Vés al contingut

Economia mixta: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 13: Línia 13:
El terme economia mixta va sorgir en el context del debat polític al Regne Unit durant la postguerra, encara que el conjunt de polítiques associades posteriorment al terme s'havia defensat almenys des dels anys trenta. <ref>{{cite book|last=Reisman|first=David A.|title=Theories of the Mixed Economy (Theories of the mixed economy)|publisher=Pickering & Chatto Ltd|isbn=1-85196-214-X}}</ref> Les economies mixtes més antigues documentades en el registre històric es troben ja al IV mil·lenni aC a la civilització mesopotàmica antiga a ciutats-estat com Uruk i Ebla. <ref name="MooreLewis2009">{{cite book|author1=Karl Moore|author2=David Charles Lewis|title=The Origins of Globalization|url=https://books.google.com/books?id=LXWTAgAAQBAJ&pg=PA40|date=2 June 2009|publisher=Routledge|isbn=978-1-135-97008-6|pages=24–25, 36}}</ref> Les economies de les ciutats-estat de la Grècia antiga també es poden caracteritzar millor com a economies mixtes.<ref name="IsagerSkydsgaard2013">{{cite book|author1=Signe Isager|author2=Jens Erik Skydsgaard|title=Ancient Greek Agriculture: An Introduction|url=https://books.google.com/books?id=YU8qBgAAQBAJ|date=3 April 2013|publisher=Routledge|isbn=978-1-134-81827-3|page=202}}</ref> També és possible que les ciutats-estat fenicies depenguessin d'economies mixtes per gestionar el comerç. <ref name="Terpstra2019">{{cite book|last=Terostra|first=Taco|title=Trade in the Ancient Mediterranean: Private Order and Public Institutions|url=https://books.google.com/books?id=VnRzDwAAQBAJ&pg=PA48|date=9 April 2019|publisher=Princeton University Press|isbn=978-0-691-18970-3|page=48}}</ref> Abans de ser conquerida per la República Romana, la civilització etrusca es va dedicar a una "forta economia mixta".<ref name="Dunstan2010">{{cite book|last=Dunstan|first=William E.|title=Ancient Rome|url=https://books.google.com/books?id=xkOhwFzz1AkC&pg=PA10|date=16 November 2010|publisher=Rowman & Littlefield Publishers|isbn=978-0-7425-6834-1|page=10}}</ref> En general, les ciutats de l'Antic Mediterrani en regions com el nord d'Àfrica, Ibèria i el sud de França, entre d'altres, practicaven alguna forma d'economia mixta. <ref>{{cite book|title=The Cambridge Economic History of Europe from the Decline of the Roman Empire: Trade and industry in the Middle Ages|url=https://books.google.com/books?id=bAwPAQAAMAAJ|year=1941|publisher=The University Press|page=35| isbn=9780521087100 }}</ref> Segons els historiadors Michael Rostovtzeff i Pierre Lévêque, les economies de l'Antic Egipte, la Mesoamericana precolombina, l'Antic Perú, l'Antiga Xina i l'Imperi Romà després de Dioclecià tenien totes les característiques bàsiques de les economies mixtes.<ref name="Douglas2017">{{cite book|last=Douglas|first=Jack D.|title=The Myth of the Welfare State|url=https://books.google.com/books?id=lmVQDwAAQBAJ|date=29 September 2017|publisher=Taylor & Francis|isbn=978-1-351-47905-9|page=339}}</ref> Després del col·lapse de l'Imperi Romà d'Occident, l'Imperi Bizantí a la seva part oriental va continuar tenint una economia mixta fins a la seva destrucció per l'Imperi Otomà.<ref name="Oaks1986">{{cite book|last=Oaks|first=Dumbarton|title=Continuity and Change in Late Byzantine and Early Ottoman Society: Papers Given at a Symposium at Dumbarton Oaks in May 1982|url=https://books.google.com/books?id=eUhoAAAAMAAJ|year=1986|publisher=University of Birmingham, Centre for Byzantine Studies|isbn=978-0-7044-0748-0|page=59}}</ref>
El terme economia mixta va sorgir en el context del debat polític al Regne Unit durant la postguerra, encara que el conjunt de polítiques associades posteriorment al terme s'havia defensat almenys des dels anys trenta. <ref>{{cite book|last=Reisman|first=David A.|title=Theories of the Mixed Economy (Theories of the mixed economy)|publisher=Pickering & Chatto Ltd|isbn=1-85196-214-X}}</ref> Les economies mixtes més antigues documentades en el registre històric es troben ja al IV mil·lenni aC a la civilització mesopotàmica antiga a ciutats-estat com Uruk i Ebla. <ref name="MooreLewis2009">{{cite book|author1=Karl Moore|author2=David Charles Lewis|title=The Origins of Globalization|url=https://books.google.com/books?id=LXWTAgAAQBAJ&pg=PA40|date=2 June 2009|publisher=Routledge|isbn=978-1-135-97008-6|pages=24–25, 36}}</ref> Les economies de les ciutats-estat de la Grècia antiga també es poden caracteritzar millor com a economies mixtes.<ref name="IsagerSkydsgaard2013">{{cite book|author1=Signe Isager|author2=Jens Erik Skydsgaard|title=Ancient Greek Agriculture: An Introduction|url=https://books.google.com/books?id=YU8qBgAAQBAJ|date=3 April 2013|publisher=Routledge|isbn=978-1-134-81827-3|page=202}}</ref> També és possible que les ciutats-estat fenicies depenguessin d'economies mixtes per gestionar el comerç. <ref name="Terpstra2019">{{cite book|last=Terostra|first=Taco|title=Trade in the Ancient Mediterranean: Private Order and Public Institutions|url=https://books.google.com/books?id=VnRzDwAAQBAJ&pg=PA48|date=9 April 2019|publisher=Princeton University Press|isbn=978-0-691-18970-3|page=48}}</ref> Abans de ser conquerida per la República Romana, la civilització etrusca es va dedicar a una "forta economia mixta".<ref name="Dunstan2010">{{cite book|last=Dunstan|first=William E.|title=Ancient Rome|url=https://books.google.com/books?id=xkOhwFzz1AkC&pg=PA10|date=16 November 2010|publisher=Rowman & Littlefield Publishers|isbn=978-0-7425-6834-1|page=10}}</ref> En general, les ciutats de l'Antic Mediterrani en regions com el nord d'Àfrica, Ibèria i el sud de França, entre d'altres, practicaven alguna forma d'economia mixta. <ref>{{cite book|title=The Cambridge Economic History of Europe from the Decline of the Roman Empire: Trade and industry in the Middle Ages|url=https://books.google.com/books?id=bAwPAQAAMAAJ|year=1941|publisher=The University Press|page=35| isbn=9780521087100 }}</ref> Segons els historiadors Michael Rostovtzeff i Pierre Lévêque, les economies de l'Antic Egipte, la Mesoamericana precolombina, l'Antic Perú, l'Antiga Xina i l'Imperi Romà després de Dioclecià tenien totes les característiques bàsiques de les economies mixtes.<ref name="Douglas2017">{{cite book|last=Douglas|first=Jack D.|title=The Myth of the Welfare State|url=https://books.google.com/books?id=lmVQDwAAQBAJ|date=29 September 2017|publisher=Taylor & Francis|isbn=978-1-351-47905-9|page=339}}</ref> Després del col·lapse de l'Imperi Romà d'Occident, l'Imperi Bizantí a la seva part oriental va continuar tenint una economia mixta fins a la seva destrucció per l'Imperi Otomà.<ref name="Oaks1986">{{cite book|last=Oaks|first=Dumbarton|title=Continuity and Change in Late Byzantine and Early Ottoman Society: Papers Given at a Symposium at Dumbarton Oaks in May 1982|url=https://books.google.com/books?id=eUhoAAAAMAAJ|year=1986|publisher=University of Birmingham, Centre for Byzantine Studies|isbn=978-0-7044-0748-0|page=59}}</ref>


