American Staffordshire Terrier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
American Staffordshire en posició asseguda.
Detall del cap.

L'American Staffordshire Terrier o Amstaff és una raça de gos del grup dels terriers originària d'Anglaterra, molt estesa als Estats Units i a tot el món.

Història[modifica | modifica el codi]

L'amstaff

El Staffordshire Terrier va ser criat per primera vegada al segle XIX a la regió anglesa de Staffordshire. Els primers avantpassats d'aquesta raça van arribar des d'Anglaterra, on fins a la primera part del segle XIX, el buldog anglès va ser criat a Anglaterra. Buldogs representats tan tard com el 1870 semblen contemporanis als American Staffordshire Terriers, en major grau que els Buldogs d'avui dia. Alguns autors sostenen que va ser el terrier anglès blanc, fox terrier, o el terrier negre i foc que es va creuar amb el buldog per desenvolupar el Staffordshire Terrier, les tres races comparteixen molts trets, les majors diferències són de color i esperit. L'encreuament de Buldog i Terrier va ser anomenat amb diversos noms, entre ells el gos bull-i-terrier, pit bull, o meitat i meitat. Posteriorment, va assumir el nom de Staffordshire Bull Terrier a Anglaterra. Aquests gossos van començar a trobar el seu camí a Amèrica ja el 1870, on es va fer conegut com el Gos Pit, llavors el Bull Terrier americà, i encara més endavant com el Yankee Terrier.

L'American Staffordshire Terrier s'accepta el 1936, al registre genealògic de l'American Kennel Club (AKC) com Staffordshire Terriers, pertanyent al grup dels terriers i al grup dels gossos molosos. El nom de la raça va ser revisada l'1 gener 1972 a American Staffordshire Terrier, criadors als Estats Units han desenvolupat una varietat que era més pesada que el Staffordshire Bull Terrier d'Anglaterra. El canvi de nom va ser per distingir-los com a races separades. La popularitat de la raça va començar a declinar als Estats Units després de la Segona Guerra Mundial.

Estàndard oficial[modifica | modifica el codi]

Detall d'orelles retallades.
American Staffordshire Terrier.
Cadell d'Amstaff amb pelatge clar.

Aparença general[modifica | modifica el codi]

Ha de fer l'efecte de gran força a causa de la seva grandària i musculatura desenvolupada, el cap ha de ser ample en el front i descendir fins a dues terceres parts en arribar al musell amb una configuració de "cullera" i una mossegada de "tisora". Les potes han de ser separades i mai ajuntar-se quan l'animal camina, però sempre en relació a l'amplària de les espatlles que han de correspondre a la mateixa longitud que la que es mesura en la vuitena costella. Així mateix, les potes no han de ser massa allargades, i l'animal no ha de fer l'efecte de tenir una figura de gran velocitat. El pit ha de ser ample per donar possibilitat al desenvolupament pectoral de l'animal. La cua ha de ser curta i inserir-se a dalt en el maluc. No ha d'existir angulació a les potes davanteres i ser mínima a les posteriors.

Té una gran semblança amb el pitbull terrier americà, encara que no han de confondre's. En ser parents propers que s'han acabat per diferenciar-se fa poc, les diferències principals radiquen que els Amstaff no han de tenir ulls clars, ni el nas i la tòfona rosada, característiques que sí estan permeses en el pitbull.

Estàndard[modifica | modifica el codi]

Esperança de vida: 10-12 anys

Coloració general: Qualsevol color, únic, parcial o amb taques és permissible, però no ha d'estimular-se més del 80% en blanc, negre, canyella o fetge.

Cap: De longitud mitjana, crani ample i de galtes pronunciades. La depressió naso-frontal (stop) ha d'estar ben marcada.

Regió facial:

Nas : És clarament negre. Qualsevol indici mínim de despigmentació és considerat una falta.
Musell : De longitud mitjana, arrodonit en la part superior. Descendeix en una brusca inclinació per sota dels ulls.
Llavis : Estan units per les vores i no són fluixos.
Mandíbules / Dents: Estan ben definides. La mandíbula inferior ha de ser poderosa, de manera que pugui agafar amb força. Els incisius superiors estan en contacte estret amb la cara anterior dels incisius inferiors.
Galtes: Els músculs de les galtes són ben prominents.
Ulls: Són rodons, de color fosc. Estan ben enfonsats en les òrbites i ben separats. No ha d'haver-hi despigmentació en les parpelles.
Orelles: Implantades altes, poden ser o no retallades. Són preferibles les orelles no retallades, que han de ser curtes, portades en forma de rosa o semi-alçades. Es penalitzarà les orelles completament penjants.

