.mail

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
.mail
Introduït No introduït
Tipus Domini de primer nivell genèric
Estat Petició no aprovada
Registre No establert
Organització patrocinadora Anti-Spam Community Registry (anglès)
Ús destinat Autenticació de correus electrònics
Ús real No s'usa
Restriccions en el registre Es necessita un altre domini de primer nivell durant almenys 6 mesos, amb la llista WHOIS comprovada. Pot ser revocat.
Estructura S'ha d'afegir a un domini de primer nivell existent (per exemple domini.net.mail)
Documents Proposta a la ICANN
Polítiques de disputa UDRP o el del domini original
Lloc web Spamhaus (anglès)

El .mail és un domini de primer nivell genèric proposat per The Spamhaus Project el 2004, però no aprovat per la ICANN. EL seu propòsit és permetre identificar i acceptar correus electrònics de fonts fiables de manera fàcil.

Funció principal[modifica | modifica el codi]

El .mail intentaria reduir el problema del correu no desitjat, mitjançant una llista de dominis autenticats com a no pertanyents a spammers coneguts i proporcionant informació de contacte verificada. Aquest domini de primer nivell genèric contindria l'adreça dels servidors utilitzats per a enviar correus electrònics. Un domini .mail només podria ser registrat per algú que ja disposés d'un domini en un altre domini de primer nivell que hagi estat opertiu durant sis mesos, i que tingui la informació WHOIS verificada. L'estructura del domini .mail consisteix de noms de domini existents amb el nou domini de primer nivell afegit, com ara example.net.mail, associat a example.net. A diferència d'altres dominis, el .mail no estaria totalment sota control del registrant, sinó que aniria a un servidor d'accés públic on poder trobar l'estat i la informació de contacte. Així, queixes per dolent@servidor1.example.net.mail anirien a una organització que controlés les queixes de correus no desitjats i revoqués els noms registrats a spammers. El programari de filtratge de correus electrònics també podrien consultar l'adreça .mail associada a un missatge i rebutjar-lo si l'adreça ha estat revocada.

Funció secundària[modifica | modifica el codi]

El .mail proporcionaria un mètode per augmentar la fiabilitat de la infraestructura de correu electrònic. Podria ser estès per a protgir infraestructura de missatgeria que no fos de correu electrònic i proporcionaria informació important en la investigació d'actes com ara el phishing. També facilitaria a les entitats responsables la capacitat de proporcionar millors serveis de correu anònim.

Aspectes de seguretat[modifica | modifica el codi]

El .mail va ser dissenyat per resistir atacs d'adversaris. Els directors, oficials i personal proposat, consistien de veterans amb experiència amb contrastada reputació per representar activament tota la comunitat. Estratègies legals, contractes i clàusules d'arbitratge curosament preparades el protegirien legalment. Així mateix es va fer un balanç d'ingressos i despeses projectades per tal d'assegurar la seva viabilitat. Els gegants de la indústria com VeriSign i eNom van ser triats per a assegurar les accions tècniques de cara a certs atacs.