Blas Matamoro]], [[Néstor Perlongher]] i [[Anabitarte]]. S'hi van afegir els grup ''Profesionales'' (encarregat de l'elaboració del material teòrico i d'una enquesta malmesa sobre homosexualitat), ''Safo'' ([[lesbianes]]), ''Bandera Negra'' (anarquistes) i ''Emanuel'' ([[cristians]]).<ref name= Encarnación />


⚫
A més dels intel·lectuals que la van fundar, el FLH va arribar a un centenar de membres al seu apogeu, gairebé tots pertanyents a les classes de baix nivell econòmic entre [[setembre]] de [[1972]] i [[agost]] de [[1973]].
⚫
== Ideologia ==
⚫
El ''FLH'', al llarg dels seus anys d'existència, va pendular, [[ideològicament]], entre el [[peronisme]] anomenat d'[[esquerra política|esquerres]] ([[Montoneros]], [[Juventud Peronista|JP]], etc.) i el [[comunisme]]. Originalment, l'agrupació va pretendre ser un moviment d'opinió de tendència [[marxista]], amb el temps i l'ingrés d'estudiants universitaris ideològicament d'esquerres i fins i tot [[anarquistes]], va acabar convertint-se en un grup d'agitació més operatiu.


⚫
Els membres del FLH pagaven una petita quota mensual. Aquests aports, sumats a la recaptació provinent de l'organització de festes per a l'ambient gai, servien per les publicacions, materials, i fins i tot per enviar queviures o estris a homosexuals presos. Els activistes s'agrupaven en cèl·lules de fins a deu persones, sense incloure-ne els simpatitzants externs.
⚫
Al seu primer Butlletí, que reflectia el debat intern del FLH, es reclamava per una banda que les forces revolucionàries del moment incorporaren als seus programes de lluita les reivindicacions del camp homosexual, alhora que també, en una altra secció, s'escrivia críticament sobre les experiències de les revolucions [[socialistes]] en relació amb el seu col·lectiu.


⚫
Si bé gairebé totes les accions es van fer a Buenos Aires, també en van fer algunes a [[Mar del Plata]], i tenien simpatitzants a [[Província de Mendoza|Mendoza]] i [[Província de Córdoba (Argentina)|Córdoba]].
⚫
També van entaular relacions amb agrupacions [[feministes]] de l'època, com ara la [[Unión Feminista Argentina]] i el [[Movimiento de Liberación Femenina]].


Durant l'anomenat [[Procés de Reorganització Nacional]], la [[dictadura militar]] dels anys posteriors, molts homosexuals [[desaparegut|desapareixeren]] i van ser objecte d'especial acarnissament pels seus segrestadors als [[Centre clandestí de detenció|centres clandestins de detenció]], al mateix nivell que el que patiren els detinguts d'origen [[jueu]].<ref>{{Ref-web|títol=Maricas en dictadura: los desaparecidos que nadie nos contó|url=https://diariofemenino.com.ar/df/maricas-en-dictadura-los-desaparecidos-que-nadie-nos-conto/|data=2019-03-27|consulta=2023-12-20|llengua=es|cognom=Muntiel|obra=Diario Digital Feminino|nom=Facundo}}</ref> [[José López Rega]] (1916-1989), home de confiança de [[Juan Domingo Perón|Juan Perón]], va demanar l'extermini dels homosexuals.<ref>{{Ref-llibre|edició=1. ed|títol=Fiestas, baños y exilios: los gays porteños en la última dictadura|editorial=Ed. Sudamericana|data=2001|lloc=Buenos Aires|isbn=978-950-07-2092-2|nom=Flavio|cognom=Rapisardi|nom2=Alejandro|cognom2=Modarelli}}</ref> Pretenia que la seva visibilitat dels gais era l'obra del «marxisme internacional», amb això el FLH es va retreure en la clandestinitat. Uns mesos més tard, el març de 1976, els agents de policia van rebre l'ordre d'"espantar els homosexuals dels carrers".Per aquest context advers els darreres integrants del FLH van decidir de tancar les activitats el [[1976]]. Hi ha hagut una refundació efímera de l'agrupació fora de l'Argentina que no va tenir, però, cap projecció.
== Organització interna i militants ==
⚫
A més dels intel·lectuals que van participar en la seva fundació, el FLH va nodrir les seves files amb una quantitat de participants que va arribar prop el centenar al seu moment àlgid, gairebé tots pertanyents a les classes de baix nivell econòmic. Aquesta xifra es va assolir entre [[setembre]] de [[1972]] i [[agost]] de [[1973]].