⚫
Les societats islàmiques medievals van extreure la seva base material primària de les economies mixtes clàssiques mediterrànies que les van precedir,<ref name="WattCachia1977">{{cite book|author1=Professor W Montgomery Watt|author2=Pierre Cachia|title=A History of Islamic Spain|url=https://books.google.com/books?id=qTiG6DsJi7AC&pg=PA43|year=1977|publisher=Transaction Publishers|isbn=978-1-4128-4471-0|page=43}}</ref> i les economies dels imperis islàmics com el califat abbàssida van tractar els seus sectors capitalistes emergents i destacats o les economies de mercat mitjançant la regulació per via estatal, social, o institucions religioses.<ref name="Turner1998">{{cite book|last=Turner|first=Bryan S.|title=Weber and Islam|url=https://books.google.com/books?id=tTizPWAGDU4C&pg=PA125|year=1998|publisher=Psychology Press|isbn=978-0-415-17458-9|page=125}}</ref> A causa de les poblacions baixes i difuses i del comerç desconnectat, les economies d'Europa no podrien haver donat suport als estats centralitzats o les economies mixtes i, en canvi, va predominar un feudalisme principalment agrari durant els segles posteriors al col·lapse de Roma. Amb la recuperació de les poblacions i l'auge de les comunas medievals a partir del segle XI, el poder econòmic i polític es tornà a centralitzar. Segons Murray Bookchin, les economies mixtes, que havien crescut a partir de les comunes medievals, estaven començant a emergir a Europa al segle XV a mesura que el feudalisme va decaure.<ref name="White2008">{{cite book|last=White|first=Damian F.|title=Bookchin: A Critical Appraisal|url=https://books.google.com/books?id=oanZAAAAMAAJ|date=20 October 2008|publisher=Pluto Press|isbn=978-0-7453-1965-0|page=63}}</ref> A la França del segle XVII, Jean-Baptiste Colbert com a ministre de finances de Lluís XIV va intentar instituir una economia mixta a escala nacional.<ref>{{cite book|title=Nationalization and Privatization in Contemporary France|url=https://books.google.com/books?id=xSnQJ8kZz6MC&pg=PA4|publisher=Hoover Press|isbn=978-0-8179-5153-5|page=4}}</ref>


