Alice Havers
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Alice Mary Havers  1850 |
| Mort | 26 agost 1890 (39/40 anys) St. John's Wood (Anglaterra) |
| Sepultura | Highgate Cemetery |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, il·lustradora |
| Ocupador | òpera del Savoy |
| Família | |
| Cònjuge | Frederick Morgan |
| Pare | Thomas Havers |
| Germans | Dorothy Boulger |
| Cronologia | |
| abril 1872 | matrimoni
|
Alice Mary Havers (nom de naixement que va mantenir professionalment després del seu casament) o Alice Mary Morgan (nom oficial després del seu casament) (Thelton Hall, Norfolk, 19 de maig de 1850 - Londres, 26 d'agost de 1890) va ser una pintora, aquarel·lista i il·lustradora anglesa.[1]
Biografia[modifica]
Nascuda a Thelton Hall (Norfolk, Anglaterra), Alice Mary Havers va ser la tercera filla de Thomas i Ellen Havers. Quan tenia tres anys, la família va marxar a les illes Malvines, on el seu pare va dirigir una empresa (Falkland Islands Company) de 1854 a 1861.[2] La mare va morir a Stanley i el pare es va casar amb la institutriu.[3] Després van viure a Montevideo, on el pare va fundar el Montevideo Times i dirigia obres públiques. Després de la mort del pare el 1870 la resta de la família va tornar a Anglaterra i Alice Havers va obtenir una beca per estudiar al Royal College of Art de South Kensington.[2]
El 1872 va exposar per primera vegada la seva obra i aquell mateix any, el 13 d'abril, va casar-se amb el també artista Frederick Morgan.[2] Malgrat que oficialment, com a dona casada, havia d'adoptar el cognom del marit, ella va continuar usant el seu nom de soltera en la seva professió. Van tenir tres fills; el primer també va dedicar-se a la pintura i va signar les seves obres com a Val Havers, amb el cognom de la mare.[4] El 1888, ja separada del seu marit, va marxar a França amb els seus fills; a París va estudiar amb l'artista Filippo Colarossi.[2] En el Saló de París, el 1889, va exposar dos quadres que van atreure l'atenció del públic i van rebre comentaris elogiosos.[5]
L'any 1882 va guanyar el primer premi de 250 lliures del concurs de nadales de l'editorial Hildesheimer & Faulkner, amb l'obra titulada A Dream of Patience (Un somni de paciència).[6][7]
Va il·lustrar contes infantils, entre els quals un recull de contes d'Andersen[8] i alguns escrits per la seva germana, Dorothy Henrietta Boulger, que signava amb el pseudònim Theo Gift.[2] També va il·lustra alguns programes per a les obres de Gilbert i Sullivan al Teatre Savoy de Londres.[9] Va ser una artista popular en el seu temps, sobretot després que la reina Victòria li comptés un quadre, una de les seves primeres obres.[2]
El 26 d'agost de 1890, als quaranta anys, Mary Alice Havers va suïcidar-se.[2]
Galeria[modifica]
-
Blanchisseuses -
Belle of the village, 1883 -
Programa per al Teatre Savoy -
Il·lustració per a llibre infantil -
Il·lustració per a llibre infantil
_(1850-1890)_From_the_illustrations_for_the_book_1880%27s.jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ «Alice Havers (1850-1890)» (en francès). Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Yeldham, Charlotte. «Havers, Alice Mary» (en anglès). Dictionary of Falklands Biography, 2019. [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ Flint, Kate. «Havers, Dorothy Henrietta» (en anglès). Dictionary of Flaklands Biography, 2019. [Consulta: 18 maig 2023].
- ↑ «Out of Reach» (en anglès). Rehs Galleries. [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ «Alice Havers» (en anglès). Hellenica World. [Consulta: 18 maig 2023].
- ↑ White, Gleeson. Christmas Cards & Their Chief Designers (en anglès). The Studio, 1894, p. 31.
- ↑ Zakreski, Patricia «The Victorian Christmas Card as Aesthetic Object: 'Very interesting ephemere of a vedry period in English Art-production» (pdf). Journal of Design History, 29, pàg. 1-17. DOI: 10.1093/jdh/epv045 [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ Andersen, Hans. The White Swans and Other Tales illustrated by Alice Havers (en anglès). Londres: Hildesheimer & Faulkner, 1885.
- ↑ Gaston, Vivien «“New Made of Flower Leaves”: Nature, Evolution and Female Education in Edward Robert Hughes’s» (pdf) (en anglès). Australasian Journal of Victorian Studies, 26, 2, 2022, pàg. 67 [Consulta: 18 maig 2923].