⚫
== Ideologia ==
⚫
Els membres del FLH aportaven una petita quota mensual. Aquests aports, sumats a la recaptació provinent de l'organització de festes per l'ambient gai, eren utilitzades per les publicacions, materials, i fins i tot per enviar queviures o estris a homosexuals presos. Els activistes s'agrupaven en cèl·lules de fins a deu persones, sense incloure-ne els simpatitzants externs. Els grups més importants van ser ''Nuestro Mundo'', ''Eros'' (encarregat de la repartició de volants i de les pintades), ''Profesionales'' (encarregat de l'elaboració del material teòrico i d'una [[enquesta]] malmesa sobre homosexualitat), ''Safo'' ([[lesbianes]]), ''Bandera Negra'' (anarquistes) i ''Emanuel'' ([[cristians]]).
⚫
El ''FLH'', al llarg dels cinc anys d'existència, va pendular, [[ideològicament]], entre el [[peronisme]] anomenat d'[[esquerra política|esquerres]] ([[Montoneros]], [[Juventud Peronista|JP]], etc.) i el [[comunisme]]. Originalment, l'agrupació va pretendre ser un moviment d'opinió de tendència [[marxista]], amb el temps i l'ingrés d'estudiants universitaris ideològicament d'esquerres i fins i tot [[anarquistes]], va esdevenir un grup d'agitació més operatiu. Van optar per una organització poc jeràrquica, per evitar el biaix de l'autoritarisme. Els diferents grups que componien tenien una llarga autonomia.<ref>{{Ref-publicació|article=The Lavender Tide: LGBTQ Activism in Neoliberal Argentina|url=https://repository.usfca.edu/thes/30|publicació=Master's Theses|data=2012-12-14|nom=Andrew|cognom=Shaffer|pàgines=66}}</ref>


⚫
Al seu primer ''Butlletí'', que reflectia el debat intern del FLH, es reclamava per una banda que les forces revolucionàries del moment incorporaren als seus programes de lluita les reivindicacions del camp homosexual, alhora que també, en una altra secció, s'escrivia críticament sobre les experiències de les revolucions socialistes en relació amb el seu col·lectiu.
⚫
Si bé gairebé tot l'accionar del FLH es va dur a terme a Buenos Aires, també va aconseguir realitzar accions a [[Mar del Plata]], i comptar amb simpatitzants a [[Província de Mendoza|Mendoza]] i [[Província de Córdoba (Argentina)|Córdoba]].

⚫
També van entaular relacions amb agrupacions [[feministes]] de l'època, com ara la [[Unión Feminista Argentina]] i el [[Movimiento de Liberación Femenina]].


== Rebuig de les agrupacions armades ==
== Rebuig de les agrupacions armades ==
Amb motiu de l'assumpció [[President de la Nació Argentina|presidencial]] del candidat [[peronista]] [[Héctor José Cámpora]], el [[25 de maig]] de [[1973]], durant una [[manifestació]] de suport, l'entrada del FLH a la [[Plaça de Maig]], la primera aparició pública d'aquesta organització, els seus militants foren rebuts amb crits de «''¡No somos [[homosexual|putos]], no somos [[Drogoaddicció|faloperos]], somos soldados de [[FAR]] y [[Montoneros]]!''». Aquesta humiliació pública de l'associació va ser clau en les immediates desarticulació i desmobilització, que van durar anys.
Amb motiu de l'assumpció [[President de la Nació Argentina|presidencial]] del candidat [[peronista]] [[Héctor José Cámpora]], el [[25 de maig]] de [[1973]], durant una manifestació de suport, l'entrada del FLH a la [[Plaça de Maig]], la primera aparició pública d'aquesta organització, els seus militants foren rebuts amb crits de «''¡No somos [[homosexual|putos]], no somos [[Drogoaddicció|faloperos]], somos soldados de [[FAR]] y [[Montoneros]]!''».<ref>{{Ref-publicació|cognom=Modarelli|nom=Alejandro|article=Víctimas sin nombre|publicació=Pàgina{{!}}12|url=https://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/soy/1-660-2009-03-20.html|data=20 març 2009}}</ref>