⚫
El sistema nord-americà proposat inicialment pel primer secretari del Tresor dels Estats Units, Alexander Hamilton, i recolzat per líders nord-americans posteriors com Henry Clay, John C Calhoun i Daniel Webster, mostrava els trets d'una economia mixta que combina proteccionisme i ''laissez-faire'', i la despesa en infraestructura.<ref name="Fels1961">{{cite book|last=Fels|first=Rendigs|title=Challenge to the American Economy: An Introduction to Economics|url=https://books.google.com/books?id=AQXaAAAAIAAJ|year=1961|publisher=Allyn and Bacon|page=39}}</ref><ref name="PrestonSmith1988">{{cite book|author1=Frederick William Preston|author2=Ronald Wayne Smith|title=Sociology: A Contemporary Approach|url=https://books.google.com/books?id=V4C2gV6I9DkC|year=1988|publisher=Allyn and Bacon|isbn=978-0-205-11384-2|page=501}}</ref> Després de 1851, Napoleó III va iniciar el procés de substitució de l'antiga economia agrícola de França per una de mixta i centrada en la industrialització.<ref name="AdlerPouwels2016">{{cite book|author1=Philip J. Adler|author2=Randall L. Pouwels|date=28 September 2016|title=World Civilizations|edition=8|publisher=Cengage Learning|pages=442|isbn=978-1-337-51764-5|oclc=1100703755|url=https://books.google.com/books?id=PPi5DQAAQBAJ&pg=PA442}}</ref> El 1914 i l'inici de la Primera Guerra Mundial, Alemanya havia desenvolupat una economia mixta amb la copropietat del govern de la infraestructura i la indústria juntament amb un sistema integral de benestar social.<ref name="HowardKing2014">{{cite book|author1=Michael Charles Howard|author2=John Edward King|title=A History of Marxian Economics, Volume I: 1883-1929|url=https://books.google.com/books?id=IhgABAAAQBAJ&pg=PA66|date=14 July 2014|publisher=Princeton University Press|isbn=978-1-4008-6052-4|page=66}}</ref> Després de la caiguda de les accions de 1929 i la posterior Gran Depressió va llançar gran part de l'economia global a un greu declivi econòmic, economistes britànics com John Maynard Keynes van començar a defensar les teories econòmiques que argumentaven més intervenció del govern en l'economia.<ref name="SuvantoFletcher2016">{{cite book|author1=Pekka Suvanto|author2=trans Roderick Fletcher|title=Conservatism from the French Revolution to the 1990s|url=https://books.google.com/books?id=Xd6zCwAAQBAJ&pg=PA105|date=7 March 2016|publisher=Springer|isbn=978-1-349-25888-8|pages=105–106}}</ref> Harold Macmillan, un polític britànic del Partit Conservador, també va començar a defensar una economia mixta en els seus llibres Reconstruction (1933) i The Middle Way (1938). <ref name="SuvantoFletcher2016" /> Entre els partidaris de l'economia mixta hi havia R. H. Tawney, Anthony Crosland<ref name="isbn0-04-323014-8">{{cite book|last=Tawney|first=R. H.|title=Equality|publisher=Allen and Unwin|location=London|year=1964|isbn=0-04-323014-8}}</ref><ref name="isbn0-8371-9586-1">{{cite book|last=Crosland|first=Anthony|title=The Future of socialism|publisher=Greenwood Press|location=Westport, Conn|year=1977|isbn=0-8371-9586-1}}</ref> i Andrew Shonfield, que estaven associats principalment amb el Partit Laborista al Regne Unit. Durant el període de postguerra i coincidint amb l'Edat d'Or del Capitalisme, hi va haver un rebuig general a tot el món de l'economia del laissez-faire, ja que els països capitalistes van adoptar economies mixtes basades en la planificació econòmica, la intervenció i el benestar.<ref name="MehrotraGuichard2020">{{cite book|last1=Guichard|first1=Sylvie|last2=Mehrotra|first2=Santosh|title=Planning in the 20th Century and Beyond: India's Planning Commission and the NITI Aayog|url=https://books.google.com/books?id=6xzhDwAAQBAJ&pg=PA285|date=29 October 2020|publisher=Cambridge University Press|isbn=978-1-108-49462-5|page=285}}</ref>
⚫
Les societats islàmiques medievals van extreure la seva base material primària de les economies mixtes clàssiques mediterrànies que les van precedir,[29] i les economies dels imperis islàmics com el califat abbàssida van tractar els seus sectors capitalistes emergents i destacats o les economies de mercat mitjançant la regulació per via estatal, social, o institucions religioses.[30] A causa de les poblacions baixes i difuses i del comerç desconnectat, les economies d'Europa no podrien haver donat suport als estats centralitzats o les economies mixtes i, en canvi, va predominar un feudalisme principalment agrari durant els segles posteriors al col·lapse de Roma. Amb la recuperació de les poblacions i l'auge de les comunas medievals a partir del segle XI, el poder econòmic i polític es tornà a centralitzar. Segons Murray Bookchin, les economies mixtes, que havien crescut a partir de les comunes medievals, estaven començant a emergir a Europa al segle XV a mesura que el feudalisme va decaure.[31] A la França del segle XVII, Jean-Baptiste Colbert com a ministre de finances de Lluís XIV va intentar instituir una economia mixta a escala nacional.[32]


