Astroturfing
Astroturfing és la pràctica d'emmascarar els patrocinadors d'un missatge o organització (p. ex., polític, anunciant, relacions públiques o religioses) per fer que una iniciativa, campanya o projecte sembli que s'ha iniciat des de la societat civil, els moviments socials, de base o comunitaris.
És una pràctica que intenta donar credibilitat als projectes i missatges emesos, però sense fer pública l'organització que hi ha al darrere, ni la connexió financera entre aquesta i el grup que inicia la campanya.
Etimologia[modifica]
El terme astroturfing és derivat de AstroTurf, una marca de gespa sintètica dissenyada perquè sembli gespa natural, que en anglès es diu "grassroots", terme que es fa servir per a definir moviments socials iniciats des de la societat civil, de manera més o menys espontània. L'ús del concepte astroturfing, aleshores, es fa servir per indicar el moviment ciutadà o social no és pas espontani, sinó que hi ha una campanya orquestrada darrere del projecte, que té la intenció que aquest sembli "natural" i no "artificial" (induït pels interessos dels promotors de la campanya)
El terme "astroturfing" va ser mencionat per primera vegada el 1985 pel llavors senador Lloyd Bentsen (D-Texas) quan va dir: "una persona de Texas coneix la diferència entre la gespa natural (grassroots) i l'AstroTurf... i això és una muntanya de correus "creats".[1][2] Bentsen va descriure una "muntanya de cartes i cartes" enviada a la seva oficina per promoure interessos en la indústria d'assegurances.[3]
Definició[modifica]
En ciència política, és definit com el procés de buscar una victòria electoral que ajuda als polítics a trobar i mobilitzar un públic que simpatitzi amb les seves idees. Es fa servir per a crear idees de consens on no n'hi ha prèviament.[4][5]
Astroturfing és la creació, promoció i difusió de falsos moviments socials que tenen com a objectiu influenciar l'opinió pública i típicament són finançats per empreses o entitats governamentals amb l'objectiu de crear un estat d'opinió sobre un tema particular.[6]
A Internet, els astroturfers sovint fan servir una identitat falsa. Sovint, un mateix individu opera com diverses persones per a donar la impressió que hi ha un suport generalitzat a les opinions del seu client.[7]
Alguns estudis suggereixen que l'astroturfing pot alterar punts de vista de l'opinió pública i crear prou dubte per inhibir l'acció política.[8] En el primer estudi sistemàtic de astroturfing fet als Estats Units, el professor d'Oxford Philip N. Howard va argumentar que internet feia molt més fàcil per als lobbys i moviments polítics activar petits grups de ciutadans amb l'objectiu que tinguin una exagerada importància en el debat polític públic.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Kolivos, Eugenia, and Anna Kuperman. "Web Of Lies -- Legal Implications Of Astroturfing." Keeping Good Companies (14447614) 64.1 (2012): 38-41. Business Source Complete. Web. 10 Nov. 2012.
- ↑ Rosemarie Ostler. Slinging Mud: Rude Nicknames, Scurrilous Slogans, and Insulting Slang from Two Centuries of American Politics. Penguin, 6 setembre 2011, p. 141–. ISBN 978-1-101-54413-6 [Consulta: 9 novembre 2012].
- ↑ Wade, Alex «Good and bad reviews: The ethical debate over 'astroturfing'». The Guardian [Londres], 09-01-2011 [Consulta: 18 novembre 2012].
- ↑ Howard, Philip N. «Digitizing the Social Contract: Producing American Political Culture in the Age of New Media». The Communication Review, 6, 3, 2003, pàg. 213–45. DOI: 10.1080/10714420390226270.
- ↑ Howard, Philip N. New Media Campaigns and the Managed Citizen. Nova York, NY: Cambridge University Press, 2005, p. 93, 144. ISBN 9780521612272.
- ↑ Cho, Charles H.; Martens, Martin L.; Kim, Hakkyun; Rodrigue, Michelle «Astroturfing Global Warming: It Isn't Always Greener on the Other Side of the Fence». Journal of Business Ethics, 104, 4, 2011, pàg. 571–587. DOI: 10.1007/s10551-011-0950-6. ISSN: 0167-4544.
- ↑ Cory Doctorow, "HBGary's high-volume astroturfing technology and the Feds who requested it", boingboing, February 18, 2011
- ↑ Thomas P. Lyon and John W. Maxwell, "Astroturf: Interest Group Lobbying and Corporate Strategy", 'Journal of Economics & Management Strategy', October 13th, 2004
- ↑ Howard, Philip N. New Media Campaigns and the Managed Citizen. Nova York, NY: Cambridge University Press, 2005, p. 93, 144. ISBN 9780521612272.
Bibliografia[modifica]
- Edward T. Walker: Grassroots for Hire. Public Affairs Consultants in American Democracy. Cambridge/New York 2014, ISBN 978-1-107-02136-5.