Ğ1
La Ğ1, "juna" o "yuna" (pronunciada en francès « June », /ʒyn/) és una criptomoneda P2P basada al programari Duniter.
El seu mecanisme de creació monetària és diferent de les altres criptomonedes.[1][2] Es diferencia pel seu caràcter de simetria espacial i temporal de creació de les unitats monetàries entre les persones. De fet, totes elles poden obtenir l'estatus de membre que integra la xarxa de confiança, i així participar en la creació monetària que els permetrà percebre diàriament la mateixa part de moneda que les altres. Això fa de la Ğ1 una moneda de Dividend Universal (DU).[3][4][5][6]
Funcionament teòric[modifica]
Creació monetària[modifica]
Quant al procés de creació de moneda, la Ğ1 es diferencia d'altres criptomonedes en implementar una moneda lliure com es descriu en Teoria Relativa de la Moneda (TRM).[7][8]
La Teoria Relativa de la Moneda està inspirada al programari lliure, per la qual cosa presenta doncs quatre llibertats econòmiques.
D'aquestes quatre llibertats es deriva del fet que els diners no ha de ser creat ni pels Bancs Centrals, ni per poderosos processos de computació. Segons aquesta teoria, la moneda ha de ser creada a parts iguals per cada usuari a l'espai econòmic i en el temps. És a dir que cada membre de la xarxa ha de crear la mateixa porció de moneda on estigui i a qualsevol moment.
Aquesta creació contínua de moneda (sense destrucció aparent) condueix automàticament a un augment indefinit de la massa monetària. Perquè a qualsevol moment tots creuen la mateixa porció de moneda, aquesta porció augmenta proporcionalment tant, ho condueix a un augment exponencial de la moneda en circulació.
La noció de relativitat insisteix que no és la quantitat de moneda el que importa, sinó la part de la massa que té cadascun. És per això que, en moneda lliure la unitat d'intercanvi no és el nombre d'unitat, ja no hi ha augment en l'oferta monetària, sinó una distribució equitativa d'aquesta massa monetària a la xarxa de confiança.
Dividend Universal (DU)[modifica]
La creació de moneda per cadascun dels membres, es converteix, per punt, en un dividend universal.[9] Aquest dividend pot veure's com una renda bàsica, però no és un ingrés de suficiència (la suficiència pot ser subjectiva, ja que cada persona precisa d'un nivell de "suficiència").
Es calcula que la creació de moneda és el 4,88 % cada 6 mesos (prop de 10 % anual). Aquesta creació es distribueix cada dia de l'any. L'import del Ğ1 diari es torna a calcular cada equinocci. Cada membre de la xarxa de confiança veu el seu compte augmentar cada dia d'acord amb el Dividend Universal generat pel conjunt de la massa monetària de la Ğ1.
1 DU Ğ1 per dia i per persona, és constant. Aquest factor serveix d'unitat de canvi per expressar els valors que no varien a causa de la massa monetària. Si la Ğ1 sembla inflacionista en termes quantitatius, no ho és més en termes relatius (quan s'explica en Dividend Universal de la Ğ1).
Aquest augment de la massa monetària fa que tots els comptes membres convergeixin gradualment cap a la mitjana de la massa monetària dividida pel nombre de membres. Quan l'activitat és neutral (despeses = ingressos) la mitjana s'aconsegueix en 40 anys.
| Data | Quantitat | Comentari | Massa monetària | Nombre de membres | M/N | M/N en DU Ğ1 |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 8 de març de 2017 | 10,00 Ğ1 | Llançament de la moneda | 590,00 Ğ1 | 59 | 10,00 Ğ1 | 1,00 |
| 21 de març de 2017 | 10,00 Ğ1 | Primera revaluació | 8.580,00 Ğ1 | 65 | 132,00 Ğ1 | 13,20 |
| 21 de setembre de 2017 | 10,01 Ğ1 | 316.186,07 Ğ1 | 304 | 1.040,09 Ğ1 | 103,90 | |
| 21 de març de 2018 | 10,02 Ğ1 | |||||
| 21 de setembre de 2018 | 10,04 Ğ1 | |||||
| 21 de març de 2019 | 10,07 Ğ1 | |||||
| 21 de setembre de 2019 | 10,11 Ğ1 | |||||
| 21 de març de 2020 | 10,16 Ğ1 | |||||
| 21 de setembre de 2020 | 10,23 Ğ1 | |||||
| 21 de març de 2021 | 10,32 Ğ1 |
Es pot constatar que aquesta evolució no és de 4,88 % per semestre. Això es deu al fet que l'evolució té compte del nombre de membres. El 4,88 % s'aconseguirà quan el nombre de membres sigui estable.
Funcionament Pràctic[modifica]
En la pràctica, l'ús del G1 és similar al funcionament d'un Sistema de Mercat Local, sense límit local. Com als mercats de proximitat, són els vincles i les reunions entre els membres els que atorguen confiança a les relacions d'intercanvi.
No hi ha quota d'afiliació, qualsevol pot crear un compte des del programari del client[10]
Xarxa de Confiança[modifica]
Ğ1 es distingeix d'altres criptomonedes per la seva xarxa de confiança integrada en la cadena de blocs (Blockchain).
Per convertir-se en un membre co-creador de moneda, cada membre ha d'estar certificat per almenys altres cinc membres.
Aquesta xarxa de confiança té com a objectiu identificar els seus usuaris de manera completament descentralitzada, sense usar cap mena d'institució i amb la finalitat de limitar la falsificació mitjançant l'ús de diversos comptes de membre per una persona.
