Banda Ku

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La banda Ko ("Kurz-unten band") és una porció del espectre electromagnètic en el rang de les microones que va dels 12 als 18 GHz. La banda K o s'usa principalment en les comunicacions Comunicacions per satèl·lit, i la televisió un dels seus principals usos. Aquesta banda es divideix en diferents segments que canvien per regions geogràfiques d'acord a la Unió Internacional de Telecomunicacions. La cadena televisiva estatunidenca NBC va ser la primera a utilitzar aquesta banda per les seves transmissions el 1983.

Segments i regions[modifica | modifica el codi]

Amèrica[modifica | modifica el codi]

La majoria del continent americà es troba dins de la Regió 2 de la ITU, on els 11/7 a 12/2 GHz (LOF 10.750 GHz) estan assignats als satèl·lits de serveis fixos. Hi ha més de 22 satèl·lits d'aquest tipus orbitant en Amèrica del Nord, cada un amb entre 12 i 24 transpondedores de 20 a 120 W cada un, i que requereixen d'antenes d'entre 0,8 i 1.4 m per una recepció clara.

El segment dels 12/2 als 12/7 GHz (LOF 11.250 GHz) s'assigna als satèl·lits de serveis de broadcast ing. Aquests satèl·lits compten amb entre 16 i 32 transpondedores de 27 MHz d'ample de banda amb una potència d'entre 100 i 240 watts; permeten l'ús d'antenes tan petites com de 45 cm.

Europa i Àfrica[modifica | modifica el codi]

Els segments en aquestes regions es representen per la Regió ITU 1 i es tracten de les bandes de 11.45 a 11/7 i 12.5 a 12.75 GHz, utilitzades per a serveis satelitals fixos, amb una banda de pujada dels 14 als 14/5 GHz

A Europa, s'usen dels 10/7 als 12.75 GHz a la banda K o per a serveis de broadcasting, com SES Astra.

Limitacions[modifica | modifica el codi]

Els senyals de banda K o poden ser afectades per l'absorció per pluja. En el cas de la recepció de TV, només la pluja pesada (major a 100 mm/h) tindrà efectes que pugui notar l'usuari.

Bandes de microones[modifica | modifica el codi]

L'espectre de microones es defineix usualment com l'energia electromagnètica que va des d'aproximadament 1 GHz fins a 100 GHz de freqüència, encara que un ús més antic inclou freqüències una mica més baixes. La majoria de les aplicacions més comuns es troben dins del rang d'1 a 40 GHz. Les bandes de freqüències de microones, segons la definició de la Radio Society of Great Britain (RSGB), es mostren en el següent quadre :

banda L 1 to 2 GHz
banda S 2 to 4 GHz
banda C 4 to 8 GHz
banda X 8 to 12 GHz
banda Ku 12 to 18 GHz
banda K 18 to 26.5 GHz
banda Ka 26.5 to 40 GHz
banda Q 30 to 50 GHz
banda U 40 to 60 GHz
banda V 50 to 75 GHz
banda E 60 to 90 GHz
banda W 75 to 110 GHz
banda F 90 to 140 GHz
banda D 110 to 170 GHz

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • R. Ludwig, P. Bretchko, RF Circuit Design, Theory and Applications, Prentice Hall NJ, 2000.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]