Angelika Speitel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAngelika Speitel
Biografia
Naixement12 febrer 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Stuttgart (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista política Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
CònjugeVolker Speitel Modifica el valor a Wikidata
Condemnada perassassinat (1978)
→ (presó perpètua)
→ Final: 1990 Modifica el valor a Wikidata

Angelika Elisabeth Speitel (Stuttgart, 12 de febrer de 1952) és una activista política alemanya, exmilitant de la segona generació de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).

Trajectòria[modifica]

Speitel va treballar com a empleada[1] a l'oficina de l'advocat Klaus Croissant, al costat del seu espòs Volker Speitel, que també va acabar formant part de la RAF i amb qui va tenir una filla l'any 1970 anomenada Grischa.[2] Durant aquest temps va ajudar a formar un sistema d'informació i comunicació entre militants empresonats en territori alemany.[3] Volker va passar a la clandestinitat el 1974, i Angelika va fer el mateix quan se la va assenyalar com a sospitosa d'estar involucrada en l'assassinat del banquer Jürgen Ponto el 1977.[4]

Es va convertir en membre activa de la segona generació de la RAF, participant en robatoris de bancs.[1] Se sospita que va estar directament involucrada en el segrest i assassinat de l'empresari i exoficial nazi Hanns Martin Schleyer.[5] El 24 de setembre de 1978, en un bosc de Dortmund, va participar en un exercici de pràctiques de tir, amb els membres de la RAF Michael Knoll i Werner Lotze, quan van ser sorpresos per dos policies.[6] A continuació es va iniciar un tiroteig en el qual un dels policies, Hans-Wilhelm Hansen, va morir assassinat i l'altre va resultar ferit de bala.[7] Al seu torn, Speitel i Knoll van ser ferits i detinguts mentre que Lotze va aconseguir escapar. Knoll va morir, dues setmanes després,[8] a causa de les ferides.[9][10]

Posteriorment, el 29 de novembre de 1979, va ser acusada d'assassinat i d'altres delictes, i condemnada a cadena perpètua per un tribunal de Düsseldorf.[11][12] Durant el seu empresonament va intentar suïcidar-se penjant-se i tallant-se les venes dels canells, però va sobreviure.[13] El 8 de març de 1989 va ser amnistiada pel president de l'Alemanya Occidental Richard von Weizsäcker[14][15] i el 1990 alliberada de la presó.[16] Segons la valoració de Weizsäcker, Speitel «va continuar donant l'esquena al terrorisme [...] i va lamentar sincerament el que va fer».[17]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Affluent, Educated and Deadly, Terrorist Shock Troops Are Laying Siege to West Germany» (en anglès). People.com, 25-01-2015. Arxivat de l'original el 26 d’abril 2012. [Consulta: 11 febrer 2022].
  2. ↑ Geyer, Oliver. «»Sie kam in mein Zimmer. Sie sagte, sie muss jetzt weg, kämpfen« (Interview mit Grischa Speitel)» (pdf) (en alemany). Die Zeit p. 15. Reporter-Forum.de, 28-02-2019. Arxivat de l'original el 25 novembre 2019. [Consulta: 11 febrer 2022].
  3. ↑ «Timeline - 1974» (en anglès). Baader-Meinhof.com. Arxivat de l'original el 1 octubre 2008. [Consulta: 11 febrer 2022].
  4. ↑ «Armed Struggle in the Federal Republic of Germany, 1967-1988 a timeline» (en anglès). GermanGuerilla.com. Arxivat de l'original el 27 setembre 2007. [Consulta: 11 febrer 2022].
  5. ↑ Pike, John. «Part 6 Case Studies» (en anglès). Globalsecurity.org. [Consulta: 11 febrer 2022].
  6. ↑ «Terrorists: Closing In on an Elusive Enemy» (en anglès). Time.com, 09-10-1978. Arxivat de l'original el 26 d’octubre 2012. [Consulta: 11 febrer 2022].
  7. ↑ Trinius, Stephan. «Die Namen der Toten» (en alemany). BPB.de, 20-08-2007. [Consulta: 2023-1028].
  8. ↑ AADD. Rote Armee Fraktion. Texte und Materialien zur Geschichte der RAF (en alemany). Berlín: ID-Verlag, 1997, p. 519. ISBN 3-89408-065-5. 
  9. ↑ «Rote Armee Fraktion - Social History Portal» (en anglès). Labourhistory.net. Arxivat de l'original el 5 desembre 2013. [Consulta: 11 febrer 2022].
  10. ↑ «Terrorismus Chronologie seit 1972» (en alemany). Emergency-Management.net. Arxivat de l'original el 18 juny 2002. [Consulta: 15 febrer 2022].
  11. ↑ «Etwas läuft» (en alemany). Spiegel.de, 09-09-1979. [Consulta: 11 febrer 2022].
  12. ↑ «Federal Republic of Germany: Domestic Affairs» (pdf) (en anglès). Ajcarchives.org. [Consulta: 11 febrer 2022].
  13. ↑ «La terrorista alemana Angelika Speitel intenta suicidarse en la cárcel» (en castellà). ElPaís.com, 27-11-1980. [Consulta: 11 febrer 2022].
  14. ↑ «»Sie hat ihre Tat aufrichtig bereut«» (en alemany). Spiegel.de, 12-03-1989. [Consulta: 11 febrer 2022].
  15. ↑ Rost, Susanne. «Von Baader zu Hogefeld» (en alemany). BerlinOnline.de. Arxivat de l'original el 24 febrer 2012. [Consulta: 11 febrer 2022].
  16. ↑ Peters, Butz. RAF – Terrorismus in Deutschland (en alemany). Múnic: Droemer Knaur Verlag, 1993. ISBN 3-426-80019-5. 
  17. ↑ Janisch, Wolfgang. «Auf der Suche nach der Wahrheit» (en alemany). Sueddeutsche.de, 06-11-2014. [Consulta: 11 febrer 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Angelika_Speitel&oldid=32618882»