⚫
El sistema nord-americà proposat inicialment pel primer secretari del Tresor dels Estats Units, Alexander Hamilton, i recolzat per líders nord-americans posteriors com Henry Clay, John C Calhoun i Daniel Webster, mostrava els trets d'una economia mixta que combina proteccionisme i laissez-faire. , i la despesa en infraestructura.[33][34] Després de 1851, Napoleó III va iniciar el procés de substitució de l'antiga economia agrícola de França per una de mixta i centrada en la industrialització.[35] El 1914 i l'inici de la Primera Guerra Mundial, Alemanya havia desenvolupat una economia mixta amb la copropietat del govern de la infraestructura i la indústria juntament amb un sistema integral de benestar social.[36] Després de la caiguda de les accions de 1929 i la posterior Gran Depressió va llançar gran part de l'economia global a un greu declivi econòmic, economistes britànics com John Maynard Keynes van començar a defensar les teories econòmiques que argumentaven més intervenció del govern en l'economia.[37] Harold Macmillan, un polític britànic del Partit Conservador, també va començar a defensar una economia mixta en els seus llibres Reconstruction (1933) i The Middle Way (1938).[37] Entre els partidaris de l'economia mixta hi havia R. H. Tawney,[38] Anthony Crosland[39] i Andrew Shonfield, que estaven associats principalment amb el Partit Laborista al Regne Unit. Durant el període de postguerra i coincidint amb l'Edat d'Or del Capitalisme, hi va haver un rebuig general a tot el món de l'economia del laissez-faire, ja que els països capitalistes van adoptar economies mixtes basades en la planificació econòmica, la intervenció i el benestar.[40]