Grandària: Ha d'existir una correlació proporcionada entre la grandària i el pes. L'altura des del sòl fins a la creu (entre l'omoplat i la columna vertebral) ha de ser d'entre 46-48 cm. en mascles, i en femelles entre 43-46 cm., amb un pes d'entre 25-35 kg. i 20-30 respectivament.

Coll: Pesat, lleugerament arquejat. Disminueix gradualment des de les espatlles fins a la inserció en el cap. És de longitud mitjana, sense papada. La pell no ha d'estar arrugada.

Cos:

Línia superior: L'esquena és bastant curta. Existeix un lleuger declivi des de la creu fins a la grupa, la qual després s'inclina lleument fins al naixement de la cua.
Llom: Alguna cosa aixecat.
Pit: Ben profund i ampli. Les costelles són ben cenyides i profundes, juntes i ben desenvolupades cap enrere.

Cua: És curta, en comparació de la grandària del gos. D'implantació baixa, disminueix gradualment fins a acabar en una punta fina. No es presenta ni enroscada, ni portada per sobre de l'esquena i mai massa grossa. Tampoc ha de ser amputada.

Extremitats: La marxa de l'animal ha de ser flexible però sense balanceig.

Membres anteriors: Han de ser rectes i d'ossos forts. Amb bona separació com per permetre un bon desenvolupament del tòrax.
Espatlles': Fortes i musculoses. Els omoplats són amples i oblics.
Metacarps: Aplomats.
Membres posteriors: Són ben musculosos. No presenten curvatura, ni cap a dintre ni cap a fora.
Sofrages: En posició baixa i no han de desviar-se ni cap a dintre, ni cap a fora.
Peus: De grandària mitjana, ben arquejats i compactes.

Moviment: És elàstic, sense balanceig ni ambladura.

Pelatge:

Pèl: És curt, atapeït, dur al tacte i llustrós.
Color: Tots els colors són permesos, però el pelatge amb més del 80% de color blanc, el pelatge negre i foc i el fetge no han de ser valoritzats. Encara que la majoria dels american staffordshire terrier són de colors barrejats : blanc i negre, fetge i blanc, etc.

FALTES: Qualsevol desviació dels criteris abans esmentats es considera com a falta i la gravetat d'aquesta es considera al grau de la desviació a l'estàndard. Entre les més comunes es troben la despigmentació de la tòfona en forma de taquetes blanques, o la tòfona dudley (de color carn o rosat). Ulls clars o rosats. Falta de pigmentació a les parpelles. Cua massa llarga o que està portada de manera inadequada. Mossegada massa avançada o endarrerida (prognatisme).

Qualsevol gos mostrant clars senyals d'anormalitats físiques o de comportament ha de ser desqualificat. Els mascles han de tenir dos testicles d'aparença normal completament descendits en l'escrot.

Detall de la cara d'un cadell femella, tant el nas com el morro i els ulls han de ser foscos per estar dins de l'estàndard oficial.

Caràcter i temperament[modifica | modifica el codi]

És una raça que és per naturalesa sociable i que gaudeixen de la companyia humana. Són protectors, especialment d'infants, i no constitueixen una amenaça per als nens d'una llar, sabrà distingir el seu límit en jugar amb ells. Al no ser una raça que bordi innecessàriament, són també benvolguts com a guardians. És possible que aquests gossos convisquin tranquil·lament amb altres animals si la seva presentació es fa amb tacte i a primerenca edat, arribant fins i tot a mostrar-se amigables i protectors amb altres mascotes.

No obstant això, un american stafforshire terrier no rebutjarà el desafiament d'un altre gos, i de sentir-se amenaçat, ja sigui per un individu o un altre animal, no dubtarà a respondre. És altament recomanable que, en sortir amb el gos, utilitzar les mesures de seguretat adequades, collarets lleugers per a cadells i més pesats, si el propietari ho considera, per a exemplars adults. No es recomana portar-lo sense corretja. Cal tenir en compte que en alguns països és obligatori l'ús del morrió en gossos d'aquestes races en sortir en llocs públics.

És un raça que s'adapta fàcilment a tot tipus d'ambients, tant urbans com rurals. A les granges són capaços de mantenir ordenat al bestiar, i per la seva naturalesa de terrier, controlaran la població de feristeles.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. cita llibre |cognom=Nicholas |nom=Anna Katherine |enllaçautor= |títol=El american stafforshire terrier |url= |data=10 de març de 2012 |idioma= espanyol |uns altres= traducció per Luis Montalbetti, per a edició en castellà «American Stafforshire Terriers» |edició= |any= |editor= |editorial= Hispà Europea S. a. |ubicació= Barcelona, Espanya|isbn=84-255-1148-8 |capítol= |pàgines= |cita=

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]