== Últims anys ==
== Publicacions ==
L'any 1972, en un esforç per aprofitar la insatisfacció de la ciutadania amb el govern, el Frente de Liberación Homosexual va fer una campanya de propaganda amb volants en paper de color distribuïts als espais públics. Cada fullet tenia la forma d'un puny aixecat juntament amb un eslògan. Així volien fomentar empatia cap als gais equiparant la repressió dels homosexuals amb la repressió política en general.<ref>{{Ref-publicació|article=Una historia del Frente de Liberación Homosexual y la izquierda en Argentina.|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0104-026X2019000200213&tlng=es|publicació=Revista Estudos Feministas|data=2019|issn=1806-9584|volum=27|exemplar=2|doi=10.1590/1806-9584-2019v27n254280|nom=Santiago Joaquin|cognom=Insausti}}</ref>
Durant l'autoanomenat [[Procés de Reorganització Nacional]], la [[dictadura militar]] dels anys posteriors, molts homosexuals [[desaparegut|desapareixeren]] i foren objecte d'especial acarnissament per part dels seus segrestadors als [[Centre clandestí de detenció|centres clandestins de detenció]], al mateix nivell que el que patiren els detinguts d'origen [[jueu]].
⚫
* ''Homosexuales'' . Només en va pareixer un número el juny de [[1973]].

⚫
* ''Somos'' Van pareixer vuit números de la reviste, de [[desembre]] de [[1973]] fins [[gener]] de [[1976]]. Va ser editada [[Literatura clandestina|en forma clandestina]] en [[tirada|tirades]] de prop a cinc-cents exemplars fotocopiats i distribuïts a mà.
Aquest context advers va decidir els últims integrants del FLH a tancar les activitats el [[1976]], registrant-se una fugaç refundació de l'agrupació fora de l'Argentina la qual no va tenir, però, cap projecció.
⚫
* ''Sexo y Liberación'' un document d'anàlisi [[marxista]] sobre [[sexualitat]] i [[alliberament]].

== Publicacions del ''FLH'' ==
⚫
* ''Homosexuales'' (només un número, [[juny]] de [[1973]]).
⚫
* Revista ''Somos'' (vuit números, de [[desembre]] de [[1973]] fins [[gener]] de [[1976]], [[literatura clandestina|editada en forma clandestina]] en [[tirada|tirades]] de prop a cinc-cents exemplars per [[fotoduplicació]] i distribuïts a mà).
⚫
* ''Sexo y Liberación'' (document d'anàlisi [[marxista]] sobre [[sexualitat]] i [[alliberament]]).


== Eslògans ==
== Eslògans ==
Línia 43: Línia 39:
* ''Por el derecho a disponer del propio cuerpo.
* ''Por el derecho a disponer del propio cuerpo.
* ''Soltáte.
* ''Soltáte.

