Es tracta d'un edifici entre mitgeres, alt i estret, amb un clar predomini de la línia vertical per damunt de l'horitzontal. La finca ocupa un solar d'uns 100 m². Consta d'un soterrani amb volta de pedra, de planta baixa amb un porxo posterior que dona a un pati descobert, la primera planta està separada en dues sales per l'escala i per últim, hi ha les golfes que tenen una alçada considerable. Els materials constructius són de pedra, la tàpia, el maó i l'arrebossat de morter de calç. Els sostres són fets de bigues de fusta disposades ortogonalment a la línia de màxima pendent sobre la qual hi ha llates que suporten teules àrabs col·locades en sec.[1]
És una casa tradicional típica de la zona de Collbató. Inicialment era destinada a habitatge, amb dependències per a les tasques agrícoles, però després es va reconvertir en edifici d'equipaments. Durant el segle XX ha acollit primer l'ajuntament i després la biblioteca i el casal d'avis. Conserva encara força elements arquitectònics tradicionals, com el paviment, les finestres, l'arc de pedra de l'entrada o el soterrani, molt típic de Collbató. Es proposa destinar la casa, ara abandonada, a equipament social o cultural.[1]
↑ 1,01,1«Ajuntament Vell de Collbató». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 març 2016].