== Intervenció de l'Estat ==
== Intervenció de l'Estat ==
En l'economia mixta l'Estat participa per evitar una [[Fallada de mercat|fallida del mercat]]. Per tal d'aconseguir el seu objectiu; aquest realitza les següents funcions:<ref>{{Ref-web|url=http://economipedia.com/definiciones/sistema-economia-mixta.html|títol=Economía mixta|consulta=2017-01-27|llengua=es-ES}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/book/view.php?id=5428&chapterid=3304|títol=L'organització de l'activitat econòmica. Aspectes diferenciadors dels sistemes econòmics|consulta=28 març 2024|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>
En l'economia mixta l'Estat participa per evitar una [[Fallada de mercat|fallida del mercat]]. Per tal d'aconseguir el seu objectiu; aquest realitza les següents funcions:<ref>{{Ref-web|url=http://economipedia.com/definiciones/sistema-economia-mixta.html|títol=Economía mixta|consulta=2017-01-27|llengua=es-ES}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/book/view.php?id=5428&chapterid=3304|títol=L'organització de l'activitat econòmica. Aspectes diferenciadors dels sistemes econòmics|consulta=28 març 2024|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>

Revisió del 13:10, 28 març 2024

L'Economia mixta és un sistema econòmic el qual la seva organització està dividida entre el sector públic i el sector privat. Per tant, el repartiment de recursos es realitza entre ambdós sectors. L'economia mixta és una barreja entre dos sistemes econòmics: el de l'economia de mercat i l'economia planificada.

En aquest sistema, la gestió i administració dels béns és compartida entre el sector privat, en gran part, però al mateix temps, l'Estat intervé per evitar possibles fallides del mercat.[1]

Visió general

El terme economia mixta es va començar a utilitzar cap a mitjans del segle xx, tot i això, anteriorment ja s'havia utilitzar en arribar a la conclusió de que la intervenció de l'Estat era necessària per a mantenir un benestar.

Tot i que no hi ha una definició única d'economia mixta, generalment hi ha dues definicions principals, una política i l'altra apolítica. La definició política d'economia mixta fa referència al grau d'intervencionisme de l'estat en una economia de mercat, representant l'estat com una invasió del mercat sota el supòsit que el mercat és el mecanisme natural per assignar recursos. La definició política es limita a les economies capitalistes i impedeix una extensió als sistemes no capitalistes, i pretén mesurar el grau d'influència de l'estat a través de les polítiques públiques en el mercat.[2]

La definició apolítica es refereix als patrons de propietat i gestió d'empreses econòmiques en una economia, fent referència estrictament a una barreja de propietat pública i privada d'empreses en l'economia i no es preocupa per les formes polítiques i les polítiques públiques. Alternativament, es refereix a una barreja de planificació econòmica i mercats per a l'assignació de recursos.[3]

Història

El terme economia mixta va sorgir en el context del debat polític al Regne Unit durant la postguerra, encara que el conjunt de polítiques associades posteriorment al terme s'havia defensat almenys des dels anys trenta. [4] Les economies mixtes més antigues documentades en el registre històric es troben ja al IV mil·lenni aC a la civilització mesopotàmica antiga a ciutats-estat com Uruk i Ebla. [5] Les economies de les ciutats-estat de la Grècia antiga també es poden caracteritzar millor com a economies mixtes.[6] També és possible que les ciutats-estat fenicies depenguessin d'economies mixtes per gestionar el comerç. [7] Abans de ser conquerida per la República Romana, la civilització etrusca es va dedicar a una "forta economia mixta".[8] En general, les ciutats de l'Antic Mediterrani en regions com el nord d'Àfrica, Ibèria i el sud de França, entre d'altres, practicaven alguna forma d'economia mixta. [9] Segons els historiadors Michael Rostovtzeff i Pierre Lévêque, les economies de l'Antic Egipte, la Mesoamericana precolombina, l'Antic Perú, l'Antiga Xina i l'Imperi Romà després de Dioclecià tenien totes les característiques bàsiques de les economies mixtes.[10] Després del col·lapse de l'Imperi Romà d'Occident, l'Imperi Bizantí a la seva part oriental va continuar tenint una economia mixta fins a la seva destrucció per l'Imperi Otomà.[11]