⚫
{{VT|Comando Cóndor}}


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{ref-web|url= http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-34919-2004-05-05.html|títol= “Los gays no podían votar por ‘razones de indignidad'”|cognom= Carbajal|nom= Mariana |obra= Página/12|lloc= Buenos Aires}}
* {{ref-web|url= http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-34919-2004-05-05.html|títol= “Los gays no podían votar por ‘razones de indignidad'”|cognom= Carbajal|nom= Mariana |obra= Página/12|lloc= Buenos Aires|llengua=castellà|data=5 de maig de 2004}}
* {{ref-llibre|títol= Actos melancólicos: formas de resistencia en la posdictadura argentina|cognom= Gundermann|nom= Christian A.|any= 2007|editorial= Beatriz Viterbo Editora|lloc= Rosario|isbn= 9508452137|url= http://books.google.cat/books?id=hmBZxVesui8C&pg=PA175&dq=%22Frente+de+Liberaci%C3%B3n+Homosexual&as_brr=3&ei=n0iNS_evDJW2zATU-5SHDg&cd=4#v=onepage&q=%22Frente%20de%20Liberaci%C3%B3n%20Homosexual&f=false}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}
* {{ref-llibre|títol= Actos melancólicos: formas de resistencia en la posdictadura argentina|cognom= Gundermann|nom= Christian A.|editorial= Beatriz Viterbo Editora|lloc= Rosario|isbn= 9508452137|url= https://www.memoria.fahce.unlp.edu.ar/art_revistas/pr.10409/pr.10409.pdf|data=2007}}
* {{ref-web|url= http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/soy/1-831-2009-06-26.html|títol= La lucha continúa|cognom= Lennard|nom= Patricio |data= 26 de juny de 2009|obra= Página/12|lloc= Buenos Aires}}
* {{ref-web|url= http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/soy/1-831-2009-06-26.html|títol= La lucha continúa|cognom= Lennard|nom= Patricio |data= 26 de juny de 2009|obra= Página/12|lloc= Buenos Aires}}
* {{ref-llibre|cognom= Melo|nom= Adrián |títol= El Amor de Los Muchachos |url= http://books.google.cat/books?id=jTsfSyg9lB4C&pg=PA132&lpg=PA132&dq=%22%C2%A1No+somos+putos,+no+somos+faloperos,+somos+soldados+de+FAR+y+Montonero&source=bl&ots=s4VfPSRmDr&sig=uPTXuZyiVqATPOm6d4-G3D_tf60&hl=ca&ei=4-aMS-uiKcqA_QaVzZyyBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CCUQ6AEwBw#v=onepage&q=&f=false |any= 2005|editorial= Ediciones LEA|lloc= Buenos Aires|isbn= 9872177651|pàgines= 131/133}}
* {{ref-llibre|cognom= Melo|nom= Adrián |títol= El Amor de Los Muchachos |url= https://books.google.es/books/about/El_amor_de_los_muchachos.html?id=kuSSpQnAtWIC&redir_esc=y |editorial= Ediciones LEA|lloc= Buenos Aires|isbn= 9872177651|pàgines= 131/133}}
* {{ref-web|url= http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/soy/1-660-2009-03-24.html|títol= Víctimas sin nombre|cognom= Modarelli|nom= Alejandro |data= 20 de març de 2009|obra= Página/12|lloc= Buenos Aires}}
* {{ref-web|url= http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/soy/1-660-2009-03-24.html|títol= Víctimas sin nombre|cognom= Modarelli|nom= Alejandro |data= 20 de març de 2009|obra= Página/12|lloc= Buenos Aires}}
* {{ref-llibre|títol= Prosa plebeya|cognom= Perlongher|nom= Néstor Osvaldo |coautors=Ferrer, Christian; Baigorria, Osvaldo |any= 1997|editorial= Ediciones Colihue SRL|isbn= 9505811918|url= http://books.google.cat/books?id=yV21GcZsXrAC&pg=PA77&dq=%22historia+del+Frente+de+Liberaci%C3%B3n+Homosexual&as_brr=3&ei=SkmNS875FKH2yAT25Z1D&cd=1#v=onepage&q=%22historia%20del%20Frente%20de%20Liberaci%C3%B3n%20Homosexual&f=false}}
* {{ref-llibre|títol= Prosa plebeya|cognom= Perlongher|nom= Néstor Osvaldo |cognom2=Ferrer|nom2= Christian|cognom3= Baigorria| nom3= Osvaldo |data = 1997|editorial= Ediciones Colihue |isbn= 9505811918}}
* {{ref-llibre|títol= Momentos de luchas populares|cognom=Schiller |nom= Herman|enllaçautor= Herman Schiller|any= 2005|editorial= Ediciones del Instituto Movilizador de Fondos Cooperativos|lloc= Buenos Aires|isbn= 9508601779|pàgina= 117}}
* {{ref-llibre|títol= Momentos de luchas populares|cognom=Schiller |nom= Herman|enllaçautor= Herman Schiller|any= 2005|editorial= Ediciones del Instituto Movilizador de Fondos Cooperativos|lloc= Buenos Aires|isbn= 9508601779|pàgina= 117}}


== Vegeu també ==
⚫
* [[Comando Cóndor]]


{{ORDENA:Frente De Liberacion Homosexual}}
{{ORDENA:Frente De Liberacion Homosexual}}

