Antracoteri

Antracoteri
Anthracotherium
	; Anthracotherium magnum i Elomeryx
Període
	Oligocè – Miocè mitjà
Estat de conservació
	Fòssil
Taxonomia
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Anthracotheriidae
Gènere	Anthracotherium ;
Nomenclatura
Sinònims	Anthracohyus Pilgrim i Cotter, 1916; Anthracokeryx Pilgrim i Cotter, 1916; Anthracothema Pilgrim, 1928;
Espècies
	A. sminthos (Forster-Cooper, 1913); A. magnum; A. pangan; A. monsvialense; A. minus; A. minimum; A. bumbachense; A. meneghinii;

Els antracoteris (Anthracotherium, 'bèstia del carbó') són un gènere d'ungulats extints caracteritzats per tenir 44 dents.

El nom li ve d'haver-se trobat entre els llits de lignit d'Europa.

Es consideren uns fòssils que indiquen la relació entre hipopotàmids i cetacis.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antracoteri

Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.