Les societats islàmiques medievals van extreure la seva base material primària de les economies mixtes clàssiques mediterrànies que les van precedir,[12] i les economies dels imperis islàmics com el califat abbàssida van tractar els seus sectors capitalistes emergents i destacats o les economies de mercat mitjançant la regulació per via estatal, social, o institucions religioses.[13] A causa de les poblacions baixes i difuses i del comerç desconnectat, les economies d'Europa no podrien haver donat suport als estats centralitzats o les economies mixtes i, en canvi, va predominar un feudalisme principalment agrari durant els segles posteriors al col·lapse de Roma. Amb la recuperació de les poblacions i l'auge de les comunas medievals a partir del segle XI, el poder econòmic i polític es tornà a centralitzar. Segons Murray Bookchin, les economies mixtes, que havien crescut a partir de les comunes medievals, estaven començant a emergir a Europa al segle XV a mesura que el feudalisme va decaure.[14] A la França del segle XVII, Jean-Baptiste Colbert com a ministre de finances de Lluís XIV va intentar instituir una economia mixta a escala nacional.[15]

El sistema nord-americà proposat inicialment pel primer secretari del Tresor dels Estats Units, Alexander Hamilton, i recolzat per líders nord-americans posteriors com Henry Clay, John C Calhoun i Daniel Webster, mostrava els trets d'una economia mixta que combina proteccionisme i laissez-faire, i la despesa en infraestructura.[16][17] Després de 1851, Napoleó III va iniciar el procés de substitució de l'antiga economia agrícola de França per una de mixta i centrada en la industrialització.[18] El 1914 i l'inici de la Primera Guerra Mundial, Alemanya havia desenvolupat una economia mixta amb la copropietat del govern de la infraestructura i la indústria juntament amb un sistema integral de benestar social.[19] Després de la caiguda de les accions de 1929 i la posterior Gran Depressió va llançar gran part de l'economia global a un greu declivi econòmic, economistes britànics com John Maynard Keynes van començar a defensar les teories econòmiques que argumentaven més intervenció del govern en l'economia.[20] Harold Macmillan, un polític britànic del Partit Conservador, també va començar a defensar una economia mixta en els seus llibres Reconstruction (1933) i The Middle Way (1938). [20] Entre els partidaris de l'economia mixta hi havia R. H. Tawney, Anthony Crosland[21][22] i Andrew Shonfield, que estaven associats principalment amb el Partit Laborista al Regne Unit. Durant el període de postguerra i coincidint amb l'Edat d'Or del Capitalisme, hi va haver un rebuig general a tot el món de l'economia del laissez-faire, ja que els països capitalistes van adoptar economies mixtes basades en la planificació econòmica, la intervenció i el benestar.[23]

Intervenció de l'Estat

En l'economia mixta l'Estat participa per evitar una fallida del mercat. Per tal d'aconseguir el seu objectiu; aquest realitza les següents funcions:[24][25]

  • Regulació → l'Estat intervé per evitar una fallida de mercat i regula els béns per procurar una bona administració.
  • Distribució de la renda → l'Estat s'encarrega de distribuir el capital per a una distribució més equitativa.
  • Marc jurídic → l'Estat s'encarrega de dictar i redactar lleis per a afavorir el funcionament del sistema.
  • Producció de béns i serveis → l'Estat s'encarrega de crear béns i serveis públics per a la població els quals es consideren necessaris i mínims per a una vida digna.

Territoris aplicant aquest sistema

Actualment, no es pot dir que hi hagi un sistema econòmic totalment pur i definit. Per aquesta raó, l'economia mixta es podria considerar com al sistema més present en el món i pràcticament la majoria de països apliquen aquesta barreja entre l'economia de mercat i la planificada.