Revisió del 00:20, 21 des 2023

Infotaula d'organitzacióFrente de Liberación Homosexual
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització pels drets LGBT Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1971
Data de dissolució o abolició1976 Modifica el valor a Wikidata

El Frente de Liberación Homosexual (FLH; hereu del Grupo Nuestro Mundo, fundat el 1969) va ser una associació de defensa dels drets dels homosexuals de tendència d'esquerres i revolucionària, fundat al barrio de Once de Buenos Aires a l'estat d'Argentina el 1971.[1] Ja va patir l'agressió de milícies d'extrema dreta des de 1974.[2] Finalment va ser dissolt per mor de la repressió després del Cop d'estat a l'Argentina de 1976.[2]

Història

El Grupo Nuestro Mundo, antecedent immediat del FLH, va ser fundat en una casa de veïns de la rodalia de Buenos Aires per un grup d'homosexuals de classe baixa, principlament activistes sindicals. El seu líder i els altres fundadors eren exmilitants comunistes foragitats per llur preferència sexual.[3] Aquest grup reformista va actuar contra la repressió brutal per la policia i repartir butlletins de premsa reivindicant l'alliberament homosexual durant gairebé dos anys. Era llur principal activita, no era un moviment polític.[4][3]

El 1971 el Grupo Nuestro Mundo es va trobar amb un grup intel·lectuals què, inspirats en el Gay Power nord-americà, van crear una agrupació nova; a la fundació hi van acudir intel·lectuals com ara Manuel Puig, Juan José Sebreli, Blas Matamoro, Néstor Perlongher i Anabitarte. S'hi van afegir els grup Profesionales (encarregat de l'elaboració del material teòrico i d'una enquesta malmesa sobre homosexualitat), Safo (lesbianes), Bandera Negra (anarquistes) i Emanuel (cristians).[3]

A més dels intel·lectuals que la van fundar, el FLH va arribar a un centenar de membres al seu apogeu, gairebé tots pertanyents a les classes de baix nivell econòmic entre setembre de 1972 i agost de 1973.

Els membres del FLH pagaven una petita quota mensual. Aquests aports, sumats a la recaptació provinent de l'organització de festes per a l'ambient gai, servien per les publicacions, materials, i fins i tot per enviar queviures o estris a homosexuals presos. Els activistes s'agrupaven en cèl·lules de fins a deu persones, sense incloure-ne els simpatitzants externs.

Si bé gairebé totes les accions es van fer a Buenos Aires, també en van fer algunes a Mar del Plata, i tenien simpatitzants a Mendoza i Córdoba.

Durant l'anomenat Procés de Reorganització Nacional, la dictadura militar dels anys posteriors, molts homosexuals desapareixeren i van ser objecte d'especial acarnissament pels seus segrestadors als centres clandestins de detenció, al mateix nivell que el que patiren els detinguts d'origen jueu.[5] José López Rega (1916-1989), home de confiança de Juan Perón, va demanar l'extermini dels homosexuals.[6] Pretenia que la seva visibilitat dels gais era l'obra del «marxisme internacional», amb això el FLH es va retreure en la clandestinitat. Uns mesos més tard, el març de 1976, els agents de policia van rebre l'ordre d'"espantar els homosexuals dels carrers".Per aquest context advers els darreres integrants del FLH van decidir de tancar les activitats el 1976. Hi ha hagut una refundació efímera de l'agrupació fora de l'Argentina que no va tenir, però, cap projecció.

Ideologia

El FLH, al llarg dels cinc anys d'existència, va pendular, ideològicament, entre el peronisme anomenat d'esquerres (Montoneros, JP, etc.) i el comunisme. Originalment, l'agrupació va pretendre ser un moviment d'opinió de tendència marxista, amb el temps i l'ingrés d'estudiants universitaris ideològicament d'esquerres i fins i tot anarquistes, va esdevenir un grup d'agitació més operatiu. Van optar per una organització poc jeràrquica, per evitar el biaix de l'autoritarisme. Els diferents grups que componien tenien una llarga autonomia.[7]

Al seu primer Butlletí, que reflectia el debat intern del FLH, es reclamava per una banda que les forces revolucionàries del moment incorporaren als seus programes de lluita les reivindicacions del camp homosexual, alhora que també, en una altra secció, s'escrivia críticament sobre les experiències de les revolucions socialistes en relació amb el seu col·lectiu.

