Amelia Bence
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Batvinik 13 novembre 1914 Buenos Aires (Argentina) |
| Mort | 8 febrer 2016 (101 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Sepultura | Cementiri de la Chacarita |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de cinema |
| Activitat | 1933 – 2010 |
| Família | |
| Cònjuge | Albert Closas i Lluró |
| Germans | Esther Bence |
Premis | |
Signatura  | |
   | |
Amelia Bence, pseudònim de María Batvinik[1][2] (Buenos Aires, 13 de novembre de 1914 - ibídem, 8 de febrer de 2016),[1] va ser una actriu argentina, filla d'immigrants jueus originaris de Belarús.
Va iniciar la seva carrera a primerenca edat després de ser alumna de Alfonsina Storni a l'Teatro Infantil Lavardén i de Mecha Quintana al Conservatori Nacional de Música i Declamació.[3] El seu debut cinematogràfic es va produir en un dels primers films sonors argentins, Dancing (1933), de Luis Moglia Barth.[4]
La seva participació a La guerra gaucha (1942), una de les pel·lícules més importants de la història del cinema argentí, li va donar reconeixement i va començar a ser sol·licitada per a papers protagonistes gràcies a la seva fotogènia i estil interpretatiu.[4] Va formar part de la denominada «època d'or» del cinema argentí i va ser així com va encapçalar Los ojos más lindos del mundo (1943), títol a la que se la continua associant, Todo un hombre, Camino del infierno (1946), A sangre fría (1947), La otra y yo (1949) i Danza del fuego.[5] Va ser dirigida en diverses ocasions per Daniel Tinayre i Luis Saslavsky, i va obtenir el premi a la millor actriu de l'Associació de Cronistes Cinematogràfics i l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques de l'Argentina en múltiples ocasions al llarg dels anys de 1940 i 1950.[4]
Entre 1952 i 1954, Bence va filmar dues pel·lícules en Mèxic contractada per Reforma Films i, al seu retorn, va ser summament elogiada pel seu paper protagonista a Alfonsina (1957), que va ser triada representant de l'Argentina al Festival Internacional de Cinema de Berlín.[6] A més d'encapçalar una pel·lícula en Espanya, va desenvolupar una extensa carrera teatral en els anys de 1960, protagonitzant obres com La dama del trébol, Así es la vida, Maribel y la extraña familia i El proceso de Mary Duggan. Des de 1973 a 1976, finalitzada una llarga gira pe Hispanoamèrica, va ser convocada per a actuar en el Gramercy Arts Theater de Nova York amb La valija,[7] que li va valer el premi ACE a la Millor Actriu Estrangera.
Les seves representacions de Doña Rosita la soltera (1975) i La loba (1982) als Estats Units i el Perú van ser molt reeixides. Durant l'última etapa de la seva carrera, va intervenir amb major freqüència en televisió, en cicles com Romina, Bianca o Las 24 horas.[4] En 1989 va rebre el premi Còndor de Plata a la Trajectòria i va obtenir el premi Podestá en la mateixa rúbrica en 1992. Des de 1996, es va presentar en diversos teatres amb el seu unipersonal Alfonsina, on intercalava música i poesia, fins que els problemes de salut la van allunyar de l'activitat artística en 2010.
Filmografia[modifica]
A Mèxic:
- Las tres Elenas (1954)
- Siete mujeres (1953)
- La casa de los cuervos (1941)
A Espanya:
- De espaldas a la puerta (1959)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Carta de inmigración/pasaporte de Amelia Bence» Family Search. Consultat el 8 de febrer de 2016.
- ↑ Vivas, Fernando. «Osvaldo Cattone anuncia demolición del Teatro Marsano [video]». Perú: El Comercio, 05-01-2014. [Consulta: 22 abril 2014].
- ↑ Aubele, Luis. «"Me gustaría que me recordaran por mi trabajo"». Argentina: diario La Nación, 26-01-2003. [Consulta: 14 maig 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Blanco Pazos, págs. 36-37
- ↑ «Amelia Bence» Arxivat 2009-09-27 a Wayback Machine., fitxa al web Archivoshistóricos (Buenos Aires). Consultat el 10 de gener de 2011.
- ↑ Bence y Etchelet (2011), págs. 164-165
- ↑ Bence y Etchelet (2011), pàg. 248
Bibliografia[modifica]
- Bence, Amelia; Etchelet, Raúl. La niña del umbral. Argentina: Corregidor, 2011. ISBN 9789500519342 [Consulta: 24 març 2014].
- Lusnich, Ana Laura. El drama social-folclórico. 1. Argentina: Biblos, 2007. ISBN 978-950-786-613-5 [Consulta: 14 maig 2011].
- Di Núbila, Domingo. La época de oro. Historia del cine argentino I. 1. Argentina: Ediciones del Jilguero, 1998. ISBN 9789879578650 [Consulta: 14 maig 2011].
- Cortés Bargalló, Luis. La lengua española y los medios de comunicación. 2. México: Siglo XXI, 1998. ISBN 9789682321115 [Consulta: 14 maig 2011].
- Blanco Pazos, Roberto. Diccionario de Actrices del Cine Argentino (1933-1997). 2. Argentina: Corregidor, 2008. ISBN 978-950-05-1787-4 [Consulta: 18 agost 2010].
- Posadas, Abel. Carlos Schlieper. Argentina: Centro Editor de América Latina, 1994. ISBN 950-25-3166-3 [Consulta: 14 maig 2011].
- Pareja Diezcanseco, Alfredo. Las tres ratas: novela. Ecuador: Libresa, 2007. ISBN 9789978490167 [Consulta: 14 maig 2011].
- Pelletieri, Osvaldo. Teatro del Pueblo: una utopía concretada. 1. Argentina: Galerna, 2006. ISBN 950-556-061-3 [Consulta: 14 maig 2011].
- Massa, Cristina. «Compañías y teatros». A: Historia del teatro argentino en Buenos Aires. IV. Argentina: Galerna, 2003. ISBN 950-556-447-3 [Consulta: 14 maig 2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amelia Bence |
- Amelia Bence a cinenacional.com Arxivat 2011-06-12 a Wayback Machine.
- Amelia Bence a alternativateatral.com
- Homenatge d'Amelia Bence a Alsonsina Storni a la Biblioteca Nacional de Buenos Aires
- Amelia Bence a Historias con aplausos (1989), a Archivo Prisma.