Referències

  1. ↑ «Economía mixta» (en castellà). [Consulta: 27 gener 2017].
  2. ↑ Brown, Douglas M. «Towards a Radical Democracy: The Political Economy of the Budapest School». Routledge Revivals. Routledge & CRC Press, 11-11-2011, pàg. 10-11. «There are in general two broad yet distinguishable definitions of 'mixed economy': a political definition and an apolitical definition. The political definition refers to the degree of state intervention in what is a market economy. Thus this definition 'portray[s] the phenomenon in terms of state encroaching upon the market and thereby suggest[s] that market is the natural or preferable mechanism. ... The political definition of 'mixed economy' precludes extending it to non-capitalist systems.»
  3. ↑ Brown, Douglas M. «Towards a Radical Democracy: The Political Economy of the Budapest School». Routledge Revivals. Routledge & CRC Press, 11-11-2011, pàg. 10-11. «The apolitical definition of 'mixed economy' generally refers to the mix of public and private ownership forms. ... Here 'mixed economy' itself does not specify a political form. it means an economy characterized by a combination of public and private ownership as well as planning and markets.»
  4. ↑ Reisman, David A. Theories of the Mixed Economy (Theories of the mixed economy). Pickering & Chatto Ltd. ISBN 1-85196-214-X. 
  5. ↑ Karl Moore. The Origins of Globalization. Routledge, 2 June 2009, p. 24–25, 36. ISBN 978-1-135-97008-6. 
  6. ↑ Signe Isager. Ancient Greek Agriculture: An Introduction. Routledge, 3 April 2013, p. 202. ISBN 978-1-134-81827-3. 
  7. ↑ Terostra, Taco. Trade in the Ancient Mediterranean: Private Order and Public Institutions. Princeton University Press, 9 April 2019, p. 48. ISBN 978-0-691-18970-3. 
  8. ↑ Dunstan, William E. Ancient Rome. Rowman & Littlefield Publishers, 16 November 2010, p. 10. ISBN 978-0-7425-6834-1. 
  9. ↑ The Cambridge Economic History of Europe from the Decline of the Roman Empire: Trade and industry in the Middle Ages. The University Press, 1941, p. 35. ISBN 9780521087100. 
  10. ↑ Douglas, Jack D. The Myth of the Welfare State. Taylor & Francis, 29 September 2017, p. 339. ISBN 978-1-351-47905-9. 
  11. ↑ Oaks, Dumbarton. Continuity and Change in Late Byzantine and Early Ottoman Society: Papers Given at a Symposium at Dumbarton Oaks in May 1982. University of Birmingham, Centre for Byzantine Studies, 1986, p. 59. ISBN 978-0-7044-0748-0. 
  12. ↑ Professor W Montgomery Watt. A History of Islamic Spain. Transaction Publishers, 1977, p. 43. ISBN 978-1-4128-4471-0. 
  13. ↑ Turner, Bryan S. Weber and Islam. Psychology Press, 1998, p. 125. ISBN 978-0-415-17458-9. 
  14. ↑ White, Damian F. Bookchin: A Critical Appraisal. Pluto Press, 20 October 2008, p. 63. ISBN 978-0-7453-1965-0. 
  15. ↑ Nationalization and Privatization in Contemporary France. Hoover Press, p. 4. ISBN 978-0-8179-5153-5. 
  16. ↑ Fels, Rendigs. Challenge to the American Economy: An Introduction to Economics. Allyn and Bacon, 1961, p. 39. 
  17. ↑ Frederick William Preston. Sociology: A Contemporary Approach. Allyn and Bacon, 1988, p. 501. ISBN 978-0-205-11384-2. 
  18. ↑ Philip J. Adler. World Civilizations. 8. Cengage Learning, 28 September 2016, p. 442. ISBN 978-1-337-51764-5. OCLC 1100703755. 
  19. ↑ Michael Charles Howard. A History of Marxian Economics, Volume I: 1883-1929. Princeton University Press, 14 July 2014, p. 66. ISBN 978-1-4008-6052-4. 
  20. ↑ 20,0 20,1 Pekka Suvanto. Conservatism from the French Revolution to the 1990s. Springer, 7 March 2016, p. 105–106. ISBN 978-1-349-25888-8. 
  21. ↑ Tawney, R. H.. Equality. London: Allen and Unwin, 1964. ISBN 0-04-323014-8. 
  22. ↑ Crosland, Anthony. The Future of socialism. Westport, Conn: Greenwood Press, 1977. ISBN 0-8371-9586-1. 
  23. ↑ Guichard, Sylvie; Mehrotra, Santosh. Planning in the 20th Century and Beyond: India's Planning Commission and the NITI Aayog. Cambridge University Press, 29 October 2020, p. 285. ISBN 978-1-108-49462-5. 
  24. ↑ «Economía mixta» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 gener 2017].
  25. ↑ «L'organització de l'activitat econòmica. Aspectes diferenciadors dels sistemes econòmics». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 març 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Economia_mixta&oldid=33308103»