També van entaular relacions amb agrupacions feministes de l'època, com ara la Unión Feminista Argentina i el Movimiento de Liberación Femenina.

Rebuig de les agrupacions armades

Amb motiu de l'assumpció presidencial del candidat peronista Héctor José Cámpora, el 25 de maig de 1973, durant una manifestació de suport, l'entrada del FLH a la Plaça de Maig, la primera aparició pública d'aquesta organització, els seus militants foren rebuts amb crits de «¡No somos putos, no somos faloperos, somos soldados de FAR y Montoneros!».[8]

Publicacions

L'any 1972, en un esforç per aprofitar la insatisfacció de la ciutadania amb el govern, el Frente de Liberación Homosexual va fer una campanya de propaganda amb volants en paper de color distribuïts als espais públics. Cada fullet tenia la forma d'un puny aixecat juntament amb un eslògan. Així volien fomentar empatia cap als gais equiparant la repressió dels homosexuals amb la repressió política en general.[9]

Eslògans

Alguns dels eslògans del FLH van ser:

  • Amar y vivir libremente en un país liberado.
  • El machismo es el fascismo de entrecasa.
  • Machismo = Fascismo.
  • Para que reine en el pueblo el amor y la igualdad (lema que duia la pancarta del FLH el 25 de maig de 1973, quan van ser rebuigat i insultats pels militants de FAR i Montoneros. És una cita de la Marxa Peronista).
  • Por el derecho a disponer del propio cuerpo.
  • Soltáte.
Vegeu també: Comando Cóndor

Referències

  1. ↑ Encarnación, Omar G. «Latin America's Gay Rights Revolution» (en anglès). Journal of Democracy, 22, 2, 2011, pàg. 106. DOI: 10.1353/jod.2011.0029. ISSN: 1086-3214.
  2. ↑ 2,0 2,1 Brown, Stephen «"Con discriminación y represión no hay democracia": The Lesbian and Gay Movement in Argentina» (en anglès). Latin American Perspectives, 29, 2, 2002-03, pàg. 121. DOI: 10.1177/0094582X0202900207. ISSN: 0094-582X.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Encarnación, Omar. Out in the Periphery: Latin America's Gay Rights Revolution [Fora de l'armari a la periferia: la revolució dels drets gais a l'Amèrica llatina]. Oxford: Oxford University Press, 2016. ISBN 9780190469726. «The group was shunned by all left-wing organizations, and its leaders, including Anabitarte, were expelled from the Communist Party. This action was in line with the treatment of gay leaders by left-wing organizations across Latin American countries…» 
  4. ↑ Ben, Pablo; Insausti, Santiago Joaquin «Dictatorial Rule and Sexual Politics in Argentina: The Case of the Frente de Liberación Homosexual, 1967–1976» (en anglès). Hispanic American Historical Review, 97, 2, 01-05-2017, pàg. 297–325. DOI: 10.1215/00182168-3824077. ISSN: 0018-2168.
  5. ↑ Muntiel, Facundo. «Maricas en dictadura: los desaparecidos que nadie nos contó» (en castellà). Diario Digital Feminino, 27-03-2019. [Consulta: 20 desembre 2023].
  6. ↑ Rapisardi, Flavio; Modarelli, Alejandro. Fiestas, baños y exilios: los gays porteños en la última dictadura. 1. ed. Buenos Aires: Ed. Sudamericana, 2001. ISBN 978-950-07-2092-2. 
  7. ↑ Shaffer, Andrew «The Lavender Tide: LGBTQ Activism in Neoliberal Argentina». Master's Theses, 14-12-2012, pàg. 66.
  8. ↑ Modarelli, Alejandro «Víctimas sin nombre». Pàgina|12, 20-03-2009.
  9. ↑ Insausti, Santiago Joaquin «Una historia del Frente de Liberación Homosexual y la izquierda en Argentina.». Revista Estudos Feministas, 27, 2, 2019. DOI: 10.1590/1806-9584-2019v27n254280. ISSN: 1806-9584.

Bibliografia

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frente_de_Liberación_Homosexual&oldid=32818775»