Diversos paràmetres permeten que la xarxa de confiança es protegeixi del frau, inclòs l'atac de creació falsa d'identitats múltiples que provocaria la creació descontrolada de moneda. Aquest frau es coneix com a atac Sybil. Els paràmetres actuals van ser estudiats, provats i optimitzats durant molts anys per mantenir un nivell de seguretat i de descentralització abans de llançar la cadena de blocs Ğ1 actual.
Les característiques bàsiques són:
- el nombre mínim de cinc certificadors que et coneguin bé (també físicament) per entrar a la xarxa de confiança;
- obtenir cinc certificacions en un període màxim de dos mesos;
- el període mínim entre certificacions executades pels certificadors serà de 5 dies;
- la durada d'una certificació caduca al cap de dos anys;
- estar dins de cinc passos del 80% dels membres referents (aquells que han rebut i emès igualment un mínim nombre de certificacions, actualment 5). Això es fonamenta en el concepte de sis graus de separació.
Història[modifica]
La Ğ1 es va llançar originalment a França el 8 de març de 2017 amb un nombre inicial de 59 membres.[11]
Característiques[modifica]
Característiques de la moneda[modifica]
| Paràmetre | Símbol | Valor |
|---|---|---|
| Objectiu del creixement teòric per període de revaluació | c | 4,88 % / 6 mesos ≃ 10 % / any |
| Període de revaloració del DU | dtreval | 6 mesos (182,625 dies) |
| Data de la primera revaloració | t0reval | 2017-03-17 12.00 |
| Càlcul del DU | DUjour(treval) | DUjour(treval - dtreval)+ c2 * (M/N)(treval - dtreval) / dtreval |
Característiques de la xarxa de confiança[modifica]
| Paràmetre | Valor |
|---|---|
| Nombre de certificacions necessàries per convertir-se en membre | 5 |
| Data límit per considerar una sol·licitud d'afiliació com a membre | 2 mesos |
| Durada d'una membresía acceptada | 1 any (cal mostrar cada any que se segueix volent participar) |
| Termini per tenir en compte una candidatura a membre | 2 mesos |
| Vida útil d'una certificació acceptada | 2 anys |
| Nombre màxim de certificacions que pot emetre un membre | 100 |
| Temps mínim d'espera entre dues certificacions successives emeses per la mateixa persona | 5 dies |
| Distància màxima, per certificacions, entre un nou participant i membres referents (stepMax) | 5 |
| Nombre de certificacions (emeses i rebudes) per ser considerat membre referent | 5 (va canviant amb el total de membres i la fórmula de baix) |
| Nombre de certificacions (emeses i rebudes) per ser considerat membre referent (fórmula) | SOSTRE(Nt^ (1 / stepMax)) |
| Percentatge mínim de membres referents a aconseguir per respectar la regla de distància | 80 % |
Llicència Ğ1[modifica]
En crear un compte de membre a la web de confiança Ğ1, el programari client demana a cada persona que es comprometi a respectar la llicència[12] Ğ1·.[13] Aquesta llicència bancària conté regles i consells a seguir que permeten a la comunitat assegurar-se que una sola persona física no pugui tenir vàries expliques membre creant moneda. Això és per evitar la falsificació. La llicència també explica com funciona la creació de moneda Ğ1.
Referències[modifica]
- ↑ Michel Bauwens. «Theoretical Underpinnings of the Duniter G1 project» (en anglès). https://blog.p2pfoundation.net. p2pfoundation, 05-02-2018. [Consulta: 18 febrer 2018].
- ↑ Laurence Allard. «Cryptomonnaies: usages et pratiques» (en francès). https://revue-progressistes.org. Science, Travail & Environnement. Revue soutenue par le Parti Communiste Français., 11-05-2018. [Consulta: 18 maig 2018].
- ↑ «Sitio oficial de la Ğ1» (en francès). [Consulta: 28 enero 2018].
- ↑ Duniter. «Duniter, pourquoi, comment ?» (en francès). https://duniter.org/. Duniter, 24-01-2018. Arxivat de l'original el 2018-11-19. [Consulta: 28 enero 2018].,
- ↑ Duniter. «Licence Ğ1» (en francès). https://duniter.org/. Duniter, 24-01-2018. [Consulta: 28 enero 2018].
- ↑ Duniter. «Monnaie Ğ1» (en francès). https://g1.duniter.fr/. Cesium Ğ1, 24-01-2018. Arxivat de l'original el 2022-06-29. [Consulta: 28 enero 2018].
- ↑ «Sommaire — Théorie Relative de la Monnaie v2.718» (en fr,en). trm.creationmonetaire.info. [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Resumen — Teoría Relativa de la Moneda» (en castellà). monnaie.ploc.be. [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ Blanc, Jérôme (1970-....).. Les monnaies alternatives (en francés), p. 28. ISBN 978-2-7071-8636-2. OCLC 1066747680.
- ↑ «Tutoriel de prise en main de Cesium» (en francès). Cesium Ğ1. [Consulta: 28 junio 2020].
- ↑ Extrait de Blockchain. «Historique du nombre de membre Ğ1» (en francès). https://forum.duniter.org/t/amelioration-de-mon-modele-predictif-du-nombre-de-membres/3834/19, 27-12-2017. [Consulta: 19 febrer 2018].
- ↑ «Resumen de la licencia Ğ1 -» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-09-20. [Consulta: 17 agost 2020].
- ↑ «Licencia Ğ1 - v0.2.9» (en castellà). [Consulta: 17 agost 2020].
Enllaços externs[modifica]
- Lloc oficial : «Moneda Libre»..
- Grup Telegram : «Moneda Libre Telegram»..
- Blockchain Duniter : «Site officiel Duniter» (en anglès). («Site officiel Duniter» (en anglès).).
- Programari client: Césium